Carme Reynés Llabrés (Pòrtol, 1986), és treballadora social i actualment treballa a la Cooperativa Circula Cultura, on treballa amb projectes comunitaris i la participació infantil i juvenil. Ella va ser una de les impulsores del Banc de Temps de Sencelles. Una entitat que ja fa molts d’anys que funciona a la vila, tot i que, ha estat recentment quan ha agafat un major protagonisme mediàtic al ser els organitzadors de la manifestació Menys turisme, més vida que ompli Palma el passat mes de juliol. Una acció que venia precedida de la publicació del vídeo que criticava la situació de l’habitatge a Sencelles.
— Carme, com va començar la vostra implicació amb el projecte del Banc de Temps de Sencelles?
— Contaré la història de com es va constituir perquè va ser molt graciós. Jo crec que fa més de 14 anys, ara no record la data exacta, me’n vaig anar a l’Ajuntament i vaig comentar i demanar per la possibilitat de muntar un Banc de Temps a Sencelles. La persona que em va atendre va dir: És curiós perquè aquesta setmana hi ha hagut una al·lota que ha vengut a demanar el mateix. Així que ens vam posar en contacte amb na Laura, no ens coneixíem i vam quedar per xerrar i en veure que ambdues teníem les mateixes inquietuds ens posarem en marxa i vam fer els estatuts. I ha estat així, com a partir del Banc de Temps hem anat fent xarxa i ha servit com punt d’integració social al poble. Per exemple, na Laura mateix, no era de Sencelles. Venia de Calvià, de viure tota la vida allà i ella també veia com molta gent estava arribant a Sencelles i com que hi havia la necessitat de fer un poquet d’intercanvi de costums entre la gent d’aquí i la nouvinguda, vam començar fent intercanvis. Tallers de panades, classes d’idiomes… Bé, activitats d’oci sobretot.
— Però també teniu un grup de consum, no és així?
— Exacte, després va començar a sorgir el grup de consum i amb els anys m’haurà sortit un espai col·laboratiu que es diu La Benzinera, també ha sortit un hort comunitari. El grup de consum funciona amb un WhatsApp. Hi ha un whatsapp general, i també tenim diferents grups dins d’aquest relacionats amb els diferents productes. Per exemple, tenim oli, carn, verdures i com a productes diferents hi ha cosmètica, etc. Així hi ha una persona responsable de cada grup. Es fan les comandes, i clar, en fer-ho de forma tan directa amb el productor és molt més econòmic o és ecològic. Ara mateix, les verdures les duim de Petra, l’oli l’hem anat comprant a diferents punts. I també hi ha productes de la mateixa gent del grup de consum, ja siguin ous, sigui el que sigui.
— Vull pensar que durant la pandèmia va funcionar molt bé aquest grup?
— Sí, de fet, el temps de la pandèmia vam incrementar moltíssim el nombre de participants. De fet, a aquest grup hem hagut d’establir uns límits, perquè hi havia gent que se pensava que era una botiga, i que fent les comandes i anar-les a recollir ja estava tot. I és un grup que duu la seva feina, s’han de comanar i vam establir una quota de cinc euros i que les feines anassin rotant. Ara mateix el grup té 141 membres, mentre que al grup general del Banc de Temps estam als 200 membres.
— Aquest Banc de Temps també té la seva part social…
— Hem fet també un caramull de projectes socials. Hem fet programes de microcrèdits a persones que volien emprendre projectes aquí al municipi. I també hem fet activitats i actes més solidaris, vàrem fer festivals de música amb col·laboració amb la Creu Roja quan va haver-hi el boom que venien refugiats de Síria, i hem anat fent coses sempre dins les nostres possibilitats, perquè ho fèiem tot de manera voluntària. Així anam fent dins les nostres possibilitats i recursos que també tenim. No hem tirat mai de subvencions, o sigui que sempre ha estat altruista i voluntari.
Com acabarem a Mallorca?, com acabarem en els nostres pobles?, si cada vegada tenim més problemes per viure. Si no tenim un accés a l’habitatge no podem tenir un projecte de vida aquí.
— Pel que ens explicau el Banc de Temps ha servit per socialitzar el poble i de manera especial la gent nouvinguda.
— Sí, sí. Perquè hi havia, per exemple, gent com ma mare, que té gairebé 70 anys, que ha fet tallers de panades, i també era com una mescla intergeneracional, i també cultural. Venia gent que no sabia com cuinar les panades, per exemple, o fer coques de trampó.
— Va ser un moment que socialment el poble va notar aquesta arribada de gent de fora?
