Petra és el terme municipal més oriental de la comarca des Pla, confrontant amb fins a vuit municipis més. La seva ubicació a mig camí entre l’interior i la mar creen un paisatge ric, variat i ple de història.
La present proposta ens permetrà caminar pel territori que envolta el curs mitjà del Torrent de Na Borges fent servir antics camins i estretes, alhora que tranquil·les i solitàries, carreteres. L’encisador paisatge de Sa Valleta serà part de l’estirada final de l’itinerari. La visita a la Cova de Son Montserrat ens certificarà la saviesa dels primers pobladors de Mallorca i l’acurada selecció d’ubicacions per l’explotació dels recursos naturals. Anirem des de les planes dedicades al conreu del cereal, passant pels cultius de seca i els figuerals fins a les hortes i vergers regades amb cura i seny.
Es tracta d’un recorregut que, per la seva durada i característiques, pot ser desenvolupada en qualsevol moment de l’any. Segurament la primavera i la primera part de la tardor són els moments més interessant paisatgísticament. L’itinerari és circular, amb inici i final al començament del Camí de Ses Rotes de Sa Canova al quilòmetre 3,300 de la carretera MA-3320 de Petra a Manacor. Malauradament, no hi ha bona combinació amb transport públic. Amb transport privat penseu a fer cotxades. Feu bé al medi, estalvieu tot gaudint d’una estona entretinguda amb els companys de caminada. La zona disposa d’una oferta hostalera prou reconeguda per si voleu posar peus davall taula al final de l’experiència. La població de Petra disposa de botigues per proveir-vos de queviures i begudes per si de cas.
L’itinerari segueix sempre camins i tiranys ben marcats i evidents. Almanco dos terços del recorregut fan servir vies, carreranys i calçades asfaltades amb poc trànsit. No hi ha indicadors. La visita a les coves no és obligatòria, ja que per fer-ho hem de sortir del Camí de Sa Coma per tornar al mateix punt. No requereix cap habilitat tècnica tot i que recomanem fer servir bastons per facilitar la marxa. És apta per a totes les edats, sempre amb coneixement. El desnivell acumulat no arriba als 350 metres. Un bon mapa Alpina a la motxilla –ben a mà- per gaudir de l’entorn geogràfic i la toponímia. La temperatura i la previsió meteorològica són factors importants. No és mala idea per a una nocturna a l’estiu sempre que porteu equip d’il·luminació personal adequat.
Planifiqueu, pareu atenció a la gent menuda i gran, avalueu les vostres forces i no us descuideu mai la consulta de la previsió meteorològica. Aquest racó d’Es Pla de Mallorca us proporcionarà una experiència enriquidora. Prudència, coneixement i seny de bístia vella sempre en les vostres caminades.
Pel camí de Termenor
Travessarem la carretera i caminarem per la vorera esquerra en direcció cap a Petra amb molta cura i atenció als vehicles. A uns 300 metres i una vegada superada una fita quilomètrica que indica que som a tres quilòmetres de Petra veurem a l’altre costat l’inici d’una pista de terra. Vigilant el pas dels vehicles tornarem a travessar l’asfalt per iniciar la caminada ara ja sense la molèstia i el perill dels automòbils. La modesta pista puja fins a un collet entre el Turó Redó per la dreta i un camí a l’altre costat que s’enfila fins a les cases de Termenor. El recte camí comença una suau baixada cap a les terres de Baix de Termenor, anunciant per la dreta la presència de Sa Valleta i el Torrent de Na Borges. Passem entre dues cases i poc més enllà fem un gir a la dreta per tot d’una fer un altre en sentit contrari. En desembocar a una ampla pista, girem a l’esquerra per iniciar una suau pujada seguint el camí que tombarà cap a la dreta per, poc després d’una pujada contundent, donar principi a una baixada cap a un caminal.
Pel camí de l’Infern i Pinar de Sa Coma.
Encara caminarem en direcció a Ponent enmig d’un estret tirany en què mates, fonolls i batzers deixen un estret pas. El camí té tendència a pujar mentre gira cap al nord. S’eixampla i fa més còmode. Un conjunt de mates velles i ullastres de bona mida ens resguarden per l’esquerra, tot impedint la visió de les cases de Son Dalmau. El Pinar de Sa Coma compareix a la dreta, iniciant la presència de la tan nostrada garriga mediterrània. Alguns trams del camí semblen haver rebut una capa de formigó en època indeterminada però, indubtablement, ja llunyana.
Un doble revolt –dreta primer, esquerra finalment- ens menen cap a una cruïlla de camins. Hem de triar el que queda a dreta mà.
Pel camí de Sa Coma
Agafem la pista flanquejada per la dreta pel coscollar del Pinar de Sa Coma. A la nostra esquena les cases de Son Dalmau s’albiren en la distància. A poc menys de 100 metres un vial ben barrat s’endinsa cap a les cases amagades en el sotabosc. L’asfalt fa la seva aparició i així serà fins al final del recorregut. Per costat sinistre, mirant cap a Ponent, les exquisides hortes de Can Teulera, Cas Fraret i els camps de conreu de Can Batzer ens acompanyen en aquest paisatge fèrtil i ufanós. Alguns dels millors melons i síndries són produïdes en aquesta terra vermella i obscura.
