Els noms dels niguls al Pla de Mallorca

Els coneixements meteorològics, fins fa unes poques dècades, constituïen una part molt important de la nostra cultura popular. Aquests amples coneixements, acumulats segle rere segle, fruit de l’observació de l’home, vivint en contacte amb la natura, estan a punt, avui per avui, de desaparèixer de la memòria popular, una vegada trencada la baula de transmissió oral.

Es pot afirmar amb rotunditat que hem perdut una gran part d’aquests coneixements. Hem oblidat com observar els fenòmens de la naturalesa i com interpretar-los correctament, així com feien els nostres avantpassats. La progressiva despoblació del camp i la desaparició, per tant, de les tasques agrícoles i oficis seculars, tan pendents de la meteorologia -favorable o adversa- pels seus quefers; la forta influència dels mitjans de comunicació -premsa, radio i televisió- han desnaturalitzat l’hàbit d’observar el cel o d’atalaiar l’horitzó. L’home del terrer ja no mira l’ennigulada, els cims de les muntanyes, els astres, les boires o els comportament dels animals que l’envolten, sinó que escolta amb esment les prediccions meteorològiques servides puntualment per les diferents cadenes de televisió i ràdio.

Cal dir que la predicció oficial del temps sols pot aidar-nos d’una manera molt limitada, ja que ens mostra l’evolució meteorològica a gran escala, però no tracta dels efectes del temps en el nostre entorn quotidià. Les dites populars demostren clarament el domini dels pronòstics meteorològics a curt i llarg termini que posseïen els nostres avantpassats:

– Cel tavellat, dins tres dies banyat.
– Boira que pastura, aigua segura.
– Si plou per Santa Bibiana (2 de desembre), plou quaranta dies i una setmana.
– Sol rogent, pluja o vent.
– Lluna amb corona, aigua dona.

La coneixença meteorològica del poble també la trobam reflectida en el nostre cançoner popular, on trobam una sèrie de cançons al·lusives a les formes dels niguls, personalitzats en noms com “En Jordà”, “En Pieres”, “En Paratjal”; així com moltes referents a pluges i senyals d’aigua. Qui no ha sentit aquesta cançó:

Es Puig de Randa duu capell
i sa tramuntana gorra;
si tens cames bé pots córrer
si no ets vols banyar sa pell¹.

És dins una part de la meteorologia -la dels niguls, concretament- on exposarem a continuació una mostra representativa de la coneixença popular al Pla de Mallorca, de les formacions nuvoloses anomenades científicament cúmulus i cumulonimbus; coneixença resultant de molts anys -per ventura segles- d’observació del cel i dels seus fenòmens, transmesa de generació en generació i que hem pogut recollir mitjançant enquestes orals realitzades durant el decenni 1980-1990.

El propòsit d’aquesta modesta aportació, és la de contribuir al merescudíssim homenatge que la nostra Societat ret al senyor Andreu Romà, per la seva tasca al front de la secretaria de la Societat d’Onomàstica.

1. EL CUMULONIMBUS, NIGUL DE TEMPESTA

Aquest nigul ocupa les zones baixa, mitjana i alta de l’atmosfera, la seva alçada fluctua entre els cinc-cents i els mil metres; té la base molt fosca, quasi negre, perquè la gruixa del nigul no permet que hi arribi la llum del sol. Per contra, la part superior és d’un blanc enlluernador².

A causa de la seva gran expansió vertical -se l’anomena nigul convectiu- creix fins a la part inferior de l’estratosfera, on el seu cim s’escampa a causa de la influència de l’aire superior, evocant la forma d’encruia, visible des de molta distància, fet que determina el seu nom popular: s’Encruia des ferrer.

Només aquest nigul, causa de tempestes i grans aiguats, pot amollar la calabruixada; calabruix que s’origina al seu interior a causa de les fortes corrents ascendents que poden ultrapassar els cent vint quilòmetres per hora. L’aparició dels cumulonimbus, al pas d’un front fred, és sinònim de llamps, trons, forts aiguats i calabruixades. En casos excepcionals formen una espècie de trompa que penja del nigul i que en arribar a terra provoca grans desfetes. Són les trompes marines.

Malgrat que no formin la clàssica encruia, els cumulonimbus en formació adopten formes apilotades -caparrots, en el parlar popular- i altres que semblen torres, que el poble identifica amb els diferents noms populars que veurem posteriorment.

Començarem l’exposició per la nomenclatura popular del nigul en fase de creixement. Cal advertir que les nombroses variants recollides que atribuïm a aquest nigul, ha de ser preses amb tota mena de precaucions, degut al caràcter dificultós del tema; perquè és qüestió de l’atzar, poder observar visualment el que designen les persones entrevistades³. Seguirem després amb la nomenclatura popular del nigul en fase de dissipació o decadència -quan adopta la forma d’encruia- indicador de l’arribada a la part inferior de l’estratosfera. L’aparició de l’encruia popularment designa o pronostica la pluja pròxima.

2. CUMULONIMBUS EN FORMACIÓ O CREIXEMENT

1. s’Aufabi
   Cumulonimbus. (Ariany). Vegeu: En Maçota i s’Aufabi⁴.

