Amb la felicitat que li donen els recents premis d’àmbit internacional per la qualitat dels seus olis, Miquel Coll Crespí (Santa Eugènia, 1976), és el responsable i productor de l’oli Olíric. A més fa set anys que està al capdavant d’APAEMA, n’és el president. Però la relació de Coll amb l’oli no és d’herència familiar ni ha sortit d’un dia per l’altre. Els terrenys que adquirí el seu padrí quan va tornar d’Amèrica, ja tenien vells ametlers amb els quals s’havia de fer alguna cosa, i fou llegint i cercant de manera autodidàctica com aquest enginyer industrial taujà arribà a apostar per les oliveres. La seva aposta fou per dues varietats molt concretes, l’arbequina i la Koroneiki, però d’això ja en parlarem al llarg de l’entrevista.
– Com entrau en el món del cultiu de les oliveres i la producció d’oli?
– Jo treballava d’enginyer industrial com a free lance i amb la crisi dels anys 2007, 2008, amb projectes impagats vaig acabar cremat de tot allò. A la vegada tenia la finca familiar on hi havia un vell ametlerar i amb la que tenia ganes de fer alguna cosa. No sabia exactament quina. Així que vaig començar a estudiar i investigar el món de l’oli, i vaig llegir molt sobre ell. Fins que el 2011 vaig plantar sis hectàrees d’oliveres per un costat i una més a un altre indret. Aquestes coses les fas quan no saps on et fiques, aquesta és la condició necessària, si ho sabessis abans no t’hi ficaries.
– Però n’estau content ara…
– Sí, les oliveres van anar creixent i la feina també, fins que arriba un moment que has de decidir si deixes la teva feina o deixes les oliveres i va ser per Nadal de 2022 quan vaig optar per demanar una excedència a la feina i centrar-me en el cultiu de les oliveres i l’elaboració d’oli.
– Quants d’anys fa que sou el president d’APAEMA?
– En som soci del 2014 ençà. En començar el projecte ja sabia que ho volia fer en ecològic així que vaig cercar les associacions i la gent que tingués les mateixes inquietuds. Així que, a poc a poc, vaig anar ficant-me dins l’entitat i el 2017 em van demanar i proposar agafar el relleu del president i fins avui.
– Avui dia APAEMA és una entitat imprescindible?
– Totalment. L’entitat va néixer amb la finalitat clara de donar veu i suport als pagesos ecològics. Aleshores les entitats tradicionals no recollien aquesta veu o si ho feien era a un racó de l’entitat. Els pagesos ecològics eren minoritaris i minoritzats. Així el fet de crear APAEMA, just el fet de ser-hi ja suposa que pugui tenir una incidència política i que les realitats que no són iguals a la resta de pagesos, si no tenim uns actors que defensin l’agricultura ecològica queden al marge.
– Què han suposat aquests darrers guardons tant a escala personal com en l’àmbit del negoci?
– Ja fa uns anys que anam presentant-mos a diferents premis i concursos. I ho feim sobretot per saber on estam. Per avaluar la feina que feim que, val a dir-ho, passa per una única prioritat l’oli de qualitat. Per tant, aquests guardons són un aval, un reconeixement que et posiciona dins el sector. Et posiciona com a referència comercial i et dona a conèixer entre la resta de professionals. I a escala personal és una gran alegria. Una satisfacció molt gran. L’oli no deixa de ser com un fill teu en el que hi poses il·lusió i hores de feina, i, per tant, estàs content de veure el resultat, aquests premis a tantes hores de constància i esforç.
– Les vostres oliveres, i per tant el vostre oli, respon a dues varietats molt concretes, Arbequina i Koroneiki. Per quin motiu elegireu aquestes varietats i no unes altres?
– En començar l’arbequina la tenia clara. Si vols estar dins la D.O. t’has d’adaptar a unes varietats determinades, i jo crec que allà tothom fa el mateix. Per altra banda, havia tastat la varietat Koroneiki que és originària d’una illa mediterrània com nosaltres, de Creta, així que a més de la seva qualitat m’agradà la idea d’unir dues illes del Mediterrani elaborant oli d’aquesta varietat. Així tenim dos olis monovarietals, un d’arbequina i un de koroneiki i un tercer que és una mescla de les dues varietats.
– Això de les oliveres al Pla de Mallorca és una novetat que no fa massa anys. No és així?
— Sí, les plantacions no tenen l’edat de les existents a la Serra, però això és deu a una errada d’un escrivà del segle XVIII que va afegir un zero més a l’hora de pagar el delme d’aquell moment i va dur que tothom arrabassàs les oliveres per no haver de pagar. Darrerament, s’han sembrat moltes oliveres i això ha visualitzat que la feina de gestió, de mecanització no té res a veure amb les oliveres de la Serra, allà el treball és molt costós i això suposa uns preus elevats del producte final, tal vegada per això hem vist aquest boom d’explotacions al Pla.
– Com veis aquest increment, any darrere any, de l’agricultura ecològica?
– És molt positiu. Tant l’increment de la superfície agrària com en el número d’operadors. Hi ha una major consciència sobre la qualitat dels productes i, per tant, una major demanda, això fa que l’oferta pugui anar incrementant. En aquests moments crec que estam parlant d’arribar als objectius del 25% abans del que marca l’agenda 2030.
– No fa molt vàreu fer una bona festa. Com va anar la proposta del Feim!?
– Va ser una festa. Els imputs que hem rebut de tothom és que van sortir encantats. Crec que hem posat damunt la taula que es poden fer festivals de manera diferent. Per dir una cosa, per exemple, no va ser necessari ni passar la granera, tothom va reciclar en els contenidors que corresponia. Va ser una vetlada molt especial, amb bon menjar. De fet, l’espai del menjar va ser un dels espais que va agradar més amb productes ecològics i de qualitat. A l’àmbit de la festa va ser una nit molt especial on tothom va tenir el seu espai i la música que volia escoltar. Si hem d’assenyalar un contrapunt podem dir que va faltar un poc de gent, però aquest ha estat el primer any… bé, hem de mirar si seguirem, ara mateix tenim diferents postures dins l’entitat. Personalment, crec que és un format que hem de continuar explotant i celebrar-ho més anys com un punt de trobada de la gent del sector i de gent que et pot conèixer. Ens ho hem de pensar i decidir-ho, però crec que la gent ha quedat amb ganes de més. Com a president d’APAEMA vull agrair a la gent del CBPAE o d’APAEMA que va dedicar hores i hores a fer feina per fer aquest festival, també agrair el suport de les institucions com el suport incondicional de l’Ajuntament de Porreres des del primer moment i sempre, o al Consell de Mallorca.