Un espenyat senyal de trànsit us anunciarà la presència del Camí de Son Roca que hem d’agafar cap a la dreta en direcció cap a Llevant.
Sa Canova Vella i Sa Font de N’Orenga.
Deixant a l’esquena les cases de Can Joan de Son Frare caminem pel rost asfalt en direcció cap a Llevant. Al poc una compacta casa de pagès apareix al costat esquerre. Es tracta de Na Ubiana, una finca de poc més de vuit quarterades amb les construccions edificades al tombant del segle XIX cap al XX en el procés de segregació de Son Canals Vell. El seu deteriorament s’està fent evident amb la desaparició del seu porxo i part de la teulada. I ja coneixeu la dita quan afirma que “Casa sense teulada ja és condemnada.”
Un doble gir a esquerra i dreta ens deixa al figueral de Can Xineta. Les cases de Sa Canova d’en Riera, i la seva cisterna, apareixen al costat dret de la grisa pista que seguim. Uns centenars de metres més enllà les cases de Sa Canova Vella obren la seva carrera al Camí de Sa Plana.
Hem d’agafar el Camí de Son Roca que s’inicia a l’esquerra en direcció nord-est. La pista és poc més que una estreta cinta de terra cobert amb una capa asfàltica vella, mossegada pel pas dels anys. Per l’esquerra s’endinsa sota uns cingles que ens condueixen cap a una torrentera que s’obre pas en la grisa roca. Un safareig i un bocí de terreny amb un grapat d’arbres fruiters ens advertiran de la proximitat de la font de N’Orenga.
Llegim a la web de Fonts de Tramuntana: “Es tracta d’un broll que surt dins una mineta, que a la vegada actua com a petit dipòsit acumulador; aquesta aigua davalla primer per un petit albelló que als 4 metres surt per una altra mineta i d’aquí ja va per una canal a cel obert (6 metres) fins a descarregar dins el safareig (5 x 3 x 1 metre).
Avui tot aquest recorregut es fa mitjançant una canonada de plàstic de 2″ de diàmetre; sa font encara és viva i dona un filet d’aigua en ple estiu, però que cau sense control dins el safareig, que igual que els altres elements del sistema, es troba en estat d’abandonament.”
Cova de Son Montserrat o Cova des Voltor
La carretera fa un brusc gir cap a la dreta i passa pel costat d’una vella casa arreglada. Al davant podem gaudir d’una de les millors vistes de Sa Valleta amb el massís de la Serra de Felanitx al fons de la perspectiva.
La pista continua baixant i, al cap de pocs metres, just davant un senyal indicador de corbes perilloses trobem a l’esquerra l’inici d’un camí amb una barrera situada a pocs metres de la via. L’obrin i tanquem curosament i seguim el camí que segueix en direcció nord-est. L’ample sender corre paral·lelament als cingles que tenim a l’esquerra. Al cap de poc més de mig quilòmetre arribarem a una caseta situada a l’esquerra amb una barrera metàl·lica que hem de superar. A poc més de cinquanta passes neix un tirany a l’esquerra que s’interna i ascendeix a peu de cinglera. Algunes fites ens ajudaran per seguir un camí marcat per altres petjades. Pujant per les roques arribarem molt a la vora de la roca. Tindrem ocasió d’admirar la vista quan la garriga ens permeti atalaiar Sa Valleta. Aprofiteu el moment.
Després d’un tram sense gairebé desnivell arribareu a l’entrada de la Cova de Son Montserrat que us sorprendrà per les seves dimensions, distribució interior i ubicació.
També anomenada com a Cova del Voltor o dels Voltors, es tracta d’un jaciment talaiòtic. Tal volta és una de les més representatives i espectaculars del període tarda d’aquesta etapa històrica. Se situa als penya-segats de Son Montserrat. La cavitat està estructurada en tres naus separades per tres grans pilars. Ha estat reaprofitada en diferents períodes històrics i fins i tot trobarem restes d’una activitat d’extracció de pedra de marès relativament recent. Recordem que just damunt la cova es situen les pedreres des Clot des Vilafranquer. La cavitat situada a l’esquerra de l’entrada està adornada per un conjunt creus gravades en la pedra arenisca. Hi ha vàries llegendes que relacionen l’esmentada cavitat amb bruixes, bruixots i personatges fantàstics. Retornem pel mateix camí per on hem vingut. Recordeu, barreres tancades i discreció.
Son Roca i Sa Valleta
Seguim el descens per la carretereta i ben aviat veurem unes construccions a mà dreta. Són les cases de Son Roca Vell intensament reformades i modificades. Els propietaris han fet servir algunes de les marjades per fer horta i plantar nous arbres, entre els quals destaquen els noguers. A l’altre costat unes files de tarongers proporcionen fruita fresca als estadants.
