Catalina Munar Amengual, “de Can Miquelet” (Costitx, 1930-202?). Madò Catalina de Can Miquelet és una de les persones majors entrevistades per Rafel Perelló en els darrers anys arreu de Mallorca. Ens parla d’aquella Mallorca que vivia d’esquena a la mar.
Aquestes xerrades són d’un valor excepcional per conèixer el Pla de Mallorca d’un temps, d’una gent i una manera de fer i de viure que un dia va existir i que mai ja no tornarà.
- En alguns casos s’ha mantingut la paraula utilitzada per l’entrevistat tot i no ser normativa.
– Abans, molts de pagesos només anaven a la mar un dia o dos en tot l’any, quan havien acabat les messes d’estiu…
– A la mar no hi vaig anar mai de fadrina, i de casada dos o tres pics. Me n’afluix. Mon pare em va dur a veure la mar, vàrem anar a Palma. Jo no me’n podia avenir. Tenia deu o dotze anys el primer pic que vaig veure la mar, me’n record que plovia molt, vaig agafar un xop!…
– L’educació infantil ha canviat molt…
– Llavors ens duien encabrestats als infants (molt sotmesos a les normes o al treball). En els set o vuit anys ma mare em posava un “tubilet” (taburet) i jo pujava damunt el “tubilet” per escurar… llavors havíem de tornar a ca nostra a l’hora que ens deien, si ens passàvem de mitja horeta ja ens movien renou… Em recorda que als infants, si ens sortia una taqueta blanca a una ungla, ens deien “t’ha sortit una taqueta perquè has dit una mentida”…
– Abans, molts subsistien del treball a fora vila…
– Llavors ens vivíem de fora vila (sic) i quatre finques arrendades… les nostres tretes (guanys) eren les vaques i l’hort… per als corbs posàvem “homonots de bulto” pels estols… llavors, les finques no estaven brutes, tothom ho menava ben arreu…
– Quan vivíeu a fora vila, anàveu adesiara al poble?
– En tocar dissabte anàvem al poble (Costitx) i els diumenges ens rentàvem dins una ribella i veníem a peu a missa primera… els diumenges, la padrina ens donava una ensaïmada, valia una peça…
– Abans, un dels aliments principals de la pagesia eren les sopes…
– Cada dia menjàvem sopes. A cals meus sogres les feien bullides i a ca nostra, escaldades, llavors les sopes només duien oli i verdura… d’arròs no en menjàvem, només fideus. El temps des “moiment” (la guerra civil) varen dur arròs i al meu germà li va venir de nou l’arròs… panades, només en menjàvem per Pasqua. Per cinquagesma (cincuagesma: festa que se celebra després de Pasqua Florida) menjàvem panades de pèsols. Pensau que llavors no hi havia congeladors, menjàvem menjar de temporada… de cuixetes de calàpot n’hi havia que en menjaven, a jo em feien oi, llavors no feien roïssos… posàvem rotaboc (certa planta) damunt les faves per a llevar la picor…
– El vespre del dissabte de Sant Joan, les al·lotes festejadisses feien certs rituals…
– Sí, per Sant Joan posàvem una carxofa davall el llit i si treia els cabells (filaments) era bona senya, era que festejaríem…
– Coneixeu auguris de mala sort?
– Deien que deixar unes estisores obertes duia mala sort… si s’havien de casar, el novii no podia veure el vestit de novia, duia mala sort… si sentien cantar una “òbila” (sic. òliba) vendria una mala nova. En el campanar n’hi havia moltes “d’òbiles”…
– Molts de pagesos m’han dit que abans hi havia més mosques que ara…
– Llavors hi havia més mosques que ara, ara no n’hi ha. A fora vila les mosques ens menjaven. Penjàvem mata en el sòtil i el vespre, amb un sac les agafàvem… posàvem ruda a la finestra per a les mosques vironeres…
– Recordau qualque remei popular per llevar els cucs als infants?
– Pels cucs fèiem bullidures de donzell (certa planta), era bona pels cucs.
– Recordau qualque remei popular per als constipats?
– Per als constipats fèiem “xarop de pi”. Agafàvem tres, cinc o set ullets de pi, sempre senar, clovelles d’ametles i una fulla de nisprero, i tot bullit.
– Recordau qualque remei popular per a les sedes?
– Per a les sedes anava bé bullir un poc d’orí, l’orí calent anava bé…
– Recordau qualque remei popular per als uixols?
– Si tenien un uixol feien una carandina (caramullet de pedres), i si en passava un i pegava coça i tomava la carandina, l’uixol li passava a ell…si se tallaven les ungles en divendres, sortien padastres…
– Abans hi havia diversos remeis populars per a curar una cremada.
– Hi havia curanderos que per llevar el mal del cremat demanaven quin dia havien nat… Hi havia dones que curaven bísties, hi havia dones que posaven el davantal damunt la bístia si tenia mal de ventre… hi havia homes que eren un poc bruixots, si una vaca havia de vedellar (acció de parir la vaca) ho sabien…
– Abans, la majoria de dones parien els infants dins ca seva.
– Tothom tenia els al·lots dins ca seva, venia una comare de Llubí, anava a preu “fixo”. Pel part enceníem un ciri amb l’estampa de Sant Ramon Nonat perquè tot anàs bé… quan una dona havia tengut un infant, quan podia sortir al carrer, el primer que feia era anar a missa amb l’infant, es deia “sortir a missa”…
– M’han contat a molts de pobles diverses supersticions relatives a les dones embarassades.
– Llavors deien que si una embarassada feia voltes a qualque cosa, l’infant naixia amb les vies embolicades pel coll…
– Vaig visitar la casa de “na Cativa” (a Costitx). Deien que “na Cativa” tenia poders sobrenaturals…
– Vaig sentir contar que na Cativa (*), de dins ca seva va saber que hi havia dos homes a la plaça que es barallaven i na Cativa va dir “ara, en sutano i en fulano se barallen”. Quan es va morir, hi va haver tres quilòmetres de carros. Va estar vuit dies exposada… (* Na Cativa: Margalida Amengual Campaner, 1888-1919, mística, filla il·lustre de Costitx, declarada venerable, relatava aparicions de la Mare de Déu, se li atorgaven poders sobrenaturals com parlar telepàticament amb gent d’altres continents, entre altres).
– Què era “la festa de les noviances”?
– Feien una mica de festa abans de casar-se, donaven una mica de xocolate… quan s’havien de casar, llavors el costum era exposar la caixada (roba que aporta la novia al matrimoni), mostraven la caixada allà on havien de viure junts… si es casaven dos viudos, anaven davant ca seva a fer renou amb picarols. A uns les sonaren corns, la filla del viudo va sortir, va dir “cornau, cornau, mon pare té es peix!”…
– Vós heu vist molts de canvis socials de tota casta…
– Abans era una altra vida, hi havia més germanor, tots els veïnats sèiem a vetlar… Quan mataves el porc feies un present a les monges… tot ha canviat, a la vida l’hem de prendre així com ve…