2. En Barra
Cb. (Muro).

3. En Botella / En Botelles
Cb. “Són tres ennigulats en forma de torres, que surten a llevant, abans de sortir el sol. Si surten i s’amaguen, i a gran dia tornen sortir, plou.” (Llorito). A Montuïri i Llorito associen aquest nigul amb En Paratjal i En Verdal. A la localitat de Sant Joan coneixen la parella formada per En Botella i En Martell.

4. En Botilla
Cb. Per la semblança amb una botilla, recipient de terra sense envernissar, amb el coll molt curt i dues anses, que utilitzava la gent camperola per dur l’aigua al lloc de treball. N’hi ha de diverses formes i tamanys: la de cul pla, la botilla de pareller, amb un costat pla, per penjar a la banda del carro etc. És un recipient popularíssim, utilitzat profusament per a transportar aigua. El DCVB (s.v. Botilla) el descriu així: “Núvol gros i rodonenc que es posa a la part de llevant i assenyala pluja pròxima (Tresor Avis I, 10).” Aquesta és la descripció del nigul en boca dels vells informadors: “Té la forma de botilla, surt a llevant, niguls grossos blancs, llavors s’inflen, tornen més grossos i s’estenen cap a ponent. Quan En Botilla s’enquantra amb En Maçota, pega d’aigo.” (Sant Joan). “Nigul redonenc, amb anses, té la forma d’una botilla. Surt a la banda de llevant, devers migdia es topava amb En Maçota.” (Petra).

Espesses vegades, aquests cumulonimbus personificats van aparellats, es a dir, han de menester segons l’imaginari popular, un company de brega perquè hagi precipitació: En Botilla i es Tres Alaroners (Llubí). En Botilla i En Maçota (Sant Joan). En Botilla i En Barra (Muro). En Botilla i En Gerreta (Vilafranca). En Botilla i En Ferrer (Campanet).

5. En Botifarra
Cb. “Nigulot alt amb berrugues, color negre, surt a llevant. Perill de calabruixades.” (Petra). Sant Joan, (Galilea, Puigpunyent).

6. es Cadàfols de Pòrtol
Cu/Cb. Quan surten es Cadàfols de Pòrtol, assenyalen pluja per l’endemà (Palma). Tresor dels Avis.

6.1 es Cadafos de Pòrtol
Cu/Cb. El DCVB (s.v. Cadaf) descriu així aquests ennigulats: “Nuvolades grosses, en forma de fum d’encens, que des de Palma es veuen a la part de llevant i són senyal que l’endemà plourà (Mall.)⁵.

7. ses Cadufes de Pòrtol
Cu/Cb. “Són dos niguls blancs, si es posen a damunt es Puig de ses Coves, plou.” (Santa Eugènia). “Si s’alcen, plou. A temps de sequer.” (Pina, Algaida). Costitx. “Són com a torres, per la banda de Santa Eugènia.” (Sineu). “Es Puig de Randa està tapat de ses Cadufes, alerta no beguem.” (Inca)⁶.

7.1 ses Cadufetes de Pòrtol
Cu/Cb. “Són com a torres blanques, a baix negres i davant blanques, no molt altes. Surten a sa banda de Pòrtol (Marratxí), pel setembre en temps de figues. Llamps i trons.” (Consell), (Ruberts, Sencelles).

7.2 ses Cadufes / es Martells
Cb. “Surten de llebeig a migjorn, fins devers el Puig de Randa.” (Inca), Costitx.

7.3 ses Tres Cadufes
Cb. (Jornets, Sencelles).

8. sa Colflori
Cb. congestus. La forma del nigul en fase de creixement, de color blanc enlluernador i semblant a una coliflor gegant ha determinat el seu nom popular (Montuïri). Refrany: “Colflori en el cel, senyal d’aigua a sa terra”⁷.

9. sa Fava d’en Cosme / es Pardal d’en Cosme
Cb. De nom força expressiu, el recollírem a la localitat de Vilafranca i dissortadament no n’hem pogut aclarir res més. El que si podem aventurar és que la forma fàl·lica que adopta el nigul en fase de creixement és el determinant d’aquest nom popular. Surt per la banda de Manacor (Vilafranca).

10. En Figaflor
Cb. “A la banda de llevant, nigul negre.” (Manacor)

11. En Gerrer
Cb. Vegeu: En Maçota i En Gerrer.

12. En Gerreta
Cb. Vegeu: En Botilla i En Gerreta.

13. En Jordà
Cb. És un dels niguls personificats més populars, amb nombroses variants i algunes cançons, relacionades totes elles amb les precipitacions i les tempestes. És un nigul negre i molt gros que sol posar-se damunt la muntanya de l’illa de Cabrera i que assenyala forta tempesta. El DCVB (s.v. Jordà) el descriu així: “Núvol semblant a un home assegut, que sol aparèixer damunt l’illa de Cabrera i es considerat pels pagesos mallorquins com a senyal de pluja.” A continuació registra aquestes dues cançons:

Tu qui estàs a damunt s’era
i has dit que no plourà
gira’t a devers la mar
veuràs En Jordà que està
eixancat damunt Cabrera

(cançó pop. Llucmajor)⁸

En Jordà damunt Cabrera
s’és alçat molt furiós;
ell fa trons de dos en dos,
i es mal temps queda darrera

(cançó pop. Santanyí)⁹

“Nigul molt gros que es posa a damunt Cabrera, sol ploure fort.” (Llucmajor, Sant Joan, Montuïri). Dita popular: “Ara ha sortit En Jordà, prest plourà.” (Montuïri).

