Home de poques paraules protegit per la seva càmera, ulleres obscures i barba prominent. Si aquesta no és la imatge i el tarannà del fotògraf total, s’hi acosta molt. Qui el va conèixer confirma que no era massa xerrador, però que millorava en les distàncies curtes. Posat i tarannà a banda, fou precoç en una professió que duia a les venes i en la qual va estampar en paper des de grans estrelles de cinema a festes del poble i aniversaris, presidents del Govern i esdeveniments familiars. Tot amb la mateixa mirada, amb l’enfocament de la vocació i la passió. Bartomeu Salleras Fuster (Porreres, 1938 – Palma 2005), en Tolo Salleras, va néixer i viure per ser fotògraf.
El seu llegat és immens com les imatges del valuós arxiu de prop de 2.000 negatius i cintes de super8 que els seus fills han llegat a la Universitat de les Illes Balears, juntament amb altre material fotogràfic, documents i accessoris. Però també hi ha imatges a cases de particulars fruit de la seva feina a la comunament coneguda BBC (bodes, batejos, comunions…) que dugué a terme a diferents municipis, però especialment a Porreres i a Son Servera on tenia una tia monja.
Altres imatges reposen i esperen que l’atzar de l’actualitat les faci reaparèixer en els arxius de múltiples mitjans de comunicació. No debades va col·laborar amb la majoria de mitjans de l’Illa amb especial dedicació al diari Última Hora on publicà fotografies durant 42 anys, dels quals en fou fotoperiodista en plantilla gairebé una dècada entre 1959 y 1965. Va ser corresponsal d’Associated Press i Europa Press. Va publicar fotos a Paris Match, Triunfo, i Actualidad Española.
També hi ha les de temàtica familiar com les que té la seva cosina, Catalina Sastre Poa que mostren un fotògraf mogut per la passió que no amollava mai la càmera. També fotografià festes populars, curses, entre altres celebracions, en el seu poble natal i a altres indrets de Mallorca. En aquesta època “va ser requerit per als esdeveniments de totes les classes socials”, conta la seva biografia*.
Els periodistes que coincidiren amb ell quan feia de fotògraf oficial del Govern balear, el recorden precisament pel seu posat seriós. No era difícil imaginar-lo escoltant confidències presidencials o fins i tot callant algun secret inconfessable d’aquelles persones que dirigien la Comunitat on va fer feina de 1978 a 2002 com ara Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler, Jaume Matas i Francesc Antich. En una entrevista a Última Hora digué que “em vaig dur igual de bé amb els quatre. A qui vaig conèixer més va ser a Gabriel Cañellas, perquè vaig estar 14 anys amb ell. Bastava que aixequés una cella per a saber si volia una foto o no”.
VENDA A CAN POO
Fill de Miquela Fuster de Can Poo i de Guillem Salleras de Can Racó del carrer Call, començà d’aprenent de laboratori el mes de juny de 1952 al laboratori casa Martorell & Planas Montanya a la plaça des Pes de sa Palla de Palma quan tenia 14 anys. Després va fer feina Casa Planas al carrer del Sindicat.
Amb 15 anys donà classes en el laboratori del “Círculo de Bellas Artes” i va muntar el seu propi laboratori i tenda al carrer de Costa i Llobera 32 de Palma.
La seva cosina Catalina Poa recorda que a la tenda de queviures familiar, al carrer Major 2 de Porreres, la seva mare li venia les fotografies que li feia arribar des de Palma. “Ell li enviava les fotos del poble que havia fet i ma mare les posava a la venda a la tenda. No només això sinó que li feia com de representant i el meu germà Lluís a vegades li anava a ajudar si tenia reportatges de noces”, recorda.
Del seu poble natal qui també l’ajudà en alguna ocasió fou Toni Gornals de can Molí d’Aigua. “Quan estudiava a Palma vaig viure a ca seva hostejat. En Tolo tenia devers 10 anys més i a vegades em convidava a anar amb ell a fer feina i jo l’ajudava amb el material o li aguantava el flaix”, conta i rememora que “anàvem a Son Vida on venien xeics Àrabs i a noltros en donaven el mateix que menjaven ells a una altra sala lògicament, però menjàvem bé”. “En Tolo era una persona seriosa i molt bon xicot”, diu.
Els anys de fotògraf a l’Hotel Son Vida li va permetre retratar la jet-set d’aleshores. De fet, les fotografies a Sean Connery, Grace Kelly, Elke Sommer o Gina Lollobrigida, entre altres, formaren part de l’exposició El llegat d’un reporter fotogràfic del segle XX que es va mostrar a la Misericòrdia a finals de 2024 i principis de 2025.
A finals de 2025 aquesta exposició arribarà a Porreres. A les ja mostrades s’hi sumaran altres imatges de Porreres de l’esmentat arxiu cedit a la UIB. A més, l’Ajuntament de Porreres s’ha oferit per a col·laborar amb la digitalització d’imatges del municipi del llegat de Tolo Salleras. Serà la cirereta, l’homenatge pòstum a un home que discretament i des de la distància va fer i continuarà fent poble perquè les imatges mai no moren.
* Aquest reportatge s’ha pogut fer gràcies la col·laboració de la família de Tolo Salleras, especialment a la del seu fill Pere Salleras i la seva cosina Catalina Sastre.