Un dia plujós de març Malachy Igbokwe, ens rep damunt el portal de la rectoria de Sencelles. Alt com un Sant Pau el seu català és quasi perfecte. Amable i amatent ens fa passar en un espai fresc i humitejat per la pàtina del temps. A les parets imatges religioses fan de l’estança un lloc on els segles passen, però l’esperit s’hi manté. Desenes de capellans han habitat aquella casa on ara és un nouvingut de l’Àfrica qui s’encarrega de mantenir la fe i la doctrina catòlica a la vila de sor Francinaina Cirer.
Igbokwe (Nigèria, 1984) va néixer en un petit poble de Nigèria i té tres germans i una germana. Els seus pares eren professors de primària i foren els que l’animaren a estudiar allò que ell volia. Així, a 14 anys va entrar al seminari i la seva vida de joventut va anar entorn d’aquest centre. Del seminari menor va passar al major i el 2017 s’ordenà capellà.
— Els primers cinc anys els vaig fer de capellà a Nigèria i el 2022 m’enviaren aquí a Mallorca, ja que la diòcesi d’Awgu que té un conveni amb la diòcesi de Mallorca, i per això m’enviaren aquí.
— Quan vós envien a Mallorca sabíeu on anàveu o era un lloc desconegut per a vós?
— Només sabia que anava a Espanya i concretament a un lloc anomenat Mallorca. No sabia molt. No sabia que hi havia una altra llengua com és el català, pensava que a tot Espanya es parlava castellà. És una cosa que em vaig trobar quan vaig ser aquí i que realment m’agradà molt.
— Una vegada arribat a Mallorca quina ha estat la vostra vida a l’illa?
— Vaig arribar amb un company meu que està a Pollença i teníem un altre company que ja era a Palma, així que en arribar vam estar quatre mesos amb ell. I després ja vaig venir a Sencelles, on he estat més de dos anys fins que el mes de setembre passat m’enviaren a Lluc, però compartesc Lluc amb Sencelles, Biniali i Costitx, som vicari d’aquests quatre indrets.
— Com vós va rebre la gent de Sencelles, Biniali i Costitx?
— Sempre dic que el meu cor ha quedat a Sencelles. Vaig venir aquí d’una manera providencial. Gràcies al rector i vicari general Josep Adrover, ell parla un poc d’anglès i amb ell vaig tenir una bona rebuda. A més aquí em vaig trobar un poble que és ca meva, m’hi sent com a ca nostra. L’acolliment fou meravellós. La gent major, els joves… perquè m’agrada el futbol, tots… vaig trobar al·lots per jugar a futbol amb ells i tothom es va mostrar disposat a rebrem i ajudar-me. La meva vida a Sencelles ha estat una molt bona experiència… i quan dic Sencelles també dic Costitx i Biniali.
— Vós adaptàreu de seguida o heu notat un xoc cultural? Com ho heu viscut?
— Com és lògic vaig tenir un xoc cultural, com tu bé dius, perquè Nigèria és un lloc totalment diferent. La llengua… no és un xoc negatiu, però per exemple el problema que encara tenc el dia d’avui és el menjar. És totalment diferent i m’hi adapt a poc a poc. No m’agrada utilitzar la paraula xoc, però sí canvi en llengua, cultura. Però també vaig trobar coses semblants a la meva cultura. Quan havia de venir aquí pensava que a Europa la vida familiar no era com la nostra. Tanmateix, estant aquí a Mallorca he vist que la vida familiar, almenys a Espanya és molt important. Per nosaltres la família és molt important i aquí també.
— Heu tornat a Nigèria d’ençà que vinguéreu a Mallorca? I vós plantejau tornar-hi de manera definitiva?
— Sí. Vaig anar-hi al gener de l’any passat durant un mes. Vaig visitar la família i amics. Tornar-hi depèn de l’Església. Com a capellà tenc un compromís que són tres principalment; pobresa, castedat i obediència. I amb aquest darrer ara no puc dir que vull tornar a Nigèria o vull anar a una part o altra. Això depèn del meu superior que és el bisbe. Sí el bisbe em diu que faig falta a Nigèria tornaré.
— Fa poc, en el marc de les festes de la Beata Francinaina de Sencelles féreu una xerrada per explicar als veïns quina és la situació de Nigèria. Què els hi vau explicar? Quina és la situació del vostre país el dia d’avui?
