Per un llarg camí i guiats entre xiprers i espígol, com si a la Toscana mallorquina fóssim, enmig del Pla de Mallorca, a Lloret, s’aixeca un casal, Son Baix, però conegut amb un nom més “artístic” i per ser la seu i estudi de gravació de Red Carpet Produccions. Allà, Katia Raby-Chornet (Montreal, Quebec 1974) és qui en gestiona aquest casal. Un espai que tot i tenir l’estudi just acabat ja hi han passat grans músics a fer estades, gravacions i concerts. Amb na Katia hem volgut parlar per conèixer els motius d’aquest “bolet” enmig del Pla.
— Com i per quin motiu arriba Red Carpet al Pla de Mallorca?
— Fou entorn del 2009 quan a Espanya hi havia crisis i nosaltres, després de voltar arreu del món havíem d’elegir un lloc per invertir i construir una casa. I per a mi, Mallorca sempre ha estat un referent, sempre ha estat el lloc favorit de tot el món i compràrem diferents parcel·les aquí a Lloret. En la construcció ja ho deixàrem preparat per un dia poder fer-hi un estudi de gravació. Era una idea per al nostre ús, no amb la finalitat que vingués gent de fora. Però va ser quan vam conèixer a Pedro Rosa i altres artistes de l’illa que vam començar, diguem que de manera orgànica o accidental a obrir l’espai, la casa, a altres músics. I fou arran d’això que vaig optar per estudiar un màster a Madrid per a entendre i dur la gestió d’artistes… i de fet encara ho aprenc sobre la marxa.
— Què és Red Carpet?
— És un projecte que surt dels nostres cors i on volem promoure cultura, música… sense pretendre fer-ho per doblers sinó per amor a l’art. Així que, junt amb el meu marit i l’ajuda del mateix Pedro Rosa estam desenvolupant aquest projecte al Pla. I aquest any ja tenim un calendari bastant atapeït amb artistes que venen de fora, per exemple quatre grans artistes que han tocat amb Jeff Beck, Frank Zappa i vendran a tocar a Lloret el 18 de maig i aquí a Red Carpet el 22 de maig. També tendrem la visita de Caramelo de Cuba, Álex Cuba que tornarà a venir, molta gent…
— Com accediu als artistes? Com aconseguir que venguin aquí?
— És tot mitjançant connexions. El mateix Pedro Rosa com a director artístic del projecte té els seus contactes d’anys de rodar pel món de la música i jo també, som pesada enviant correus electrònics o telefonant. Per exemple, Álex Cuba és guanyador de Latin Gramys i vaig connectar amb ell per Instagram. Va venir l’any passat tres setmanes aquí per tocar al Festival de Jazz d’Alcúdia i al Barcelona Jamboree i també tocà aquí a Red Carpet. Per tant, realment s’ha de ser molt pesat i telefonar i telefonar. Però reconec que per ser un projecte tan jove, que som al nostre inici del projecte hem rebut molta atenció, molta gent ens contacta a nosaltres sense haver d’anar a cercar-los. Hi ha molta parola-parola, molt de boca-orella i ara mateix ja tenim una llista d’espera per a gravar aquí. Tenim ple fins després del gener de 2026.
A Red Carpet troben descans, és un retir musical on poden cercar inspiració
— Aquesta allau de peticions és “culpa” de Red Carpet o de Mallorca?
— Pot ser que sigui Mallorca -rialles- per exemple Álex Cuba va venir per a Red Carpet, però aprofità d’estar tres setmanes de vacances i conèixer Mallorca amb la seva família. Aquí troben descans, és un retir musical on poden cercar inspiració, desconnectar del seu dia a dia, assajar i després gravar de manera tranquil·la. De fet, tot just la passada setmana va venir un jove del Brasil expressament per gravar aquí. Va venir amb la seva mare i van estar molt contents amb l’estada.
