Jero Mut Campaner (Sencelles, 1996) és una de les cares visibles del programa Cinc dies d’IB3 Televisió. Aquestes festes de Nadal també l’hem poguda veure, i la veurem, en els programes especials d’Illencs pel món. Mut ha estudiat periodisme al Cesag de Madre Alberta a Ciutat. També té un Màster en Comunicació Corporativa, Protocol i Organització d’Esdeveniments. El 2018 començà a treballar a diferents mitjans de comunicació de l’illa. S’inicià a la ràdio i, com hem dit ara la podem veure a la televisió autonòmica. La sencellera també va passar per l’IES Sineu, així que també hem aprofitat per fer-li les preguntes dels ‘Referents de l’IES‘.
– Com arribareu al periodisme? Per quins motius ho elegireu?
En finalitzar els estudis a l’IES Sineu vaig començar ADE i Dret a la UIB. Vaig fer el primer curs i el vaig acabar bé, però veia que allò que estava fent no m’agradava. I la meva segona opció i que ja tenia al cap a l’hora de triar era fer periodisme. Aleshores vaig parlar amb companys, avui del periodisme, i m’explicaren que feien, el seu dia a dia, i em vaig decidir. La veritat és que avui estic molt content d’haver canviat i de dedicar-me al periodisme. També és veritat que aquesta passió per comunicar i exercir el periodisme la vaig anar adoptant durant la carrera. Els darrers cursos on hi havia més pràctiques, maquetar un diari, tallers de ràdio de televisió, redacció de notícies… m’encantava. Passava molt de gust i va ser quan vaig veure que havia endevinat amb la tria. Després ja vaig començar a fer feina a la ràdio i ara a la tele i n’estic molt contenta.
– Sempre us ha atret més la televisió o també optau per altres formats, ràdio, premsa escrita?
Sí, la veritat és que la tele sempre m’havia atret i que volia provar-ho. Així i tot, vaig començar a IB3 ràdio durant tres anys, però ja anava fent substitucions a informatius d’IB3 televisió i me va agradar molt. I sí, m’agrada molt la tele i és el que faig ara, però a la ràdio també me va agradar. Li tenc una estima especial i tampoc no me tanc portes qui sap si en un futur podria fer premsa escrita, fins i tot m’agradaria fer feina, o endinsar-me dins l’àmbit de la comunicació corporativa que ja en vaig fer el màster per obrir-me aquest camí. Així que no tanc portes, tot pot ser.
El Pla de Mallorca i Mallorca és una autèntica joia que no la canviï per res
– Aquests dies us hem vist i us veurem als programes especials d’Illencs pel món, com ha estat l’experiència?
Just ahir és va emetre el primer programa especial d’Illencs pel món i el segon serà el pròxim 30 de desembre i l’experiència ha estat increïble. Jo ja de per sí m’agrada molt Nadal i aquesta època de l’any. Així que poder gravar uns programes, que ja ho veureu, però van amb la línia de tot el que suposa Nadal, retrobaments, família, emocions, sentiments a flor de pell… També hi ha sorpreses! I sobretot ha estat una experiència molt divertida, ja que a més d’haver conegut llocs espectaculars on no hi havia estat mai, un dels programes especials s’han gravat a Oslo, Noruega i l’altre a dues ciutats de Finlàndia, Hèlsinki i Tampere. Allà he vist ciutats precioses, paisatges increïbles, on tot estava nevat, era com el que veiem a les pel·lícules, per jo era com de conte de Nadal. A més, ha estat una experiència molt gratificant personalment i en l’àmbit professional, ja que hem fet feina amb un equip; dos càmeres, un tècnic de so i una persona de producció que hem viatjat junts i hem estat amb els entrevistats cada dia durant gairebé una setmana. Estic molt contenta amb aquesta experiència.
– On heu viatjat?
A més d’aquests dos programes especials que ja he dit que hem estat a Oslo, Hèlsinki i Tampere també he gravat programes a Dublín, Lisboa, Múnic i encara en queden uns quants per gravar. Així que veure el resultat final i veure i gaudir els que encara em queden per davant.
– Ara que heu viatjat amb Illencs pel món. Com veis Sencelles o el Pla de Mallorca? El veis amb uns altres ulls?
Sé que pot semblar un tòpic que diuen que Mallorca és petita i que el Pla de Mallorca encara ho és més, però sí que t’adones que vivim a una illa on ets molt a prop per tot i ho tens molt a mà. No és que ho vegi amb uns altres ulls sinó que me n’adon compte que som una afortunada de viure aquí on visc perquè sens dubte molt guapo tot el que he vist i he gaudit de conèixer-ho, però això fa que em reafirmi que com Mallorca no hi ha res. De fet, pel que fa al clima quan hem estat a segons quines ciutats gravant feia moltíssim de fred, per exemple a Hèlsinki estàvem a menys 12 graus, va haver-hi moments de molta tensió de tenir mal pel fred. Aquí és impensable, aleshores el clima, per exemple no el canviaria per res. I el Pla de Mallorca i Mallorca és una autèntica joia que no la canviï per res.
