Sa Serra de Llubí és un indret que guarda una història peculiar en una geografia no menys característica que marcà generacions dels coneguts com els serranos.
Així és com es coneix popularment als llubiners i llubineres que residien en aquesta contrada que travessa la carretera que va de Sineu fins a Muro. És la comarca de la Serra ubicada entre Llubí i Maria de la Salut, al Pla de Mallorca.
Dues setmanes enrera, Gabriel Alomar va organitzar una nova sortida aquesta vegada amb el títol “Passejam per sa Serra de Llubí”, en la qual participà més d’un centenar de persones en el que és un nou èxit de convocatòria de les sortides organitzades per l’historiador llubiner amb el suport de l’Ajuntament de Llubí. La majoria dels participants foren de Llubí, però també n’hi hagué de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut.
UNA SERRA AL PLA
Alomar explica que es diu la Serra perquè, tot i de baixa altitud, aquesta zona està formada per diverses elevacions que la conformen i que conflueixen en el lloc més alt que és el puig de les Tres Fites que es diu així perquè és el punt on conflueixen els termes de Llubí, Maria i Sineu. El puig té una altitud de 173 metres que és el cim de la zona de turons que “sempre són presents en un indret com el Pla de Mallorca”, explica Alomar qui afegeix que “des de temps immemorials s’ha parlat de sa Serra. Primer es deia la serra de Muro perquè Llubí pertanyia a Muro fins al segle XIX”. Des d’aleshores és la Serra de Llubí.
Com a curiositat, cal destacar que sa Serra té dins el seu territori algunes possessions que són ben d’actualitat com ara Son Venrell on es va voler fer la famosa i feliçment fracassada macrogranja de gallines. De fet, aquesta finca seria l’inici de sa Serra. En el decurs de la volta es pogueren contemplar des de la distància possessions importants del terme i els paisatges que les envolten. Es va veure Son Prim, Son terrassa, Son Quel, Son Gili, Son Llompart, Son Fiol o Son Perot Alomar, entre altres.
L’excursió va tenir dos punts de partida. Una part de la comitiva sortí de la plaça del nucli urbà de Son Ramis i anà caminant sis quilòmetres fins a sa Serra. Un altre grup sortí de la subestació elèctrica que hi ha a la carretera de Sineu a Muro.
La trobada dels dos grups fou a un lloc emblemàtic per a tot els serranos : es Travesser. És una cruïlla on conflueixen els camins que venen de Llubí i de Sineu amb els que van cap a Maria i Muro. En aquest indret dues persones que són de sa Serra de tota la vida i que col·laboraren molt activament en les explicacions de la visita varen donar a conèixer anècdotes i històries de l’entranyable contrada. Fou Antònia Mas de sa Serra, també coneguda com sa Mestra i Jeroni Alomar Costa qui va viure tota la infància, adolescència i joventut a sa Serra.
La sortida va donar molt de si i es van viure moments entranyables, ja que en el decurs de la volta s’anava retrobant gent, coneguts, amics, familiars o saludats que tenien en comú un passat a sa Serra. Tot plegat anà alimentant i enriquint el contingut de la passejada.
EL TIO GORI DE SA SERRA
Fou per exemple el cas de la primera aturada que va fer el grup a un lloc emblemàtic pels llubiners i altres veïns de la contrada. És un indret que “desprèn certa màgia” perquè eren les cases on vivia el tio Gori de sa Serra. L’historiador posa en context aquesta figura i la seva importància més enllà de les fronteres llubineres. “És un personatge que estimava molt la música popular, ell mateix cantava i també organitzava a casa seva trobades de veïnats que sempre acabaven amb una bona festa”.
En aquest mateix entorn de la figura del tio Gori de sa Serra hi havia també l’amo en Xesc de Son Cloquis de Maria de la Salut. Contaren que en els anys 80, en el moment de l’eclosió de la Nova Cançó, cantants Maria del Mar Bonet o Biel Majoral amb el seu grup van anar a sa Serra a aprendre i escoltar com era la música popular que allà s’hi feia. Aprengueren tonades, cançons, romanços. S’hi afegí també l’amo en Biel des Cantó que era un cantador molt conegut a Llubí que posteriorment va guanyar premis de la Flor de Taparera dels anys 69 al 73.
LA IMPORTÀNCIA DE L’ESCOLA
Sa Serra va tenir la seva escola. Explicaren que en principi “no era un edifici escolar sinó que era una casa que reunia les condicions mínimes per usar-se com escola”. Més endavant es va crear l’escola pública que com moltes altres a aquella època s’aixecà l’any 1934 en el període de la II República. En aquest indret, Antònia Mas va contar que un dels polítics que es presentaven a eleccions va prometre que si votaven la seva candidatura farien una escola. Lògicament, tots els serranos votaren aquest grup, els polítics varen complir i es va crear l’escola que funciona del 34 fins al 62. Aquell any els nins i nines de sa Serra passaren a anar a l’escola pública de Llubí.
Durant aquests anys l’escola va esdevenir el centre neuràlgic de sa Serra, ja que al costat hi havia una petita botiga de queviures. En aquest sentit, però explicaren que pels serranos el dia marcat en vermell de la setmana era el dimecres. Era el dia que anaven a fer el dimecres a Sineu. “Anaven amb carros a fer barrines, a fer negocis i a comprar productes de primera necessitat. Homes i dones i tothom feia la seva al mercat”, comentaren.
Antònia i Jeroni repassaren el nom d’alguns dels mestres que hi ha hagut a l’escola. Recordaren el mestre Duran i la darrera que fou una mestra “un poc especial” a qui deien Matilde sa mestra forastera qui “no entenia el mallorquí i que tenia problemes de salut mental que feia que faltés moltes vegades a l’escola”. Tantes foren les seves absències que l’anaren substituint joves de Llubí que no eren mestres, però que havien acabat els seus estudis superiors i anaven a donar classes a l’escola de sa Serra. Hi hagué Maria Teresa Frontera, Margalida de Can Poloni, entre altres. Matilde va acabar els seus dies a Llubí acollida per l’altra mestra del poble Donya Margarita Tauler del carrer Nou, protagonista d’una passada passejada per Llubí.
L’escola fou important perquè també era el lloc on despatxava el menescal i també un indret de trobada en l’àmbit religiós tot i que els serranos anaven a la capella de Son Perot a fer doctrina i comunions.
Deixant l’escola enrere, la comitiva partí cap al camí de Can Carreres on es varen poder veure un seguit de cases populars de sa Serra i també pogueren contemplar des del camí les diverses possessions abans esmentades.
L’objectiu d’entrar per aquest camí era visitar el Talaiot de Can Carreres o de Can Salvà. En paraules de Biel Alomar “és un talaiot immens, impressionant perquè és circular i té més de 12 metres de diàmetre”. El problema és que està descuidat i en part destrossat perquè s’hi va adossar un habitatge i té una part desfigurada i transformada en ús “turístic”.
En aquesta àrea parlaren de la història del talaiot i un dels participants de Maria de la Salut va fer notar com a curiositat que està protegit per un mur circular de paret seca.
A la vegada el topònim de Can Carreres “ens va fer recordar un serrano il·lustre també llubiner que acabà sent vilero, l’amo en Biel Carreres a qui a Sant Margalida li tenen també una gran estima i, de fet, dona nom al Dimoni Gros”.
“Fou una experiència molt positiva perquè va venir gent jove i infants que havien sentit a parlar de sa Serra, però no sabien què era. Curiosament, molta gent es pensava que era una possessió, però és el nom de tota la contrada”, conclou Alomar.
