Tots els carrers són, en general, el centre de l’univers de les persones que els habiten. N’hi ha de tota casta i cadascú en el seu imaginari els viu amb més o manco sentit de pertinença i orgull. Als pobles petits del Pla fins i tot et poden arribar a conèixer o a ubicar abans pel nom del carrer on vius que pel teu propi. A Llubí n’hi ha un que amaga una història molt peculiar i que va lligada a noms de més de 30 dones emprenedores i comerciants. És el carrer Nou. Té 44 números i al llarg del temps ha acollit 26 negocis i serveis tots amb dones al capdavant.
“Podem dir que el 60 % de les cases d’aquest carrer han estat negocis o comerços i això que és un carrer que no té cap solar buit”. Ho explica l’historiador, Gabriel Alomar Serra qui amb motiu del 8M, Dia de la Dona, va dur a terme una nova passejada per Llubí sota el títol “Les dones i els negocis del carrer Nou”.
En el decurs de la visita, Alomar va anar explicant davant cada casa el tipus de negoci que hi havia i la dona o les dones que hi estaven al capdavant.
“Va ser tot un èxit. Hi participaren més de 70 persones i m’agradaria destacar les aportacions que va anar fent la gent i les informacions que anaven sorgint”, explica Alomar.
Es refereix a dues intervencions que varen ser especialment emotives. Una feu referència a la memòria de la mestra Margarita i una altra el testimoni que aportà Bàrbara Planas.
DONYA MARGARITA
En el pis del número 24 del carrer Nou, damunt una merceria que regentà Antònia Llabrés Perelló* , hi vivia la mestra Donya Margarita Tauler Arcas (1918 – 2012), natural de Cas Concos (Felanitx). En la fitxa realitzada per Gabriel Alomar hi figura que feia “Repàs i guarda de nines castigades“. Explica l’historiador que en el decurs de la visita “algunes dones que havien estat alumnes seves varen reivindicar la seva figura i varen recordar la importància que va tenir perquè moltes nines continuessin els estudis”. “La mestra anava a parlar amb els pares i les mares per fer-los veure que les seves filles tenien qualitats especials i que podien i haurien de seguir estudiant i això en una societat pagesa com era Llubí en els anys 50 i 60 va ser molt important”, explica Alomar qui afegeix que “d’aquesta insistència de la mestra sortiren quatre mestres, alguna metgessa i altres dones que varen acabar fent estudis universitaris i tot fou gràcies a aquesta insistència de Donya Margarita”.
Un altre moment de la visita fou quan d’una casa sortí Bàrbara Planas de Can Quela qui contà l’emoció que sentí quan consultà les fitxes de cada casa perquè li refrescaren la memòria i li vengueren molts records i vivències. Contà a més que ella fou la primera dona que treballà d’administrativa a l’Ajuntament de Llubí.
8M
Així mateix, en el sempre actiu i participatiu carrer de Son Bordoy, que desemboca al carrer Nou, els residents amb Maria Fuster al capdavant, varen col·laborar activament amb la celebració del 8M engalanant els habitatges i col·locant cartells de color lila i flors que la gent podia anar agafant. En acabar la visita, la plaça de l’Església va acollir tallers i la lectura del manifest del 8 de març.
La informació compilada per Gabriel Alomar, els noms i llinatges de les dones, els seus malnoms i la casta de negoci, comerç o activitat que dugueren a terme són el retrat d’una època a cavall entre dos segles. Pel seu interès, reproduïm aquí el llistat que l’historiador ha vengut a bé que publiquem.
– Rector Tomas, 1. Francisca Ferragut Munar (1891-1960) i Isabel Perelló Ferragut (1918-2006), de ca sa Comare. Celler de ca sa Comare a la primera meitat del segle XX.
– Nou, 1. Isabel Poquet Caimari (1872-1940). Primera dona que formà part de la Junta Municipal d’Instrucció Pública. Principis del segle XX.
– Nou 4. Isabel Maria Bonnín Valls. (1927-2024) Ca na Bet Maria. Merceria i botiga de roba.
Anys 80 fins 1992.
– Nou 5. Sebastiana Obrador Rigo (Pont d’Inca), de Can Fonoi. Taller d’espardenyes de sola d’auto. Primera meitat del segle XX.