13.1 es Jordà
Cb. “Nigulat gros blanquinós que surt entre Ses Planes i es Coll de s’Arracó.” (s’Arracó, Andratx).

13.2 es Nigul Jordà
Cb. “Són niguls blancs apilotats i gruixats, és senyal d’aigo.” (Andratx).

13.3 es Jordans
Cb. “Nigulots grossos com a capellots, surten a ponent a mitjan horabaixa i a la dematinada.”(Vilafranca).

13.4 En Jordana
Cb. “Nigul blanc apilotat, surt per damunt Es Rafal, es topa amb En Pieres i En Jonoi.” (Banyalbufar).

14. En Maça
Cb. El trobam emparellat: En Maça i En Botella (Jornets, Sencelles). En Maça i es Massot: “Surten a llevant, a la banda de Ferrutx, niguls blancs.” (Santa Margalida).

15. En Mala Dona
Cb. A llevant de l’illa, concretament a Cala Rajada, és anomenat així per les seves malifetes: “Sortia de color blanc i llavors tornava negre, sol sortir a l’agost, per la banda de ponent, la tempesta era segura. Quan s’encontra amb En Paratjal, pareix que el cel s’esbuca”. També és conegut a Son Servera. El BDC¹⁰, el descriu així: “Núvol negre i gros que surt sol, precedint les tempestats. És tengut de molt mal auguri. Surt generalment cap a ponent. Quan surt amb un altre núvol anomenat En Mal Homo, del costat de ponent, enlloc de tempesta assenyala fortes pedregades.”

15.1 sa Mala Dona
Cb. capillatus. Variant recollida a Son Servera: “Surt per la banda de ponent, a l’estiu, pel juliol i agost; la tempesta és segura, amb llamps i trons. És una nigulada alta, se despentina, jo també li dic na Despentinada”¹¹. La valuosa comunicació que ens lliurà l’agut i espavilat mariner dóna llum sobre la identitat física d’aquest nigul. Efectivament, es tracta del cumulonimbus capillatus, nom científic que es dóna a la forma que el nigul adopta al final de la seva fase evolutiva, i que visualment podem detectar, per l’aspecte fibrós i despentinat del seu cim.

També és conegut per la gent marinera del Port de Manacor, on sol aparèixer per la banda de ponent.

El Tresor dels Avis, documenta sa Mala Dona: “Nigulot gros, sol sortir amb freqüència i si en lloc d’amagar-se prest, s’enfila cel amunt farà vent”. Una altra cita de la mateixa revista, precedida de l’article literari, la Mala Dona: “Si surt tota sola denota tempestat. Però a vegades quan ella surt a ponent, surt a tramuntana un altre nigul gruixat de forma semblant a sa d’un homo, que anomenen En Mal Homo. Quan això succeeix així, que surten tots dos, llavó fa granissó o pedra. També els hi diuen simplement s’Homo i sa Dona”¹².

15.2 ses Dones Males
Variant documentada a una obreta de caire costumista, titulada Un Criat Nou, de la qual fou autor el polifacètic Pere d’Alcàntara Penya Nicolau¹³.

16. es Martells
Cu/Cn. Vegeu: ses Cadufes de Pòrtol.

17. es Massot
Cu/Cb. (Santa Margalida).

18. En Maçota
Cu/Cb. “Surt per la banda de grec cap a xaloc, fa com un braç, quan s’enquantra amb En Botilla pega d’aigo.” (Sant Joan). Algaida, Petra. Aquets són els seus companys de precipitació: En Maçota i en Botilla (Sant Joan). En Maçota i s’Aufabi: “Per la banda de llevant, negres, anuncien canvi de temps. En Maçota pega a s’Aufabi i la romp, donant aigo a voler.” (Ariany). En Maçota i en Gerrer (Santa Margalida).

19. sa Monja
Cb. (Porreres). Vegeu: En Paratjal i sa Monja.

20. ses Monges de Felanitx
Cu/Cb. “Ses Monges de Felanitx vénen carregades de ploure.” (Porreres).

21. En Paratjal
Cb. És el més popular de tots el niguls de tempesta i el més temut. La seva aparició era motiu d’alarma de figueralers i figueraleres, ja ho diu aquesta cançó, popularíssima al Pla de Mallorca:

El pobre figueraler
passa la vida penada
perquè, en veure ennigulada,
ha de córrer a entrar es sequer.

El DCVB (s.v. Paretjal) el descriu així: “Nuvolada grossa i blanquinosa que surt a la banda de llevant i es senyal de tempestat (Artà, Manacor)”¹⁴. El canonge Alcover, també l’esmenta en un passatge de les delicioses Rondalles Mallorquines: “És un nigul baix, blanc i gruixat, que surt en el grec. Si surt corretjat, això és, encreuat amb altres niguls, denota aigo. Si s’alça, se fon, i se resol en vent”¹⁵. Aquesta és la descripció que recollirem d’aquest gran nigul convectiu, en boca dels vells informadors:

“És gruixat i blanc, si surt i s’amaga prest plourà. Si s’escampa es vent” (Sant Joan). “Ennigulat gros, blanc, surt al matí. Ja guaita!” (Sant Joan). “Molts de pics surt devers es llevant” (Sant Joan). “Surt an es mestral, són niguls encrevats, a les primaveres” (Sant Joan). “A damunt el Puig de Bonany, endret del sol, tapa es sol; és molt gros, a baix negre i a damunt blanc; a sortida de sol, s’havia d’estar alerta a no banyar es sequer de figues” (Sant Joan). “Per la banda de llevant, darrere es sol, blavós i gruixat” (Sant Joan). “Gruixat i blanc, a llevant, pel setembre” (Sant Joan). “És un nigul blanc, si surt i s’amaga sol ploure i si s’escampa no plou” (Sant Joan). “Surt per devers es setembre, a temps de figues; si surt i s’escampa és vent i si puja per amunt és aigo.” (Sant Joan).

