La mort d’en Pere ens ha deixat, a tots els que el coneixíem, amb l’amarga sensació d’haver perdut un referent polític i una persona propera i compromesa.
Amb Pere Sampol hi vaig compartir projecte polític i la visió de com el sobiranisme faria possible la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de Mallorca.
L’any 1999 vaig ser cap de la llista de la candidatura del PSM a l’Ajuntament de Vilafranca, a l’hora que ell ho seria de Mallorca. Aquells resultats excepcionals em varen portar a la batlia i a en Pere a la vicepresidència del Govern. Aquell primer Pacte de Progrés mostrava a la societat que el PSM era quelcom més que un “partit al marge” o un partit que donava la imatge de ser “l’eterna alternativa” al PSOE: el PSM esdevenia un partit de Govern, amb idees sòlides, amb propostes amb fonaments ideològics i, a la vegada, pragmàtic i resolt a convertir-se en una eina útil que deixaria aquestes illes millors del que els havien trobat quan va accedir a governar.
Pere Sampol i Mateu Morro, esdevindrien un tàndem sòlid i varen saber arribar i comprometre a l’ampla xarxa d’agrupacions locals del PSM estesa per tot Mallorca a engrescar-se en el que seria un projecte d’èxit polític. Pere era proper a la gent i tenia moltíssimes habilitats socials, entre elles, les d’usar un llenguatge entenedor amb missatges clars i resolts que obrien d’esperança a les persones que cercaven respostes pràctiques de la política.
Des del caire personal, sent el dol per la pèrdua d’un company i amic que sempre hi va ser quan se’l necessitava i que no escatimava temps per resoldre els dubtes que li plantejava. En aquests temps que correm, la societat i el món de la política, necessiten referents que els portin a engrescar-se per assolir el bé comú dels veïnats i veïnades: els de la nostra generació, ho tinguérem fàcil amb en Pere Sampol, perquè d’ell ho aprenguérem tot.
*Jaume Sansó Caldentey fou batle de Vilafranca de 1999 a 2010.