– Nou 6. Rosa Serra Ramis (1925-2022) de ca na Gual. Regentava una botiga de queviures al carrer de la Creu. Segona meitat del segle XX.
– Nou 7, al pis. Francisca Frontera Gelabert (1942) Corameta. Perruqueria de dones. 1975-2002
– Nou 8. Martina Coll Capó (1917-1969), de cas Ferrer Coll i Esperança Perelló Coll (1947) de can Pericó. Carnisseria de can Pericó de 1947 a 1975. Prèviament, la mare de Martina, Magdalena Capó Vila (1888-1968) feia de modista a aquest indret. Actualment, és la seu del restaurant i petit hotel DAICA regentat per Caterina Pieres Ramis.
– Nou 10. Antònia Coll Ramis (1918-2020), Tonina Pina. Modista. Ensenyava la professió.
Dels anys 40 als 80 del segle XX.
– Nou 12. Madò Maria de Ca l’amo en Pere Porxo. Lleteria. Anys 40 a 60 del segle XX.
– Nou 16. Catalina Perelló Perelló (1945-2024) de ca na Metge. Cosidora i repuntadora. Anys 60 del segle XX fins principis del segle XXI.
– Nou 15. Maria Ramis Llompart (1930) de Can Catiu o de Can salat. Botiga d’electrodomèstics
(1965-1994). Abans va ser la primera ubicació de l’esparteria de can Bisco i també lloc de massatges regentat per Inés Picornell Perelló (1901-1991) de can Moreu.
– Nou 19. Catalina (Menorca). Gestiona les assegurances de la Clínica Planas. Segona meitat del segle XX.
– Nou 20. Maria Perelló Ramis Colava, (1925-2003) Representant de motors i discos de rentadores Allegro. Segona meitat del segle XX.
– Nou 22. Margalida Pallicer Ferragut (1926-2009), madò Serradora. Sastreria a la segona meitat del segle XX.
– Nou 23. Ca Madò Palova. Feia matalassos i vànoves Anys 40-70 del segle XX.
– Nou 24. Antònia Llabrés Perelló (1920-1983), Tonina de Son Bernat. Merceria. Anys 50 a 70 del segle XX. Després la regentà la seva neboda Antònia Llabrés Alomar (1953), ravalera i estava al carrer Nou num 11.
– Nou 24. Pis: Margalida Tauler Arcas (1918-2012), sa mestra donya Margarita. Repàs i guarda de nines castigades. 1956-1965.
– Nou 30. Magdalena Miquel Bauçà (1931-2015), de can Bisco. Esparteria Segona meitat del segle XX.
– Nou cantonada amb Son Bordoi. Margalida Campaner Socias Molinera (1926-2015). Botiga d’electrodomèstics i juguetes. Anys 70 i 80 del segle XX.
– Nou 31. Catalina Escalas Vicens de Can Bessona (1937-2020). Botiga de roba i de queviures.
Anys 60 del segle XX fins principis del XXI.
– Nou 33. Maria Ripoll Gelabert de Cal Joan (1927-2011). Negoci de compra i exportació de tàperes. Primera meitat del segle XX.
– Nou 36. Maria Perelló de Can Gurilla. Carnisseria. Anys 40 i 50 del segle XX. A principis XXI també hi va haver una merceria regentada per Aina Jaume Vallespir.
– Carrer Traginers, 1. Maria Arrom Perelló (1903-1974) de Can Pujol i la seva filla Magdalena Picornell Arrom (1928-1986), de can Moreu. Botiga de queviures i també espardenyes.
Oberta anys 30 i va tancar l’agost de 1984. Després Maria Perelló Mateu Pericona (1949), hi obrí una merceria i botiga de material esportiu Es Tragí (1990-1995).
– Nou 40. Antònia Sansó Santandreu de Can Joan Escola (1936-2018). Botiga de queviures.
Anys 50 a 80 del segle XX.
– Nou 44. Joana Ramis Sans de Cas Xato. (1924-1982). Primer cafè de cas Xato 1945-1958. Després passa a la Carretera: Cafè -Bar Central.
-Plaça Carretera. Magdalena Bennàssar Perelló Porreta (1929-2016). Maria Ramis Ramis Cantona (1934) i Pereta Bennassar Perelló de Can Porret o des Cafè (1931). Cafè Can Pere Jaume Anys 30 del segle XX fins principis del segle XXI.