“En Paratjal, nigul blanc, surt per sa part de Petra” (Vilafranca). “Ennigulada com una gírgola de garrover, surt per la banda de Llucmajor, l’ondemà plou; quan surt, sa tramuntana s’amaga” (Vilafranca). “Surt per la banda de llevant” (Vilafranca). “Nigul gros a llevant, si sortia i s’amagava era aigo segura.” (Vilafranca).

“Surt per llevant, en temps de figues; és blanc i negre” (Petra). “Surt per Sant Miquel, en temps de figues” (Petra). “Surt a llevant, negre, a tot temps” (Petra). “En Paratjal surt, córrer a entrar es sequer!” (Petra). “Nigul blanc, blanquinós com una gírgola, per darrere Ferrutx, a ses primaveres.” (Petra).

“Surt entre Porreres i Santanyí.” (Montuïri).
“Surt entre llevant i grec, si surt i s’enfonya, senyal d’aigo” (Porreres). “Alerta en sortí En Paratjal!” (Porreres).
“Surt a grec, per sa banda de Pollença, negre, fa aigo de bimbolla” (Llorito). “Nigulada blanca, grossa i gruixada.”(Llorito).
“Blanc, gruixat i fosc, a llevant.” (Ariany).
“Surt per damunt Ferrrutx, si baixa plou; surt a posta de sol” (Manacor). “Sortia a ponent-mestral” (Port Manacor). “Nigul negre, per Pollença, entre tramuntana i grec” (Manacor). “A migjorn-ponent, negre, sortia i s’amagava i si tornava sortir plovia.” (Manacor).
“Nigul que surt pel grec. Quan sortia indicava vent de ponent.” (Son Servera).
“Nigul que fa uns encarapunats, sortia pes faro, ara fa molt de temps que no surt.” (Cala Rajada, Capdepera).
“Si En Paratjal s’alça i se torna enfonyar, plou prest.” (Artà).” Tresor dels avis.
“A llevant i grec, si surt i se retira plourà prest.” (Sant Llorenç).

Som afinat es meu sogre
colcant damunt s’animal
i llavors En Paratjal
m’engana que avui no ploga¹⁶.

En Paratjal sortí a Cabrera
i sa Monja aquí deçà
quan se varen encontrà
derramaren per darrera¹⁷.

Vés a cridar En Paratjal,
tal hora jo seré aquí.
¿Vols posar que deu dormir
a subaix d’aquell penyal?¹⁸

Aquests tipus de niguls personificats, segons el poble, tenen un comportament molt bel·licós. El cel caòtic que s’origina durant una pertorbació, amb formacions nuvoloses entrecreuades, i grans cumulonimbus actius, sembla popularment una brega èpica enlaire, on aquests personatges es peguen a tort i a dret, originant les precipitacions. Generalment solen anar aparellats, però en alguns casos hi ha la presència d’un tercer que augmenta la virulència de les precipitacions: En Paratjal i En Maladona (Cala Rajada). En Paratjal i En Jordà (Santanyí). En Paratjal i sa Monja (Porreres). En Paratjal, En Verdal i En Tomabotelles (Montuïri).

El DCVB (s.v. Joia) registra la següent locució: “Esser com En Paratjal, que en sortir, fa joia: ésser exagerat, fer llarg, obrar amb excés”. Aquesta locució també la trobam registrada en un passatge de les Rondalles Mallorquines: “I n’estic content, perquè jo tenc un geni més curt que una moneia, i, en fer me es perquè, me crem, afuu es pal-i-tocs, i llavò és com En Paratjal, que en sortir, fa joia”.¹⁹

Una de les accepcions d’aquest mot, avui fossilitzat, és utilitzada únicament per a descriure les malifetes d’aquest gran nigul convectiu. Encara hem estat a temps de recollir de viva veu les següents dites: “Fa joia com En Paratjal.” (Manacor). “Farà matx, com En Paratjal.” (Manacor). “En Paratjal treu joia.” (Port de Manacor). “Quan surt fa matx.” (Llorito). “En sortir la farà grossa.” (Llorito). “En Paratjal feia joia.” (Sant Joan). Com hem dit anteriorment, és el nigul tempestuós més popular i és conegut pràcticament a totes les localitats de Mallorca: Ariany, Artà, Cala Rajada, Capdepera, Consell, Felanitx, Llorito, Llubí, Manacor, Montuïri, Petra, Porreres, Port de Manacor, (Ruberts, Sencelles), Santanyí, Sant Llorenç, Sant Joan, Sineu, Son Servera, Vilafranca.

