La tercera edició del Dia de la Dona, organitzada pel Consell Regulador de Vi de la Terra Mallorca, ha reunit avui una quarantena de persones a la Bodega Binivista, a Biniali, per compartir experiències i coneixements entorn del món del vi, fent valdre la tasca que desenvolupen les dones que lideren aquest sector.
Entre les convidades d’enguany, dues dones referents del sector vitivinícola de les Illes Canàries, concretament de l’illa de Tenerife: Mari Paz Gil, gerent del Consell Regulador D.O. Tacoronte Acentejo i la cellera i viticultora, Fátima Hernández, propietària de la bodega familiar LoHer.
Les seves intervencions han generat gran expectació, tenint en compte que la seva realitat insular presenta similituds importants amb la de Mallorca. Per exemple, la impossibilitat de competir via preus “perquè la insularitat es paga”, en paraules de Mari Paz Gil: “El nostre vi no és car, però no podem baixar costos perquè tot ve de fora: la botella, el suro, l’etiqueta… per tant, aquest segment de vins tan barats no és el nostre”.
En canvi, des de Canàries, s’ha fet una aposta interessant per part del Govern regional a partir d’un projecte anomenat ‘Crecer Juntos’, que ha reunit en una mateixa Mesa de treball el sector agrari, el turístic, la universitat… incidint en polítiques de comunicació que han aconseguit estendre el coneixement i la presència dels vins propis en el sector de l’hostaleria i la restauració de l’arxipèlag, de manera que “si fa deu anys d’una carta de 30 vins n’hi havia 3 de canaris, ara la meitat de la carta de vins ja són canaris. Sempre hi haurà demanda de vi de fora, però el vi principal ha de ser el nostre” ha afegit Fátima Hernández. Les xifres, per a Mari Paz Gil són “absurdes, perquè ens visiten 17 milions de turistes i elaboram 1 milió i mig de botelles de vi. El consumidor reclama experiències i el sector turístic ha vist en els nostres vins un valor afegit, però encara queda recorregut”.
Totes dues han coincidit a assenyalar dos grans reptes per al futur del sector: la sequera i la falta de relleu generacional. “La D.O. Tacoronte Acentejo es va crear fa trenta anys per un problema de frau en el sector i avui estam davant un altre problema gravíssim, l’aigua”, ha explicat Mari Paz Gil.
I és que les condicions climàtiques han reduït en un 42% la collita d’aquesta D.O. per falta de pluja i temperatures elevades –entre 26 i 30 graus els mesos de desembre i gener- en els darrers tres anys. A això se suma “l’extracció d’aigua per sobre de les nostres possibilitats, que empitjora la qualitat d’aquest recurs i fa que sigui millor no regar. La supervivència del sector passa per resoldre aquesta problemàtica, tenir aigua de qualitat i no tan reduïda com ara. La solució arribarà perquè no és un problema només de l’agricultura sinó també del sector turístic i de tota la població”.
D’altra banda, l’edat mitjana dels viticultors inscrits a la que va ser la primera D.O. de Canàries és de 65 anys, la gran majoria homes, on projectes com el de Fátima Hernández continuen essent excepcionals i “tenc la sensació d’haver d’estar dignificant la meva professió cada dia, perquè encara està estigmatitzada per la societat, i, a més, haver de demostrar la meva vàlua com a dona”.
Les persones assistents a la trobada també han pogut escoltar les reflexions de la influenciadora Marta Clot per a qui “les xarxes tenen molt potencial en el món del vi. Ens hem de treure la vergonya perquè la gent quan compra una botella de vi sàpiga que al darrere hi ha tot un equip humà. El més important és humanitzar la marca, tenint en compte a qui ens dirigim, sense caure en continguts excessivament tècnics i sí fent èmfasi en les experiències que envolten el sector”.
La darrera a intervenir ha estat Pilar Just, la gerent de la D.O. Montsant, la Denominació d’Origen més jove de Catalunya creada l’any 2001, i única dona del seu Consell Regulador. És també un referent que Vi de la Terra Mallorca segueix de ben a prop en el camí que ha encetat perquè els seus vins siguin reconeguts com a D.O. Just ha exposat el treball que fa aquesta comarca tarragonina per posicionar els seus vins en el mercat intern i també en l’àmbit internacional amb projectes de promoció a la Xina i Corea, i presència als Estats Units, Canadà, Alemanya, Bèlgica, Suècia… A la pregunta de Com ser marca referent?, ella ho té clar: “no pots explicar la teva història si no la coneixes. D’aquí la importància d’estudiar els nostres sòls, les varietats pròpies… Noltros també vàrem viure l’arribada de varietats foranes i actualment tenim un 72% de varietats històriques pròpies i bodegues que fan feina amb vins monovarietals cercant la identitat i la personalitat, posant dins cada botella el nostre paisatge i el nostre patrimoni vitivinícola”. Ser una comunitat turística, també els fa apostar per projectes enoturístics amb l’objectiu que “els nostres cellers venguin el 25% de la seva producció a bodega, perquè el marge de venda és molt més elevat”. El seu projecte passa per un Centre d’Interpretació des d’on crear rutes enoturístiques que posen en el centre el territori que acull aquesta D.O. i que connecten les bodegues.
