BRONCA(NO)
A un municipi del Pla la mar va remoguda! La “bronca no” arriba de dins el nucli, ho fa de lluny del poble. I és que el suport dels alts estaments de MÉS per Mallorca al grup de sencellers que acudiren a Madrid per reivindicar la manca d’habitatge ha provocat un terratrèmol dins l’agrupació local de MÉS per Sencelles. La batalla entre les esquerres al municipi ve d’enrere i el suport, ara de Vicenç Vidal al Banc de Temps, segons alguns més vinculats a Volem Sencelles de Joan Rigo ha causat malestar a la formació liderada per Joan Miquel Chacón, MÉS-Unides per Sencelles.
ENFADATS
Molts enfadats estan a Lloret quan en fer una vorera neta al costat de la comuna i la carretera s’han trobat amb llaunes, botelles i brutor de tota classe. “Les tasques de desbrossament estan deixant a la vista una imatge lamentable que mai voldríem haver de tornar a veure”, han dit des de l’Ajuntament lloretà en un missatge a les xarxes socials.

SEGONA MÀ
Després de Sant Joan ara Petra ha posat en marxa el grup de whatsapp de venda de segona mà. La cosa s’anima i el Pla promou l’economia circular, sense intermediaris, ecològica i que a més “fa poble”. Cal esperar que ben aviat altres municipis se sumin a la iniciativa que a Sant Joan agafaren d’Alaró. I suposam que així serà perquè segons ens conten, hi ha residents de diferents municipis que estan en els grups ja creats als pobles de veïnat i intenten comprar i vendre, una pràctica que no està permesa.
LA CÀMERA DEL BATLE
A vegades la realitat encara ens sobta i ens du notícies inesperades. Que el batle de Petra col·loqués una càmera per vigilar casa seva a causa de les amenaces i els residus que li deixaven és un error, ell ho sap i ho reconeix. La polèmica ens fa veure que en el Pla de Mallorca el temps passa a poc a poc i que precisament per això sovint les ferides costen molt a cicatritzar. En castellà diuen “de aquellos polvos estos lodos”. Tanmateix, algú algun dia haurà de posar fil a l’agulla i normalitzar la vida política i les relacions institucionals i també veïnals. A l’esport, a la vida, tant o més important és saber perdre com saber guanyar i al municipi de Sant Juníper, malauradament, sembla que ni una cosa ni l’altra. El més trist és que tot apunta que la cosa va per llarg… i ve d’enrere.