La gran coneixença i popularitat d’aquest nigul, ha generat per analogia, algunes variants que identifiquen niguls o nigulades d’aspecte consemblant. Ennigulats Paratjals/Nígols Paratjalats: “Són blavencs, gruixats, ennigulats llargs. Què serà paratjal aquest?” (Sineu). Es Paratjals (Sant Llorenç). Es Paratjalot: “Surt es Paratjalot, córrer a entrar es sequer!” (Santa Eugènia). Es Paratjalots (Llorito). En Paratjat (Manacor).²⁰

22. es Pardal d’en Cosme
Cb. Vegeu: sa Fava d’en Cosme.

23. En Pieres
Cb. No l’he localitzat en el pla de Mallorca. Sembla que és un nom característic dels pobles de la serra de tramuntana. El vaig recollir a Banyalbufar, Deià i Valldemossa. A Banyalbufar també es conegut com En Pieres de Son Bru i sol aparèixer a llevant, pel Coll de sa Bastida. Es topa amb En Jonoi o amb En Jordana. El nostre cançoner popular registra aquesta cançó:

Dia que surt En Pieres,
sa tramuntana se mou:
una dona amb set cuieres
no sap treure tant de brou.²¹

24. es Tres Alaroners
Cb. Niguls que pegaven a En Botilla (Llubí).

25. En Tomabotelles / En Trencabotelles
Cb. Nigul que es pega amb En Verdal (Montuïri).

26. En Verdal
Cb. En Verdal, En Paratjal i En Tomabotelles (Porreres, Montuïri).

3. CUMULONIMBUS EN FASE DE DISSIPACIÓ

1. s’Arbre Mestre
   Cumulonimbus incus. A la localitat d’Algaida han vist el nigul adoptant la forma d’un arbre gegantí. És l’arbre principal, de més importància que els altres²². Joan Amades²³ cita la Pomera d’Adam o l’Arbre del Paradís al continent: “Si la soca surt d’orient i el brancatge s’estén vers la posta, és averany de felicitat i benaurança col·lectiva, però si surt en sentit contrari, o sia d’occident vers orient, designa pestes, fams, guerres i grans calamitats”. Tot seguit cita: “S’Arbre Mestre, conegut a Mallorca, on qualifiquen així aquest tipus de nuvolades.”

2. s’Enclusa
Cb. incus. El DCVB (s.v. Enclusa) documenta: “s’Enclusa, núvol que té la forma d’enclusa de ferrer i que surt a ponent i és senyal de pluja (Menorca i Eivissa)”. El Tresor dels Avis²⁴, recull aquest pronòstic: “Si surt s’enclusa, dins tres dies haurà plogut”. Joan Amades²⁵ cita l’Enclusa: “Nuvolet petit i sense mala intenció que adopta una forma semblant a aquesta eina i que és conegut per tot el domini de la llengua.”
La forma peculiar d’aquest nigul no passà inadvertida al poble, que el relacionà amb la popular eina de treball dels ferrers. Vegem a continuació les diferents variants utilitzades per designar-lo:

2.1 s’Encruia des ferrer
Cb. incus. Així és conegut a Sant Joan, Montuïri i Sineu²⁶. Segons els informadors de la localitat de Sant Joan, l’han vist per la banda de grec. La seva presència endret del Port de Manacor pronostica en pocs dies pluja pròxima. Altres l’han vist damunt el Puig de Sant Salvador de Felanitx. Algú diu que quan surt a posta de sol, no sol ploure tant.

2.2 s’Encruia de ferrer
Cb. incus. “Surt endret del Port de Manacor, en pocs dies plou.” (Sant Joan).

2.3 s’Encruia des ferrers
Cb. incus. “És un nigul en forma d’encruia, acompanyat de llamps i trons.” (Sant Joan).

2.4 s’Encruia d’un ferrer
Cb. incus. “Surt a la banda de migjorn.” (Llorito).

2.5 s’Encruia
Cb. incus. Així el coneixen a Manacor, on l’han vist per la banda de tramuntana. “Si està damunt es Puig de Sant Salvador, plou” (Porreres). Aquest apel·latiu també és utilitzat a Deià, Llorito i Sant Joan.

2.6 En Ferrer
Cb. incus. Aquesta variant la recollirem a Campanet, on l’aparició d’aquest nigul està relacionada amb En Botilla, nigul gros i redonenc, que evoca la forma d’aquest antic recipient utilitzat per traginar l’aigua. Quan En Ferrer s’encontra amb En Botilla, la trenca, donant aigua a voler.

2.7 s’Encruia de Ferrer i sa Boca de Forn
Cb. “s’Encruia surt a ma esquerra des Puig de Randa i sa Boca de Forn a man dreta. Sa Boca de Forn és un nigul esqueixat, que sa faró²⁷ des sol hi pega per darrera. Aquest nigul surt a temps de figues, abans de pondrer-se el sol.” (Montuïri).

3. En Jonoi
Cb. A vegades, el cumulonimbus adopta la forma de genoll al final de la seva fase evolutiva, fet que no passà desapercebut a Valldemossa, on surt per damunt es Teix. A Banyalbufar, apareix per damunt el Coll de sa Bastida i a la Mola de Planícia, a xaloc. Quan En Jonoi s’encontra amb En Jordana i En Pieres, pot resultar catastròfic, com succeí l’any 1982, fet que ocasionà un vertader diluvi. “A damunt Ferrutx, té forma de genoll, quan es fa s’encruia.” (Sineu).

