Toni Munar Nicolau (Sineu,2000) va cursar els estudis a l’institut del seu poble. Ell és un dels “Referents dels IES Sineu i IES Porreres”. Munar s’ha convertit en el narrador dels partits del RCD Mallorca a la cadena DAZN i també en podem llegir algunes de les seves cròniques futbolístiques al diari Sport. En Toni és un exemple més del que ens han explicat molts dels joves en les entrevistes: no s’ha de tenir por a equivocar-se en elegir la carrera a estudiar. Així, Munar va començar ADE i ha acabat com a periodista esportiu complint un somni.
– Quins anys vàreu estar a l’IES Sineu?
– Vaig fer tota l’ESO i el batxiller a l’IES Sineu així que hi vaig estar des dels 12 als 17 anys, va ser del 2012 al 2018.
– Quin record teniu del vostre pas per l’IES, anècdotes, professorat, companys?
– Record la meva època a l’institut com una de les millors de la meva vida, sobretot la part final. Tant amb els amics, com amb els professors, gaudia d’anar a classe cada dia. Sobretot els anys finals de batxiller. Anys més tard, quan ja viva a Barcelona, he recordat amb els meus companys de pis aquells anys i podíem estar tota la nit recordant anècdotes de tan bé que ens ho passàvem. Tenc un record molt bo de l’institut amb professors que m’han marcat com n’Andreu Ramis, en Joan Oliver, en Miquel Àngel Grimalt o n’Arnau Company, entre altres que no m’agradaria oblidar.
– Quin camí vàreu seguir en acabar l’IES?
– L’any després d’acabar la selectivitat em vaig matricular a Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Barcelona. Des de petit havia tingut ganes de viure allà i a més, érem molts del meu curs que vam partir a Catalunya. Vaig anar a viure amb tres amics a un pis al barri de Gràcia, d’on tenc milions de records. Però ràpidament vaig veure que ADE no era el meu i ho vaig deixar a mitjans de curs. L’any següent vaig començar un grau de Periodisme i comunicació corporativa a la Blanquerna, tot i que la carrera de periodisme no és gran cosa, la universitat em va donar la capacitat de fer pràctiques a llocs de primer nivell com RAC1, el Barça o al diari esportiu SPORT. Un periodista aprèn quan està exercint la seva professió, no a l’aula, i en aquestes pràctiques vaig aprendre moltíssim.
– Sabíeu què fer o què volíeu ser o vos van orientar els anys de l’IES?
– La veritat és que jo estava molt perdut sobre el meu futur. Pràcticament, fins a finals de 2n de Batxiller no vaig decidir a fer ADE. El motiu principal va ser l’assignatura d’Economia, que va ser de les meves preferides. Però quan vaig arribar a la carrera no em va transmetre el mateix que el que sentia a l’institut, per això vaig decidir deixar-ho per fer periodisme. Record que a vegades xerrava amb un amic meu sobre estudiar periodisme a Barcelona, però no em vaig atrevir de primeres.
El paper del periodista ha de ser el de filtrar, verificar i donar context enmig de tant de soroll
– És vocacional el periodisme esportiu?
– Sense cap dubte. És una professió que si no la portes dins, no la gaudiràs. Els sous no són els millors, ja ni et dic els horaris, però al final et dona moments únics que no podries viure d’una altra manera. Jo sempre explic que quan era petit volia ser futbolista, com pràcticament tots els nins i nines del món. Però clar, quan ets dolent com jo, t’has de cercar altres vies per viure d’això. El futbol sempre ha estat la meva gran passió i tenia clar que si podia, havia de viure d’alguna cosa que em permetés seguir-ho de prop. I quina millor manera que aquesta. Per exemple, jo tenc pocs caps de setmanes lliures, però per mi, cobrir un partit del Mallorca i narrar-ho, no és fer feina, és complir el somni que tenia de petit.
– Quina trajectòria heu seguit fins a ser locutor de DAZN? Què és el més complicat d’una retransmissió? Alguna ficada de pota en directe o lapsus del que recordeu?
– Va ser una mica de sorpresa, com quasi totes les coses que m’han passat a la professió. Jo estava acabant tercer de carrera quan vaig rebre un missatge d’en Carles Fité (conegut periodista català) i em va dir que cercaven un narrador mallorquí per fer els partits del Mallorca en català a DAZN i que havia de viure a Barcelona. Jo no havia narrat mai, però sí que tenia experiència a la ràdio, ja que havia estat quasi un any de pràctiques a RAC1, la més escoltada de Catalunya.
Quan era petit, bé i encara ara, em narrava els partits que jugava a la PlayStation. És una cosa que sempre he portat dins.
Narrar un partit és molt complicat i sobretot si estàs sol a la transmissió, perquè al final has de fer la feina de narrador i comentarista alhora. Jo m’ho pas molt bé, perquè narrar partits de Primera Divisió, a més del Mallorca i amb la meva llengua, és una cosa que sempre havia somiat, però és complicat.
Per sort, jo soc un malalt del futbol i més o manco conec tots els jugadors de tots els equips, però per algú que no mira tant futbol li costaria.