— Des de l’inici vos heu compromès amb els festivals d’aquí de Mallorca. Podríem parlar de la Mobofest, del Festival Paco de Lucía o el Festival Tensamba. Era una cosa que teníeu clara aquesta implicació amb la societat i la cultura de l’illa?
— Sí, era un compromís que volíem tenir. Per exemple amb la Mobofest hi connectarem mitjançant Community Culture Project, una empresa de Toni Noguera. Amb la seva ajuda també establirem comunicació amb el Festival Paco de Lucía i per exemple el Tensamba és un festival que en som els programadors i l’hem impulsat nosaltres. I pel que fa a la resta de concerts, sincerament, un dia em va telefonar un productor, Martin Adam, que viu a Mallorca i ens va conèixer mitjançant la premsa i es va voler involucrar i ara vendran uns músics d’Anglaterra… és el que explic, és un poc màgic, ja que surt d’una bona intenció de promoure música i cultura i és la mateixa gent que ens torna a contactar.
— Per quin motiu elegireu Lloret o el Pla de Mallorca?
— Va ser per les figues! -rialles- Vam trobar aquesta finca en què hi havia 22 figueres i vaig dir aquesta terra ha de ser per a mi. Les figues són la meva fruita favorita. A més aquest terreny tenia aigua, que és una fita important. Un dels nostres objectius és ser el màxim d’autosuficients, sigui amb l’aigua o l’energia solar. Ho vam fer tot des de zero i hem volgut transmetre la inspiració de cada un dels països on hem estat, però amb una fusió amb l’estil tradicional mallorquí. Hem comptat amb gent del Pla per dur-ho a terme, com per exemple l’escala és obra de Miquel Busquets de Sineu.
— Què diuen els músics que arriben aquí per primera vegada?
— Uf!, per exemple l’any passat vam rebre a la Ludwig Band que van participar de la Mobofest i van al·lucinar, i realment crec que va ser un plaer per a ells poder descansar aquí abans d’anar a les proves de so. La majoria volen tornar. Per exemple, en Guillem Gispert dels Manel va venir l’any passat també per a la Mobofest i fa uns dies em va escriure un missatge demanat per si ja teníem l’estudi acabat. Vol tornar a gravar. Aquí els feim sentir còmodes.
— Per a vós, personalment, d’ençà que heu aterrat a Lloret com veieu la societat i la gent del Pla de Mallorca?
— La meva sogra em diu que les seves amigues li diuen que jo ja som famosa a Lloret, hahaha! De fet, quan vaig al mercat sigui a Lloret sigui a Sineu, ja sent que criden el meu nom. Per a mi a aquests dos pobles del Pla hi ha gent de cor. És veritat que al principi els costa un poc, però una vegada que crees amistats t’ho donen tot, et volen ajudar… Tenc una altra senyora, Cati Florit de Lloret, que m’ajuda, em duu coques… és increïble. La gent és tan amable… Crec que al principi, tot i que el meu marit xerra mallorquí la gent ens veu com a estrangers.
— Heu comentat que teniu fins al gener de l’any vinent ple, però quins són els projectes que teniu més enllà de les gravacions d’estudi?
— El que volem és seguir amb l’èxit que tenim ara mateix. A l’abril anam a una fira a Bremen, Alemanya i allà esperam fer encara més contactes i seguir cercant més músics i bandes. També volem promoure a Pedro Rosa i el seu quintet, amb la gravació de nous discs i moure-ho per França, Portugal, Anglaterra, Espanya i Brasil. Tenim molta feina i bastants projectes.
— També teniu relació amb l’Ajuntament de Lloret per a dinamitzar el poble amb algunes actuacions?
— Sí, totalment, estam en contacte amb el batle i regidors. És un poble petit on tothom es coneix i hem col·laborat i esperam poder seguir fent-ho. També amb altres pobles del Pla, ja sigui Montuïri, Sant Joan… o com he dit el Festival de Jazz d’Alcúdia on ja vam programar l’any passat. O l’Ajuntament de Palma i el Teatre Principal d’Inca.