4. En Mamelles
Cb. incus. Variant recollida a Valldemossa, on solen veure aquest nigul per damunt la Mola de Son Pacs, accident geogràfic al sud del terme, de 625 m d’alçada. L’apel·latiu respon a les dues prominències que s’originen al cim del nigul quan aquest arriba a la part inferior de l’estratosfera, que segons la visió particular del poble semblen dues mamelles.

4. LES FORMACIONS COL·LECTIVES DE CÚMULUS

Les formacions de cúmulus de moderat o gran desenvolupament vertical, són molt visibles i tenen un alt valor predictiu; el poble les identifica generalment amb un nom col·lectiu. Els niguls col·lectius més populars a Mallorca són els localitzats a l’indret de Santanyí, anomenats es Homonets o Fadrins de Santanyí dels quals n’hem recollits una bona tirallonga de sinònims. El fet d’anomenar aquest indret del migjorn insular com origen d’aquestes nuvolades, és degut a que en circumstàncies d’inestabilitat i amb circulació del sud-oest, els relleus de Cabrera i la línia del litoral sud de Mallorca afavoreixen la formació de cúmulus que en avançar cap al nord evolucionen i provoquen tempestes (Bonet, 2004: 86). La popularitat i la gran coneixença d’aquestes formacions cumuliformes indicadores de precipitació segura, és tal, que algunes nuvolades malgrat estar molt allunyades d’aquest indret geogràfic, són conegudes amb aquest apel·latiu. És el cas dels pobles de Valldemossa i Deià, que localitzen visualment es Al·lots de Santanyí i es Homoniqueus de Santanyí a ran de mar, a la línia de l’horitzó. Altrament passa amb els cels tavellats (altocúmulus) que a la localitat de Sant Joan són anomenats ses Ovelletes de Santanyí.

1. es Al·lots de Calonge
   Cu. (Santanyí).

2. es Al·lots de Felanitx
Cu. “Niguls blancs que corrien, per la banda de Felanitx.” (Maria de la Salut).

3. es Al·lots d’en Saco
Cu. En Saco era un pagès de Son Servera, que duia dins el carro set o vuit fills. La imatge dels caparrins guaitant per les bandes del carro, tot evocant els Al·lots de Santanyí, generà el sinònim específic d’aquesta vila²⁸. “Surten dins el gregal”. (Port de Manacor).

4. es Al·lots de Santanyí
Cu. “A la banda de Son Servera.” (Capdepera). “A dins el llebeig.” (Artà). “A posta de sol, per l’horitzó, a dins la mar.” (Valldemossa). “A migjorn, a la dematinada, són com uns caparrotets.” (Son Servera). “Són com a caparrots, cinc o sis, el mateix dia plou.” (Sant Llorenç). “Tres nuvolats primets que guaiten dins el llebeig i senyalen pluja” (Artà)²⁹. (Maria de la Salut, Binissalem, Sineu, Port de Manacor).

5. es Bergants de Santanyí
Cu. “Són set niguls, surten a la matinada.” (Manacor). Ariany, Port de Manacor.

6. es Bergantells de Santanyí
Cu. (Petra).

7. es Bergantets de Santanyí
Cu. “Surten en es llebeig.” (Ruberts, Sencelles).

8. es Caparrotets de Santanyí
Cu. Dites populars: “Es Caparrotets de Santanyí, ja pots anar a cercar una manta.” (Petra). “Es Caparrotets de Santanyí ja refreden.” (Ruberts, Sencelles).

9. es Ennigulats de Santanyí
Cu. (Montuïri).

10. es Ermitanets de Santanyí
Cu. “Són com a carandines”³⁰. (Sineu).

11. es Fadrins de Santanyí
Cu. El DCVB (s.v. Fadrí) descriu així aquesta nuvolada: “Fadrins de Santanyí: núvol baix, en forma de faixa coronada per una mena de cresta que imita la figura de caparrins d’home, i que surt per llevant abans d’eixir el sol i es considerat senya de pluja (Llucmajor).”
“Senyalan aigua pel mateix dia que surten.” (Tresor dels Avis).
“Si van per amunt, se’n van de passeig i si van per avall se’n van a cercar aigo. Ho sentia contar dels vells.” (Llucmajor).
“Surten al matí, a migjorn, són blancs, com a caparrots baixos.” (Porreres). “Surten de llevant i migjorn, són blancs.” (Porreres). “És una filerada de caparrots, surten a la banda de Santanyí.” (Porreres). “Sempre duen aigo.” (Porreres).
Dita popular: “Es Fadrins de Santanyí, si no et vols banyar, fuig d’aquí!.” (Sineu). Algaida, Felanitx, Llucmajor, Porreres, Sant Joan.

12. es Frares de Santanyí
Cu. “A llevant, com una faixa amb torres.” (Galilea, Puigpunyent). “Si pugen no plou, si s’enfonyen plou.” (Llubí). Sineu.

13. es Gigants de Santanyí
Cu. (Algaida).

