Aquesta setmana entrevistam un jove taujà que va botar a la “fama” a 11 anys. I és que fa nou anys va tenir molta repercussió un documental de Borja Zausen, titulat Som Pastor, gravat a ses Olleries, llogaret de Santa Eugènia. Allà, al llogaret, hi viu un nin que va mostrar al món la seva passió per les ovelles i el pastoreig. Ell és Miquel Ramis Mulet (Ciutat, 2003), abans de fer l’any els seus pares es traslladaren a viure al llogaret taujà i, per tant, Ramis ja sempre ha viscut allà.
– Miquel, comencem pel documental. Com va sorgir la proposta?
Bé, el que va fer el documental vivia a Santa Eugènia i en va fer a diferents persones del poble. I crec que el meu va ser el que va tenir més repercussió. Va ser que va venir a gravar un vell pastor, en Toni Palou, veïnat meu, i després em va conèixer a jo. Me va fer la proposta i la veritat és que m’hi vaig sentir còmode. No va fer res més que mostrar la meva afició. Cadascú té les seves curolles i jo vaig conèixer diferents pastors de per aquí i em va sortir aquesta afició que encara ara conserv.
– No teniu ningú a la família que hagi estat pastor o pagès?
No, no. La veritat és que no sé d’on m’ha sortit. De família segur que no és, però sempre m’ha estirat. Jo crec que ha estat una cosa innata aquesta passió pels pastors i el món de les ovelles. No sé com explicar el seu origen, però la veritat és que és una cosa que i pas gust. Tal vegada el fet de criar-me aquí a ses Olleries i veure els veïnats em vaig sentir atret per aquests animals i després volia saber i conèixer tot el que els envolta. Al final vaig ginyar els meus pares per tenir un parell d’ovelles, però a ells sempre els ha costat no era el seu trull. Però no els ha quedat altre remei!
– A més és un món, el dels pastors, en el que vos heu interessat a conèixer pastors d’arreu de l’illa i les seves maneres de fer, no?
Sí. He trescat per conèixer pastors vells, n’he conegut i altres que van morir abans que els pogués conèixer, però sé de les seves vivències o destresses. Conec pastors d’arreu, però aquest és un ofici que es perd, ja ningú guarda les ovelles, ara es guarden totes soles dins un tancat. Allò que feien pastors com en Toniet Palou (Santa Eugènia), en Miquel de Son Jeroni (Porreres), en Bernat de Son Ribes (Montuïri) o més recentment en Tomeu Conet (Sencelles) de guardar les nits d’estiu ja és una cosa que ha passat a la història. Aquells pastors, aquelles guardes amb els seus picarols… aquesta és una Mallorca que ja no tornarà. És més, quan es mor aquesta gent darrera ells desapareix el patrimoni de Mallorca. Un patrimoni immens que ja mai no recuperarem.
– Quins secrets vos han explicat per ser un bon pastor?
Cadascú té les seves coses. Jo m’he llegit tots els llibres publicats sobre ovelles o cans de bestiar i també he parlat en familiars de pastors ja difunts per saber si els havien transmès algunes maneres de fer o actuar entorn de les ovelles. He après coses, però n’hi ha d’altres que van anar a la tomba amb ells. Hi ha coses que feien els vells pastors que avui ningú sap fer. Així i tot no em cansa saber més coses o arreplegar imatges sobre aquesta afició que tenc. Sempre és gent major, els joves n’hi ha qualcun però no gaire. Si un vol aprendre un ofici ha de parar les orelles i escoltar aquesta gent major que parla amb experiència.
– Després de cursar estudis a Santa Maria a l’institut quin camí emprenguéreu?
Ja vaig decidir apostar per alguna cosa que pogués tenir contacte amb la terra, amb el camp. Així que vaig optar per un Grau Mitjà d’Olis i Vins a Binissalem i el Grau Superior de gestió Forestal a sa Pobla.
– Recomanaríeu cursar aquests estudis als joves?
Sí sense cap dubte. Aquells que no els agradi gaire la feina d’oficina que prefereixin estar en contacte amb fora vila han d’optar per cursar aquests tipus d’estudis.
– No vos heu plantejat anar a l’escola de pastors que hi ha a Catalunya?
Conec l’existència d’aquesta escola de pastors. Però la veritat és que no m’ho he plantejat. Ho trob enfora.
– I fer de pastor de manera professional? Agafar una finca amb una bona guarda d’ovelles?
No, per ara no m’ho he plantejat. Qui sap, seria una bona cosa, però crec que és complicat. Tot just enguany he acabat el Grau Superior i ara estic en el moment de decidir que he de fer. Cap a on anar.
– Com veis el futur de l’agricultura a Mallorca? Les oliveres i la vinya és de les poques coses que tenen treta?
És mal de dir que passarà en el futur. Aquests darrers anys és ver que hi ha hagut aquest repunt de l’oli i el vi i sembla que es va mantenint el seu conreu i consum, però no sabem que passarà. Hi ha el canvi climàtic… s’adaptaran aquests conreus? De totes maneres crec que l’agricultura i la ramaderia fa anys que està dins la queixa i els problemes. Esperem que no s’arribi a morir. El que ha anat molt a menys és la ramaderia de vaques i ovelles. De vaques ja els podem comptar amb els dits de les mans i ovelles en queden, però principalment homes vells o gent retirada. Que s’hi dediquin de manera professional ja n’hi ha pocs també. No hi ha relleu generacional. La feina és feixuga i els joves cerquen altres sortides. Darrerament, sí que hi ha hagut més peticions per fer estudis sobre l’oli o el vi… però els animals està quasi llest.