– Com veis la situació dels mitjans de comunicació a Mallorca?
Personalment, sempre dic que estic molt agraïda de poder fer feina tot just acabar la carrera. Per tant, me sent afortunada en aquest sentit. Però també crec que és evident que la feina als mitjans de comunicació, en general, és molt millorable, me referesc sobretot a les condicions dels professionals i també que crec que la feina que feim s’ha de valorar una mica més. He trobat gent que me diu bé, vosaltres a la tela gravau vídeos. La gent no és conscient que darrere un vídeo o la redacció d’una notícia hi ha molta feina. La gent veu l’article o el vídeo, però no veu tota la feina que hi ha darrere per arribar a allò, així que crec que en aquest sentit s’hauria de valorar una mica més.
– Quins anys vàreu estar a l’IES Sineu i quins records teniu del pas per aquest centre?
Del 2009 al 2013 vaig fer l’ESO a Sineu, després vaig cursar el batxillerat a Sant Francesc d’Inca. Tenc bons records de professors i d’alumnes, amics que vaig fer. Estic molt contenta d’haver passat per allà, el primer any va ser una mica complicat a l’hora d’adaptar-me i en tenc bons records. Va ser una època en la qual m’ho vaig passar molt bé. Tal vegada en aquell moment no n’era conscient, però ara quan ho pens veig que van ser un temps molt bons.
Som molt joves per decidir, quan tens 15 anys, el que vols fer la resta de la teva vida
– Alguna anècdota divertida o no tant que recordeu?
Record que sempre solia arribar tard. Ja fos per anar sempre amb el darrer tren o perquè ens aturàvem pels passadissos a xerrar o fèiem voltes abans d’entrar a la classe. Aleshores et posaven un ‘retard’ i al que feia tres o al cinc, no record a quin, et posaven una amonestació. Per tant, va haver-hi un dia que m’arribà aquesta amonestació i, com podeu suposar això no va caure bé a ca nostra ni a jo. Avui, allò és una anècdota, tot i que en el seu moment no ho va ser tant i puc dir que de llavors ençà la meva puntualitat ha millorat un poquet tot i que crec que encara és millorable.
– Vàreu estudiar periodisme, sabíeu quina carrera volíeu fer quan començareu a l’IES?
No, per res. No sabia quina carrera volia estudiar. Som una persona indecisa i com he explicat fins i tot vaig iniciar una altra carrera abans d’estudiar periodisme. Fins i tot, crec que me sentia encara més insegura en veure companys i companyes meves que sabien el que volien fer i ho tenien claríssim. Ja sabien quin batxillerat volien fer… en canvi, jo no tenia gens clar el que volia fer, no hi havia una cosa m’atragués per voler-ho fer tota la vida. I crec que decidir que vols fer en el teu futur quan tens 15 anys que has de decidir el batxillerat o més endavant en fer la selectivitat o en entrar a la universitat me sembla que som molt joves com per decidir que volem fer la resta de la nostra vida. I ara explicaré una curiositat que m’ha passat ara fent el programa Illencs. Vam anar a Dublín i vam conèixer una família, on la dona és d’aquí de Mallorca la seva parella és irlandès i han viscut sempre allà. Tenen dos nins que van a un institut i ens van explicar que aquests dos nins estaven fent un curs, que seria com aquí el quart d’ESO. Així al llarg d’aquest any, abans de començar el batxillerat, fan diferents pràctiques de professions que els poden interessar. Si volen ser metges van a un hospital o si volen ser arquitectes coneixen el funcionament d’un despatx d’arquitectes. I, crec que una cosa d’aquestes podria ajudar a saber més cap a on hem de tirar.
– Ens dius una frase per acabar de convèncer algun alumne actual de l’IES que vulgui estudiar el mateix que heu estudiat?
A un jove que vol estudiar periodisme li diria que endavant que ho faci i que no tengui por que si després veu que no és el que volia fer sempre hi és temps a canviar. Equivocar-se també està bé, jo vaig canviar i no me’n penedesc d’haver fet periodisme i de la feina que faig. Així que endavant. Sempre hi haurà opinions a favor o en contra respecte a la decisió que un prengui el que cal és escoltar-nos a nosaltres mateixos i fer allò que t’agrada abans de complaure opinions de tercers. Al final ets tu que has de decidir el que vols fer o al que et vols dedicar la resta de la vida.