14. es Homonets de Santanyí
Cu. “Surten des Puig de Bonany, grossos, i s’estenen cap a ponent, petits; al dematí, a sortida de sol, pel mateix dia plou. L’any 1989 sortiren dues vegades” (Sant Joan). “Surten es dematins.” (Sant Joan). Mancor.
“Si surten i s’amaguen, sol ploure; si s’estenen no plou” (Llorito). “Fan com una teringa, fa estona que no surten” (Llorito). “Surten pes cantó des Puig de Randa.” (Llorito).
“Surten des llevant, són niguls blancs.” (Petra).
“Són quatre o cinc nigulets blancs que surten a sa dematinada, per la banda de Santanyí, duen pluja.” (Inca).
“És una faixa de niguls amb caparrots que surten a la banda de llevant.” (Vilafranca). “Surten i se tornen enfonyar, però si tornen sortir: aigo!.” (Montuïri). “És una retxa de niguls, amb quatre o cinc caparrotets amb auba vermella.” (Montuïri). “Són una tira de caparrins, aigo segura.” (Montuïri). “Es veuen entre Vilafranca i Porreres, niguls baixos, com a muntanyetes blanques i fines.” (Montuïri).
“Si aquesta ennigulada està foradada, és vent, sinó aigo. Surten a la banda de Santanyí, es dematí, a sortida de sol.” (Santa Eugènia).
“Quan darrera es Puig de Cura hi surten ets Homonets o Padrinets de Santanyí, pluja segura.” (Algaida).
Algaida, Campanet, Inca, Llubí, Mancor, Montuïri, Petra, Pina, Ruberts, Sant Joan, Santa Eugènia, Selva, Sineu, Vilafranca.

15. es Homoneus de Santanyí
Cu. “Surten per darrere es Puig de Randa.” (Llubí).

16. es Homonins de Santanyí
Cu. “Quan surten esqueixats, sa tramuntana respon que és aigo segura.” (Sineu).

17. es Homoniqueus de Santanyí
Cu. “Són uns niguls o boira a l’horitzó, ran de l’aigo de la mar.” (Deià). Llubí.

18. es Homonons de Santanyí
Cu. (Sant Joan).

19. es Homos de Santanyí
Cu. (Algaida, Llorito).

20. es Padrins o Padrinets de Santanyí
Cu. “Són com uns caparrotets.” (Algaida).

21. es Tres Fadrins de Santanyí
Cu. (Llubí).

• Article publicat a la “Societat d’Onomàstica, Butlletí Interior” núm. 106-107, pàg. 28-39. Homenatge a Andreu Romà i Espí, setembre-desembre 2007. Barcelona

NOTES

1. Comunicació oral de Joan Mora Homar (n.1908) Domàtiga, de Montuïri.

2. A la parla popular, aquesta coloració blanca del nigul és coneguda genèricament com niguls tendres.

3. Per raons òbvies d’espai no publicam la llista de les persones entrevistades. La descripció del nigul i el seu pronòstic associat s’ha transcrit de manera literal i apareix indicada entre cometes. Al seu costat les localitats on s’han recollit. Les abreviatures Cb i Cu corresponen al termes científics Cumulonimbus i Cúmulus.

4. Alfàbia. A Mallorca és general la supressió de la vocal final de les esdrúixoles acabades en –ia, així com la velarització de la –l entre vocal i determinades consonants.

5. El cadaf és un recipient fondo, de terra, de vidre o de metall, amb brec i una ansa, que serveix per tenir i abocar aigua o altre líquid. A Mallorca es diu especialment del recipient que serveix per beure vi a les tavernes i cellers (DCVB s.v. Cadaf). Atestacions antigues d’aquest mot les podem trobar en els inventaris i contractes d’arrendament de les possessions: 1525, març, 3. Item dos cadafos de tenir oli, buyts. Item un cadaf de un quarter de ferro. Inventari de la baronia de Bunyolí (Història d’Esporles, segles XIII, XVI, pàg. 245-246).

6. DCVB (s.v. Cadufa): “Recipient de terrissa, amb una o dues anses i sense broc, que serveix per beure (Mall., Men.).”

7. Jaume Miralles, Joan (1987). Cosetes de sa nostra terra, pàg. 102. Palma de Mallorca.

8. Aquesta cançó amb lleugeres variants la trobam consignada a:
-Ginard Bauçà, Rafel (l968). Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg.135, número 110.
-Cardell Tomàs, Sebastià (1988). Cançons Populars Mallorquines, pàg. 98, número 14.

9. La vaig recollir amb lleugeres variants a Sant Joan i Cas Concos (Felanitx). També la trobam consignada a:
-Ginard Bauçà, Rafel (l968). Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg.135, número 115.
-Ferrer Ginart, Andreu (1922). Tresor dels Avis, volum I, pàg. 107

10. Butlletí de Dialectologia Catalana, XVIII, núm. 260.

11. Comunicació oral de Miquel Artigues Andreu (n.1917) Solaies, de Son Servera.

12. Ferrer Ginart, Andreu (1922). Tresor dels Avis, volum I, pàg. 106.

13. Penya Nicolau, Pere d’Alcàntara (1892). Un criat Nou, pàg. 7-8. Palma: Llibreria de J. Umbert i Peris, Transcrivim a continuació un fragment d’aquesta obra:

“[…] Conec el temps qui ha de fer
en pujar dalt sa teulada
i poder veure els niguls.
Els que mos duen més aigua
són sempre: El Braç de Sant Joan,
En Jordà, Ses Dones Males,
Els Fadrins de Santanyí,
Sa Cubertora de Randa,
En Jonoi, En Paratjal,
Sa Massota, En Butifarra,
Es Capell de Galatzó,
La Ciutat de Troia […]”.