Després d’un parell de revolts i girs arribem a uns sestadors fets amb una fàbrica de pedres de mares senzilla i elegant. Al fons de Sa Valleta ja apareix la cinta de canyars i batzers que donen ombra al Torrent de Na Borges. A partir d’aquest moment es constituirà en company de viatge permanent. Seguim la cinta grisa de l’asfalt per girar cap a ponent fins a arribar a un pont que ens permet superar la llera del Torrent de Na Borges. Els camps de S’Hort de Sa Valleta i les cases de Sa Valleta d’en Moliner s’estiren fins a arribar als confins de la depressió. Nou gir a la dreta per continuar per mig quilòmetre fins a arribar a un punt en què hem de girar de nou a estribord. En superar de nou un pontet sobre el torrent apareixerà al davant i damunt un turó les cases de Son Roqueta. I al cantó esquerra la prodigiosa construcció de Sa Sínia de Ses Rotes de Sa Canova. Es tracta d’un dels millors exemples d’arquitectura amb finalitat hidràulica de tota la contrada. Encara els catúfols de zinc resten penjant de l’eix principal. Girem cap a l’esquerra i iniciem la part final de la caminada.
Tota la vall te presència destacada d’element per aprofitar l’aigua subterrània i regar els conreus i hortes. No menys de cinc estructures trobarem. Un vertader museu al aire lliure. Cap a Ponent el Pinar de Sa Coma i les terres de Termenor ens acompanyaran en la llunyania. Les cases de Na Bet Saliva seran les darreres que deixarem abans d’iniciar un suau gir cap a la carretera principal a on finalitzarem la nostra caminada.
Temps aproximat damunt tres hores i mitja
Referències
Diccionari Alcover-Moll
Mapa editorial Alpina Pla de Mallorca
Fonts de Tramuntana
Wikipedia en català
Web ajuntament de Petra
Web www.toponimiamallorca.net
Web VIARANYS http://pepnos.blogspot.com/2023/04/cova-de-son-montserrat-sa-valleta.html a on trobareu track gps, descripció precisa i imatges.
Eugènia Sitges i Vilaró (UAB) – Estudi sobre les ampliacions modernes del sistema hidràulic de Sa Vall – IV Jornades d’estudis locals de Manacor
Els orígens del sistema hidràulic de Sa Valleta
Un dels aspectes més significatius de la passejada és poder veure diferents elements per irrigar la terra i els espais que aquesta activitat va generar. Hi ha nombrosos documents que proven l’existència d’aquest sistema hidràulic i dels molins de la vall en temps immediats a la conquesta de Jaume I el 1229. De fet, el Molí de Termenor –avui en dia pràcticament desaparegut- s’ho reservà el rei Jaume I. En alguns d’aquests documents, també s’hi mencionen alqueries andalusines que estaven a la vall i que, molt probablement, gestionaren els molins i el sistema hidràulic.
L’acadèmica Eugènia Sitges i Vilaró (UAB) va realitzar un estudi sobre el sistema hidràulic de Sa Vall. En el mateix afirma que fent servir mètodes d’arqueologia hidràulica i estudiant el parcel·lari i altres documents es poden distingir elements medievals dels moderns. “Els primers foren espais de petites dimensions, construïts en les zones més properes a la séquia i elevades respecte a la plana d’inundació. En el disseny (…) ja es va tenir en compte la integració dels (…) molins hidràulics, fet que, juntament amb les nombroses proves documentals (…), constata que foren construïts en època andalusina.
Pel que fa a les ampliacions modernes, els espais construïts en aquest moment queden clarament discernits dels parcel·laris originals per la seva morfologia i per la seva denominació, “rotes” (que indica que foren terres roturades de nou). A sa Vall els resultats de les ampliacions modernes són espectaculars: de 6,9 ha d’espai irrigat original es va passar, en època moderna, a 66,4 ha. A part de l’estudi del parcel·lari, la documentació ha permès concretar el moment d’aquesta màxima posada en conreu: durant els segles XIX i principis del XX. Ja al segle XVIII es varen començar a fer ampliacions del sistema, A partir de finals del XIX i principis del XX (…) es varen roturar la resta de zones que no s’havien posat en conreu fins aquell moment.
És d’aquest període la construcció del parcel·lari de rotes que encara es conserva avui en dia en la major part de sa Vall. Així doncs, no queda dubte que fou a partir d’època moderna quan es va iniciar el procés de posada en conreu de la màxima extensió de terreny a sa Vall. Aquest punt màxim va tenir lloc a finals del XIX i inicis del segle XX i, des d’aleshores, s’ha iniciat un retrocés progressiu de la superfície de conreu irrigat. Avui en dia, de fet, bona part de les rotes estan abandonades o s’ha produït un canvi important: han passat de ser conreus intensius de regadiu a ser conreus de secà.”