Skip to content
Algaida

Margalida Fullana Arrom: “En política he patit comentaris despectius pel fet de ser dona”

Les quatre batelsses del Pla de Mallorca: Margalida Fullana, Paula M. Amengual, Xisca Mora i Magdalena Perelló.

Amb prèvia experiència com a regidora, Margalida Fullana Arrom viu el seu primer mandat com a batlessa d’Algaida. Agafà el relleu de Maria Antònia Mulet Vich qui l’any 2015 es convertí en la primera batlessa del municipi. Parla per Tot Pla amb motiu del 8M.

1 – Què és i quina importància té per a vos el Dia de la Dona?

El 8M és un dia per recordar les lluites passades i presents per la igualtat de gènere. És un moment per reivindicar drets, però també per fer balanç del que s’ha aconseguit i del que encara queda per fer. A nivell municipal, és una oportunitat per donar visibilitat a les dones del nostre poble i el seu paper en la societat.

2 – Com creis que ha evolucionat la percepció de la igualtat de gènere als pobles del Pla en els darrers anys?

Hi ha hagut avenços, sobretot entre les generacions més joves, que tenen més consciència feminista. Tot i això, encara persisteixen actituds i estructures que perpetuen desigualtats, especialment en àmbits com la corresponsabilitat domèstica i la presència de dones en sectors tradicionalment masculinitzats.

3- Quins són els principals reptes que enfronten les dones del vostre poble?

La conciliació laboral i familiar segueix sent un dels principals reptes. També la visibilització de les dones en àmbits de decisió, la lluita contra la violència de gènere i la necessitat de garantir que les polítiques d’igualtat no quedin només en discursos, sinó que es tradueixin en accions reals.

4 – Com a batlessa vos heu sentit incomodada en qualque moment pel fet de ser dona?

Sí, he experimentat actituds de discriminació de gènere en l’àmbit polític. Ser dona en política encara implica enfrontar-se a actituds paternalistes, qüestionaments constants i una exigència superior per demostrar capacitat i lideratge. A vegades, he hagut d’aguantar comentaris despectius o intents de menystenir el meu criteri només pel fet de ser dona. Això no només em passa a mi, sinó que és una realitat que moltes dones en càrrecs de responsabilitat han de combatre cada dia.

5 – Quin paper creis que ha de jugar l’educació en la lluita per la igualtat de gènere?

És fonamental. L’educació és la base per trencar estereotips, fomentar el respecte i construir una societat més igualitària. No només l’educació formal, sinó també la familiar i la social tenen un paper clau en aquest canvi.

6 – La societat del Pla té una mitja d’edat elevada. És més difícil implementar segons quins tipus de polítiques d’igualtat de gènere?

Pot ser un repte, perquè el canvi cultural no es produeix d’un dia per l’altre. Però és important adaptar les polítiques a la realitat del municipi i fer pedagogia perquè tothom pugui entendre i sumar-se a la lluita per la igualtat.

7 – Quina és la seva opinió sobre la representació de les dones en càrrecs polítics i de lideratge a nivell local?

Encara és insuficient, tot i que hem avançat. La política municipal és un àmbit on les dones hem anat guanyant espai, però encara hi ha una bretxa en segons quins àmbits de decisió i en la manera com es percep el lideratge femení.

8 – Com veis el paper de les dones a les festes del vostre poble?

Les dones són presents a les festes fins i tot més que els homes, especialment a l’hora de posar-se al davant de l’organització, la dinamització d’activitats i la transmissió de les tradicions. Històricament, han estat essencials perquè les festes es duguin a terme, moltes vegades assumint molta feina que no sempre ha estat prou reconeguda. És important que aquesta implicació es vegi reflectida en una participació equitativa en la presa de decisions i en el protagonisme de les celebracions.

Back To Top