14. Estic totalment d’acord amb Joan Veny sobre la conveniència de rectificar l’entrada de paretjal (DCVB) i admetre la forma ortogràfica paratjal, d’acord amb el substantiu paratge del qual deriva (Veny, 1981: 43). Som del parer que el nom d’aquest nigul està relacionat amb el món de les figues. El cultiu de la figuera i l’assecament del seu fruit al sol, mitjançant canyissos, s’ha practicat a Mallorca des de l’avior. No és casualitat que el poble batejàs amb noms de figues alguns niguls cumuliformes: En Paratjal, En Verdal, En Figaflor i En Bordissot. Dissortadament, avui per avui, ja és massa tard per fer un estudi sobre l’origen d’aquesta nomenclatura popular que s’endevina farcida de contarelles, llegendes i facècies que hem perdut per a sempre. Faig una crida a tots els investigadors interessats amb el món dels niguls, per confirmar si el nom d’aquest nigul, En Paratjal, es repeteix a tot el domini de la llengua.

15. Alcover Sureda, Antoni Maria (1978). Rondaies Mallorquines, tom III, pàg. 135.

16. Cançó recollida a Sant Joan, Montuïri i Petra. Consignada en el Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg. 135, número 111.

17. Cançó recollida a Porreres.

18. Ginard Bauçà, Rafel (1968). Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg. 136, número 125.

19. Alcover Sureda, Antoni Maria (1978). Rondaies Mallorquines, tom III, pàg. 135.

20. Quelcom semblant passa en el món camperol amb la figa Paratjal, de la qual a Mallorca se’n coneixen les següents varietats: Paratjal, Paratjal negra, Paratjal rimada o retxada, Paratjal Miraes o Miralles, Paratjal de Lluc, Paratjal forastera, Mig-Paratjal i Paratjalina. D’aquesta relació, algunes d’elles són efectivament subvarietats, altres només s’assemblen amb la forma o el color.

21. Ginard Bauçà, Rafel (1968 ). Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg. 135, número 114.

22. La gent major encara recorda la figura del ferrer que acudia amb la clau mestra, la clau que obri a tots els panys, quan algú havia extraviat la clau de la casa. En el món mariner, s’arbre mestre és l’arbre més alt d’una nau i, la vela més gran, és la vela mestra.

23. Amades Gelat, Joan (1950-1956). Costumari Català, volum V, pàg. 263.

24. Ferrer Ginard, Andreu (1970-1973). Tresor dels Avis. Butlletí Informatiu, 2ª època, pàg. 150.

25. Amades Gelat, Joan (1950-1956). Costumari Català, volum V, pàg. 259.

26. La variant formal Encruia, és la utilitzada generalment a Mallorca per anomenar la popular eina dels ferrers.

27. Faró, ‘claror que fa un llum’, accepció registrada en el DCVB. Aquest mot actualment fossilitzat, també el vaig recollir a Sant Joan: “Sa Carrera de Sant Jaume (la Via Làctia) fa com una faró… és la polseguera de ses potades del cavall de Sant Jaume, que quedà penjada al cel”.

28. Comunicació oral del patró Miquel Artigues Andreu (n.1917) Solaies, de Son Servera, pescador d’ofici. Sembla que aquest nom sia de domini mariner, ja que també és conegut en el Port de Manacor

29. DCVB (s.v. Al·lot).

30. DCVB (s.v. Carandina): “Caramullet de pedres petites, en forma de campaneret (Costitx). Diuen als al·lots que en tenir un uçol facen aquest caramullet, perquè fent-lo, l’uçol se’n va: si un altre fa caure aquell caramullet, pren l’uçol de l’altre”.

BIBLIOGRAFIA

• Aguiló, Cosme (1987): Sobre els noms d’alguns núvols de Santanyí. Revista local Bona Pau, núm. 413, pàg. 11. Montuïri.

• Alcover, Antoni Maria / Moll, Francesc de Borja (1980): Diccionari català-valencià- balear. Editorial Moll. Palma.

• Amades Gelat, Joan (1950-1956): Costumari Català, volum V. Barcelona.

• Bonet Vidal, Maria / Grimalt Gelabert, Miquel (2004): Els noms dels niguls a Mallorca (Migjorn i Llevant). Documenta Balear. Palma.

• Canuto Bauçà, Francesc (1991): S’Encruia des Ferrer. Un dels noms més populars del cumulonimbus al Pla de Mallorca. Revista local Mel i Sucre, núm. 134, agost 1991, pàgs. 14-18. Obra Cultural Balear, Sant Joan (Mallorca).

• Dunlop, S. / Wilson, F. (1987): Como predecir el tiempo. Ediciones CEAC, Barcelona.

• Ferrer Ginart, Andreu (1922): Tresor dels Avis. Volum I.

• Grimalt Gelabert, Miquel / Martin Vide, Javier / Mauri, Francesc (1995): Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del temps. El Médol, Tarragona.

• Rodríguez Picó, Alfred (1993): Observant el temps. Pòrtic. Barcelona.

• Veny Clar, Joan (1981): De re ficaria: Cat. “Bordissots” i “Paratjals”. Affar, pàgs. 37-46. Revista dels Departaments de Català. Facultad de Filosofia i Lletres. Mallorca.

• Watts, Alan (1980): Predicción instantánea del tiempo. Editorial Juventud, Barcelona.