Segons es descriu a l’enquesta que el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) acaba de publicar, un percentatge que s’apropa al 50% dels homes, consideren que les polítiques d’igualtat han anat massa lluny, així la lectura de l’enquesta ens condueix al sentiment de discriminació dels homes respecte a les dones.
Amb aquestes notes cercaré deixar obertes un grapat de preguntes, fetes amb la intenció de posar en comú el que em remou la lectura de l’estudi del CIS, sense pretendre entrar en aprofundir, cosa que correspon a cadascú. En tot cas convidar a una lectura de l’enquesta i d’altres articles com d’El Diario.es (1), la seva lectura ens ajuda a la descripció detallada.
Homes discriminats, menyspreats, enfadats, cabrejats, i també homes confusos, desorientats, etc. Descripcions que van essent comunes en les xarxes socials de manera singular, entre altres àmbits on la seva veu s’està sentint cada cop amb més força.
La lectura de les dades de l’enquesta, potser ens ajuden a exposar algunes preguntes. Atenent que al carrer, podem trobar-nos amb aquests posicionaments, el qüestionament que impulsen les dades, com a societat ens condueixen a cercar solucions.
Què és el que enfada als homes? Quins són els privilegis que ara la legislació i els avanços en Igualtat sobresurten a favor de les dones?
Quines són les mesures sociopolítiques a desplegar a favor dels homes, per tal de convidar-nos a participar de les polítiques i les pràctiques quotidianes per assolir la Igualtat? Fugint de tota discriminació en cap dels dos àmbits, sense perdre el sentit per erradicar les condicions de desigualtats històriques. Ha arribat l’hora d’inserir als homes de manera equitativa?
On ens trobam els homes en referència al que suposa poder escometre una transformació en línia a la Igualtat de Gènere? Fins a quin punt ens sentim còmodes en els espais de confort dels models tradicionals i hegemònics? Aquests espais de seguretat, comoditat que mantenim amb la nostra complicitat masculina: Com els compartim amb les altres persones? En quina mesura parlem entre nosaltres? Per guardar el nostre espai o una mirada crítica i disposada a moure’ns? Ens protegim les cuirasses per tal de no remenar els sentiments i emocions, tancant el nostre món emocional. Realment ens fa lliures?
Hi ha ara com ara prou experiències d’homes, cercant rompre els models rígids de la masculinitat. Construint i transitant en una recerca sincera, humil, de reconeixement de la feblesa, fins i tot dels bagatges heretats que ens fermen al punt més tòxic i violent, també a la indiferència, als silencis còmplices. Són homes capaços d’escometre en la seva vida personal i familiar, pràctiques transformadores i fins i tot revolucionàries respecte al sistema cultural masclista. Homes que es reuneixen i s’organitzen. Altres cerquen en les seves vides assumir una transformació personal que els allibera i fa corresponsables.
Agafar i abraçar les vies de canvi pot ajudar-nos a remoure els espais de convivència personal, familiar, professional, de l’oci, l’esport. Rompre el silenci que a vegades sembla que ens han imposat, ens ajudarà a construir una convivència social que tal vegada progressivament en els nostres pobles, trobem els mitjans i la força per a capgirar realitats com la que ens expliquen a l’enquesta del CIS.
Engreixar la xifra dels homes enfadats, genera més crispació social i vist des de l’òptica dels pobles on convivim en el Pla de Mallorca, ens pot encaminar a rompre amb la serenitat i la cohesió que ens identifica. Apropar-nos a les entitats que treballen en la recerca de la igualtat, pot fer créixer el nostre benestar.
De manera general, això no consta a l’enquesta esmentada, a les comissions d’Igualtat, en els nostres pobles, la majoria de les persones participants i promotores són dones. On som els homes a l’hora de dedicar unes hores a la tasca col·lectiva a favor de les polítiques d’Igualtat?
Per altra banda, les institucions, a hores d’ara encara no han incorporat amb fermesa el treball vers una perspectiva de la masculinitat igualitària, propera al feminisme, aliada i compromesa en un canvi que doni oportunitats als homes que necessiten trobar el cau on rompre amb els vells models. Tal vegada espais de trobada i reflexió en comú.
Aquesta enquesta ens ajuda a qüestionar-nos. A mirar amb molta cura que feim respecte a la cura col·lectiva, a tenir molt present que per afinar de cara a una societat lliure i sana en tots els ordres de la vida, es fa precís i urgent la implicació de tots i totes.