— Nigèria és el país més gran d’Àfrica, amb molts habitants. Tenim més de 250 tribus i aquestes tribus parlen dues llengües, per tant, tenim més de 500 llengües a Nigèria. Tenim religions molt importants. Les principals són les dues que van venir a Nigèria. Abans teníem la religió tradicional d’Àfrica (African Traditional Religion), però va venir l’Islam al nord de Nigèria al segle XI i després el cristianisme i les dues religions van dominar Nigèria. Això va complicar les coses a Nigèria. Allà tribu i religió són molt importants i dictaminen el que passa al país. Com tots els països africans en qüestió de desenvolupament estam un poc endarrerits, ja que el Govern no fa les coses bé. Tribu, religió i mal govern, aquestes tres coses, compliquen el país.
— Sou un país ric amb recursos naturals…
— Heu de pensar que a Nigèria tenim quasi tots els minerals que existeixen en el món. Però està mal distribuït i tenim dos grups d’habitants. Els rics i els pobres, i molts poquets enmig. Molta gent que passa fam i molts que tenen moltes coses.
— Hi veis solució?
— Anam fent! Hem tengut guerra civil, cops d’estat… però ara tenim democràcia i les coses a Nigèria no són com abans. Anam a poc a poc i tenim esperança que les coses estaran bé en el futur, tot i que ara mateix no som Europa. Això sí, dels països africans som capdavanters en democràcia, podem criticar el govern i no passa res. La gent pensa que és un país molt pobre. No, Nigèria tenim doblers, però també tenim molts habitants i molts que pateixen fam.
— Quan veis que cada dia arriben barques carregades d’immigrants a la costa com ho viviu. Veure que gent del vostre país ha de fer aquest camí per cercar un futur millor?
— Ho visc amb mixed feeling, amb un sentiment mesclat. Ho visc malament, perquè Àfrica és un continent beneït per Déu. Tenim moltes coses per viure bé, però els governs no fan el que toca, per això la gent s’arrisca a fer aquestes travessies. Venir aquí en barca és un risc molt gran, encara que les coses no et vagin bé no has de morir en el mar, hi ha coses que no has de fer. La gent ho fa desesperada… però crec que es podria fer de manera diferent. Si tu fas aquest esforç, a Nigèria mateix, pots sobreviure. Em fa molta pena veure com tanta gent mor en el mar. M’agradaria que els governants d’Àfrica ho fessin millor per no haver de veure coses com aquestes.
— Vós ha sobtat la situació de la societat mallorquina, i del Pla de Mallorca en concret, cap a la religió? Veis que és una cosa majoritàriament de gent major?
— Abans de venir a Mallorca vaig llegir per internet que a Espanya el tant per cent de persones creients és molt elevat, però vaig venir i vaig trobar que la majoria són gent major, com bé has dit. La veritat que no m’ho esperava, ja que a Espanya és un país catòlic, cristià, però a l’església no vaig trobar molta gent. Sí, al principi em va sorprendre.
— Tal vegada just el fet que vós hàgiu hagut de venir aquí és per aquesta manca de joves que vulguin seguir el camí de l’Església, no?
— Cada societat té una evolució i un canvi. No puc dir que això anirà a pitjor, ja que a vegades el sentiment religiós fluctua i així com baixa pot pujar. Tenc esperança, perquè ara estant a lluc visc una altra realitat. Així com als pobles la gent no va a l’Església, veig que hi ha molta gent que va als santuaris, molts són creients encara que no vagin cada dia o cada setmana a l’església. Crec que un dia hi haurà un canvi a millor. Tenc esperança, i ja que aquest és l’any jubilar d’esperança, dic que hi haurà un dia que la gent tornarà a l’església. Hi ha senyals…
— Com veis el paper dels joves cap a l’església?
— Els que he tengut contacte amb ells són persones meravelloses, però no saben molt de l’església. No hi van, tal vegada perquè no han tengut una ensenyança. La Bíblia diu que la fe ve d’escoltar. Si no saps o coneixes una cosa no hi participaràs. Així els joves no venen a l’església perquè no saben el que passa a l’església. A mi, quan saben que som capellà sempre m’han mostrat molt de respecte, per això dic que un dia poden canviar les coses.
— Ens heu dit que amb el menjar no vós acabàveu d’adaptar… què és el que més vós agrada de Mallorca, del Pla, dels mallorquins?
— És molt difícil respondre això. Sempre dic al rector que és una situació complicada. Quan anam a menjar sé que hi ha menjars que pas gust però no record els noms dels plats. A Mallorca veig que hi ha moments semblants a la meva cultura, les festes, sigui Santa Àgueda o la Beata Francinaina… és una situació que uneix, dona vida, fa poble i ens ajuda als nouvinguts a integrar-nos. Estic molt content de viure-ho.