Sovint el papa Francesc ens ha presentat quatre verbs que volen definir el nostre treball en favor dels migrants: acollir, protegir, promoure i integrar. Això demana una nova manera de fer i de viure, ja que suposa un canvi de mentalitat que avui demana superar aquelles inèrcies que impedeixen una actitud missionera.
Aquesta segregació socioeconòmica i ètnica d’una part de la població migrada pot aparèixer com una dificultat per a la inclusió o en altres ocasions com una amenaça per a la pau social. Per tant -i en això hi hem de treballar junts-, ens demana a tots un esforç major per construir una societat més justa i fraterna, una vertadera cultura de l’encontre.
Es ben palesa l’arribada de migrant. Ho veim cada dia a la premsa.
“El Consell reclama poder reunir-se amb el Govern espanyol davant l’arribada de nous menors migrants no acompanyats”
És veritat i evident la manca de respostes a la migració i sovint són respostes punitives.
Sovint apareixen als diaris notícies com aquesta: “Baleares ha recibido este año más de 2.000 migrantes llegados en 150 pateras. En la última oleada, registrada entre el jueves (2 agosto) y la madrugada de viernes (03/agosto), han arribado diecinueve embarcaciones con 345 personas“.
Sense anar més enfora, Francesc Antich i Pere Sampol, en els 25 anys del Pacte de Progrés, ens feien veure aquesta realitat en una entrevista publicada a TotPla: “Hem de tenir en compte que aquesta és una comunitat autònoma que de 1983 quan es va fer l’Estatut fins al 2023 ha augmentat de població un 82 %. És a dir, Espanya en el mateix temps ha augmentat un 26% i Catalunya un 29 %. València que és el que ha augmentat més darrere nosaltres, ha augmentat un 41 %”.
Sembla que la nostra classe política té dificultats per entendre acollir i protegir i la resposta és posar dificultats a l’hora d’empadronar-se.
De quina protecció gaudeix una persona migrant que si no està empadronada no pot rebre atenció sanitària, ni ajudes de serveis socials? Però això sí, la podem explotar fent la feina que els mallorquins no volem fer pel que suposa de manca de drets i els pocs euros percebuts.
He llegit que els serveis socials haurien de trobar la manera d’empadronar fins i tot a les persones sense llar, però sembla que anam en sentit contrari.
Al meu entendre tenim una gran contradicció: per regularitzar-se necessiten 3 anys d’empadronament, poden fer les feines que ningú no vol, però no poden tenir un compte bancari.
Quan aquesta reflexió estava enfornada arriba la notícia també d’aquest digital: “L’Ajuntament de Petra permetrà la conversió de locals comercials o administratius ubicats en planta baixa o pis i també la divisió d’habitatges a tota la zona qualificada en les normes subsidiàries com a zona general antiga, nucli històric artístic i residencial intensiva baixa”.
Aquesta mesura evidentment és de lloar, però crec que no va destinada a beneficiar o donar una solució als migrants. Per aquest col·lectiu calen altres mesures més contundents i en altres àmbits.
Des de la meva responsabilitat personal faig una crida per tal d’obrir un debat sobre migració i habitatge de lloguer social. Deixem els plantejaments viscerals i des de la realitat mirant el futur trobem una resposta.