Skip to content
EntrevistesMontuïri

Joana Aina Martorell: “El disseny industrial no és quadriculat, també et permet treballar el caire creatiu”

Joana Aina Martorell.

Tornam amb els referents dels “IES Porreres i IES Sineu” amb l’entrevista a la montuïrera Joana Aina Martorell Sastre (1997). És graduada en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte a l’UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). En el seu període universitari va estudiar a diversos programes com ara Volswagen Creative Lab per dissenyar l’interior d’un cotxe autònom i el programa amb la Universitat Diego Portales a Chile, centrat en el disseny de producte segons context i impacte social. Ha acabat fa poc el màster en Disseny i enginyeria per a Fabricació Additiva (impressió3D). Fa feina a l’estudi de Disseny de l’empresa Nacar Design a Barcelona.


– Quins anys vàreu estar a l’IES Porreres i quins records teniu del pas per aquest centre?

Hi vaig estudiar de 2009-2013. Tenc molts bons records de l’IES Porreres, tant pels amics que vaig fer com per la formació que vaig rebre allà. Ho recordo com una època on vaig conèixer molta gent nova i vaig formar amistats amb els meus companys d’institut que avui dia encara conservo. Record tenir molt bon professorat que en aquell moment em va motivar a encaminar-me una mica cap a una part més tècnica; com na Rosa de Matemàtiques i na Margalida de tecnologia. Sempre he sigut una persona molt pragmàtica i en el camp dels estudis necessito trobar certa lògica; tocar, raonar i entendre molt bé allò que faig. Recordo que ambdues em posaven sempre molt bons problemes; ja sigui de geometria a Matemàtiques, que era el que més m’agradava de l’assignatura, com al taller de tecnologia on m’entretenia moltíssim muntant circuits i tallant maquetes.

– Alguna anècdota divertida o no tant que recordeu?

La nostra professora d’anglès, na Neus, un cop a l’any ens posava una prova oral que consistia a representar una adaptació d’una obra de teatre de Shakespeare en anglès i gravar-la, com si es tractés d’una obra de cine. Recordo quedar a les tardes recorrent fora vila amunt i avall amb les motos per trobar llocs on gravar escenes de l’obra que òbviament havíem de gravar moltíssimes vegades perquè no érem els millors actors. Ens ho passàvem molt bé gravant-ho i avui a tots ens faria molta gràcia i vergonya a parts iguals trobar aquelles gravacions.

– Sabíeu quina carrera volíeu fer quan vàreu començar a l’IES? Us varen orientar?

Quan vaig començar l’institut no tenia gens clar quina carrera volia fer, de fet, crec que no em vaig decidir fins setmanes abans de selectivitat. Sempre havia tret bones notes i m’agradava molt la literatura, les classes de català, plàstica, tecnologia… Però em sentia molt més còmode i fluida en assignatures com tecnologia i matemàtiques on, tal com he comentat abans, vaig tenir molt bones professores i referents a casa.

– A què us dediqueu?

Treballo com a Enginyera en Disseny en un estudi de Barcelona que es diu Nacar. Allà tenim diversos clients i ens encarreguem de conceptualitzar i fer propostes de disseny per productes que desenvolupen les diferents empreses i es treuen posteriorment al mercat. M’agrada perquè dissenyem una gran varietat de béns; maquinària, productes mèdics, mobles de disseny, bicicletes, útils pel sector alimentari… Cada setmana hi ha productes i reptes diferents; tan funcionals, com estètics i és tot un món poder-los materialitzar i portar-los al nostre dia a dia.

-Del disseny industrial, què és el més us agrada? Hi ha una part de creativitat i una d’utilitat, com es conjuguen els dos vessants?

-El que més m’agrada del disseny industrial és com es combina el procés creatiu amb la materialització de tot allò que es dissenya; fer realitat totes aquelles idees que han començat com esbossos a sobre d’un paper. Combina ambdós vessants; la creativa juga un paper més important al principi del disseny i la tècnica quan el producte ja té “cara i ulls” i s’han de buscar solucions i fer prototips per tal d’assegurar que sigui funcional i es pugui fabricar. Tot comença per empatitzar i conèixer molt bé les necessitats i els requisits del client/usuari i fer una recerca de productes i referències de productes similars que ja hi hagi al mercat. Tot seguit es comencen a representar idees i conceptes, generalment mitjançant dibuixos i modelant el producte en 3D, que ens ajuda a tenir una millor visió de les proporcions i les dimensions que tindrà. Darrerament, ens estem ajudant molt de la intel·ligència artificial amb programes com Midjourney que ens ajuden a generar imatges representatives a través de descripcions d’allò que volem dissenyar. D’aquesta manera som molt més ràpids generant imatges del producte i ens podem enfocar més ràpidament amb els detalls tenint més referències. Un cop ens decidim per un concepte de tots els dissenyats l’anem refinant i aquí és on entra la part d’enginyeria, ja que s’han de tenir en compte molts aspectes com l’ergonomia i facilitat d’ús, la funcionalitat, els materials emprats, les dimensions, la resistència… Per tal de validar-ho prototipem els productes i els provem, generalment amb ajuda de tecnologies com la impressió 3D. Tot aquest procés es tradueix en un producte acabat que es fabrica i entra al mercat.

-Feu feina en equip o individualment? Algun disseny del qual us sentiu especialment orgullosa?

-Generalment, sempre treballem en un equip multidisciplinari; un dissenyador especialitzat en experiència d’usuari (anomenat UX) que fa tota la part de recerca i recopila dades dels usuaris, un dissenyador industrial. (ID) que se centra a treure conceptes i un enginyer en disseny (DE) que s’encarrega de desenvolupar-los. Tots treballem conjuntament per tirar endavant el producte, però cadascú va agafant un paper protagonista a les diferents fases. Fins fa poc he estat treballant per HP llavors la major part dels meus dissenys s’han centrat en el món de la impressió 3D, avui dia he començat a participar en dissenys de bicicletes i mobiliari i m’està agradant molt, però són productes que encara no s’han començat a comercialitzar.

– Ens dius una frase per acabar de convèncer algun alumne actual de l’IES que vulgui estudiar el mateix que heu estudiat?

-Que el món de l’enginyeria no té per què ser tan quadriculat i desvincular-se de tota la part creativa i el disseny industrial et permet treballar en aquest equilibri i tocar moltes indústries diferents (packaging, automoció, mobiliari, sector mèdic…).

Back To Top