Errors en antena segur que n’he tengut, al final és la màgia del directe. Però crec que la millor anècdota seria la del primer partit que vaig fer. Va ser un Athletic Club – Mallorca i ho vaig passar fatal els dies previs. No havia preparat mai tant un examen com vaig preparar aquell partit. Vaig quedar per dinar amb uns amics per Barcelona el mateix dia i jo estava blanc, no vaig poder menjar res. Estava molt nerviós. No m’havia passat mai, vaig estar a punt de dir que no podia. Per sort, quan vaig començar em va sortir tot rodat i els nirvis van desaparèixer. Un gran 0-0 per començar la meva carrera de narrador.
Jo m’ho pas molt bé, perquè narrar partits de Primera Divisió, a més del Mallorca i amb la meva llengua, és una cosa que sempre havia somiat, però és complicat.
– I la tasca en el diari Sport, quina tasca hi feis? Com ho feis per seguir l’actualitat de Madrid i Barcelona? Viatjau molt?
– És una feina totalment diferent de la de DAZN. Jo sempre havia estat més de ràdio o tele, de fet, mai m’havia plantejat la premsa escrita, però ara m’hi sent molt còmode. Vaig començar a fer pràctiques a SPORT l’any passat pel màster i per sort em van agafar. Al principi, era portadista i el passat mes de febrer em vaig incorporar a la secció del Real Madrid per cobrir l’actualitat de l’equip i també ajudar a la del FC Barcelona.
La premsa escrita et dona una altra manera de fer les coses, ja que tens més temps per explicar històries i això està molt bé. A més, he pogut cobrir un Atlético de Madrid – Real Madrid de Champions a l’estadi Metropolitano, una d’aquestes experiències que no s’obliden. També, gràcies al diari, quan estava de pràctiques, vaig poder anar a la final de Copa del Rey que va jugar el Mallorca. Un dels dies més feliç i tristos de la meva vida al mateix temps, però una experiència que em quedarà gravada tota la vida.
– Sou freelance o estau en plantilla?
– Estic en plantilla del diari des del juny del 2024 quan varen acabar les meves pràctiques del màster.
– Heu estudiat periodisme, per on pensau que passa el futur d’aquesta professió? Com pensau que pot conviure el periodisme amb les xarxes socials on qualsevol pot crear contingut i fake news?
– Crec que el futur del periodisme passa per adaptar-se als nous formats digitals sense perdre el rigor. Les xarxes socials poden ser una eina molt potent per arribar a més gent, però també són un perill si no es contrasta el que s’hi diu. El paper del periodista ha de ser el de filtrar, verificar i donar context enmig de tant de soroll. Encara que tothom pugui crear contingut, la diferència l’ha de marcar la professionalitat i la responsabilitat amb què s’informa.
Avui, massa sovint, s’ha convertit en una cursa per ser el primer, encara que això impliqui ser imprecís, superficial o fins i tot irresponsable. Les xarxes socials han imposat el ritme, i el clic ha substituït el criteri.
– De quin equip sou?
– Jo soc del Barça i del Mallorca, sé que sona estrany el de ser de dos equips però és així. No tendria cap problema a dir el contrari. Des de petit vaig començar a seguir al Barça perquè a casa meva sempre hem estat culers, però quan em vaig fer gran vaig començar a sentir el Mallorca també.
Record que el primer any que vaig seguir el club de la mateixa manera com al Barça va ser l’any de Segona B. Aquell curs crec que es va formar un grup molt guapo, i per primera vegada em vaig sentir molt identificat amb l’equip. A més, això de viure fora durant tants anys m’ha fet estimar molt més tot el que és nostre i valorar-ho molt.
Crec també, que les noves generacions seran més del Mallorca que de Barça o Madrid, i això és una gran notícia.
Molts periodistes amaguen de quin equip són, però jo crec que no hi ha motiu si fas la teva feina bé. Jo no tenc cap problema de criticar al Barça o el Mallorca si fan una cosa malament, ni de xerrar bé del Madrid quan fan les coses bé. Al final si t’agrada el futbol és impossible no tenir un equip, però això mai ha de condicionar la teva feina.
– Heu jugat a futbol a on i fins a quina categoria?
– Dir que jo he jugat a futbol seria insultar al mateix esport! En veritat he jugat molt poc, no sé per què, ja que des de petit m’encanta i pens tot el dia amb això. Vaig jugar un any al Sineu a l’edat d’alevins i res més.
Ara d’ençà que soc a Barcelona sí que he jugat molt més a les típiques lliguetes de barris de futbol 7. Tot i que no hagi jugat molt poc federat, sempre gaudesc molt de jugar amb els amics i intentam fer partidets de tant en tant.
– Què pensau del VAR?
-Tot el que sigui fer la competició més justa serà benvingut. Crec que el VAR és una eina magnifica, però està utilitzada de mala manera. De fet, crec que ningú té clar del tot com s’utilitza, cosa que crea rebuig a l’espectador.
Una cosa que no m’agrada és que està fent que els arbitres cada vegada prenguin menys riscos, ja que saben que si s’equivoquen tenen el VAR darrere. Al final tot és un procés i ens acabarem adaptant, però sempre a favor del VAR.
– De cara al futur, teniu alguna meta en la professió?
– El meu somni es continuar creixent a la professió i complir metes personals. M’encantaria cobrir un Mundial o una final de Champions, són les coses més grans que hi ha. Però el que és important és gaudir del camí i de tot el que anem aconseguint. L’altre dia vaig narrar el Mallorca 1-2 Celta, vàrem perdre, però és un altre partit que he pogut narrar. Aquesta professió és molt canviant, per tant, mai sabem fins quan durarà això, ho hem d’aprofitar.