“La teoria montuïrera de Cristòfol Colom no es basa en documentació històrica”. Qui parla així de clar és Joan Miralles i Monserrat. Com a bon montuïrer, el catedràtic fou un dels primers coneixedors de la proposta que Colom tenia arrels a aquesta vila del Pla de Mallorca.
Miralles presentà a la seva vila natal la seva darrera publicació Estudis Colombins. Un recull de cinc treballs entorn de la figura de Cristòfol Colom, Nicolau Esteva, el primer mallorquí que trepitjà Amèrica i l’agermanat felanitxer, Joanot Colom.
Joan Miralles explicà com Rafel Bauzà Socias Rafela contactà amb ell per fer-li avinent la història oral de les connexions de la seva família amb el descobridor d’Amèrica. Miralles relatà com gratant va saber que realment a l’arbre genealògic de la mare de Rafel Rafela hi havia la presència del llinatge Colom. Però Miralles explicà que més enllà d’aquest detall en cap moment ho ha pogut documentar ni trobar material que pugui acreditar la veracitat d’aquesta història oral que encara s’atia adesiara en algunes publicacions i amb l’altaveu dels mitjans de comunicació.
La presentació de la nova publicació va ser a càrrec del catedràtic d’Història Moderna de la UIB, Josep Juan Vidal, qui desglossà els diferents episodis del llibre de Miralles. “Aquest llibre que tracta de viatgers i navegants és un excel·lent viatge al nostre passat ajudat per un guia expert que coneix bé les voltes del camí”, digué Juan en referència al montuïrer.
Al llibre s’hi poden trobar els articles publicats ja en els anys 90 per Miralles i que ara ha agrupat i ampliat amb diferents aportacions documentals noves. La connexió mallorquina amb l’entorn social de Colom; Els Colom a la Ciutat de Mallorca en el segle XV; La família dels Santàngel a Mallorca durant l’època de Colom; Nicolás Stefano, mallorquín, tonelero i Noves dades sobre Joanot Colom, instador de la germania de Mallorca, són els cinc reculls que ha presentat el doctor Miralles.
Al llibre, a més d’esclarir que Colom no era ni felanitxer, ni montuïrer, ni tan sols mallorquí, ens parla de curiositats com el coneixement de Bartolomé Colom, germà de Cristòfol, sobre les Balears i el cultiu de cigrons o de la relació dels germans Pinzón i els genovesos amb Eivissa. Miralles també fa dues aportacions a un document publicat per l’historiador Onofre Vaquer Bennàsar i que parla d’un corsari anomenat Colom o Columbo en els nous documents aportats per Miralles.
En definitiva, Miralles ens fa un retrat de la societat mallorquina coetània al descobridor destacant els Santàngel, on ens parla de Lluís de Santàngel, d’origen convers, qui ajudà a Colom en el seu primer viatge al nou món amb una important quantitat econòmica, 1.140.000 maravedís.
Finalment, Nicolau Esteva, el primer mallorquí que trepitjà Amèrica, Miralles ens explica que surt documentat en el viatge com Nicolàs Estefano, però el montuïrer ens el situa a la Ciutat de Mallorca en una casa molt propera a la Llonja. A Esteva, Miralles el documenta entre 1471 i 1478 a Ciutat, a partir d’aquí i fins que torna a aparèixer en el segon viatge de Colom es desconeix la seva trajectòria.
Finalment, el darrer Colom d’aquests Estudis Colombins de Miralles no és altre que l’agermanat felanitxer, Joanot Colom. En el treball podem conèixer la família de Colom, germans i germanes de Joanot i la seva relació, per exemple, amb la família aristocràtica dels Morell.