— Jo crec que sí, que fa uns deu anys o així vam veure que hi havia com a més arribada de gent d’altres municipis. I puc dir Calvià, ja que va ser un dels municipis d’on més gent va venir, perquè molts dels amics que tenim ara són de Calvià. I na Laura ho diu sempre, ens van expulsar de Calvià, tant de turisme i tot enfocat a això. I supòs que cercaven un poc el que tenim a Sencelles, la vida de poble, una proximitat amb Palma…
— Com va rebre la gent de Sencelles aquesta iniciativa del Banc de Temps?
— Jo crec que l’ha rebut de bé, perquè el Banc del Temps sempre ha oferit moltes coses al poble. Tenir un grup de consum, on participen unes 100 persones, és com una cosa molt positiva, de poder consumir local, sempre en mesura del possible, i de fer que s’impliquin molta diversitat de persones, com a persones estrangeres, com a residents aquí de tota la vida, com a residents a Mallorca. I a part d’això, és que hem fet tantes activitats,
jo crec, que ha donat molta vida i molta riquesa al municipi. Crec que per aquí, la gent del poble ho va rebre molt bé, perquè sempre ha estat una entitat molt activa.
— Aquesta proposta és una experiència poc coneguda a escala de Mallorca i en l’àmbit del Pla de Mallorca…
— Coneixem un Banc del temps al Puig de Sant Pere a Palma, que crec que també fa molt d’anys que funcionen, però després es veurà que aquí no hi ha tanta experiència de Banc de Temps. També t’he de dir que nosaltres no som un Banc de Temps a l’ús, com ho puguin ser altres que només es dediquen a fer intercanvi. No, nosaltres tenim uns estatuts tan oberts, que hi ha una part d’intercanvi, però hi ha una altra part que ens dona molta llibertat a fer el que volem. Més social, més cultural… De fet, fa poc, ens van entrevistar d’una ràdio iberoamericana on participava gent de banc del temps d’allà i també de la península i de les Canàries i aquí vam veure que sí que hi ha moviments de bancs de Temps a escala estatal, però és ver que aquí no en coneixen tants.
— Com li explicaríeu el funcionament del Banc de Temps a una persona que ho desconeix?
— Diria que el Banc de Temps el cream com una mica entre tots i totes. És a dir, que qualsevol idea, sempre que no surti de l’ètica i la filosofia del que és l’essència del Banc de Temps, mentre no hi hagi racisme, no hi hagi exclusió, coses així, com que sempre són benvingudes. De fet, moltes idees surten no de l’equip motor, sinó d’altres persones que estan en el grup. M’agradaria fer això, venga, idò anem a fer-ho, i el que feim és donar l’impuls perquè es pugui fer. De fet, feim intercanvis de roba, per exemple, aquí a la plaça. Ara no en feien tants, però hi ha hagut temporades que n’hem fet un pic a cada estació i va sortir la idea d’una persona que estava en el grup. Noltros funcionam a partir de la pàgina de Facebook i del grup de whatsapp. I és ver que per WhatsApp sí que se fan molt d’intercanvis. Jo què sé, hi ha algú que diu que té una cafetera que ja no la vol i si hi ha molts interessats fan un sorteig, i ho deixen al local, i a qui li toca la va a cercar.
— Està integrat bàsicament per gent de Sencelles o teniu gent d’altres pobles?
— Agafam gent d’altres pobles. I gent de Palma, fins i tot. No hem establert uns límits per dir que la gent que no és de Sencelles no hi pot participar.
No sé si algun dia ho farem, però jo crec que és una experiència interessant per la gent d’aquí i la gent que no ho és, també.
— Darrerament, heu sortit a la palestra mitjançant el vídeo que vàreu fer per denunciar la situació de l’habitatge i el lloguer. Com va sortir aquesta proposta?
— Sí, va sortir amb una conversa de bar. Erem tres persones, membres del Banc de Temps i xerràvem sobre això. Començàrem a reflexionar i a fer xerrades sobre aquest tema i un poquet des de la indignació i des de veure que també ens estaven arribant molts missatges en el WhatsApp de gent com a desesperada que se n’havia d’anar a la casa on vivia i no trobava un lloc per viure. Així es va generar, entre els membres del Banc del Temps, com una espècie d’ajuda de dir tothom les cases que sabien i contactaven amb aquestes persones… —mira encara se’m posa la pell de gallina— perquè és ver que va ser com a molt així. I un poc des de la indignació de veure que ens estàvem enfonsant, com acabarem a Mallorca?, com acabarem en els nostres pobles?, si cada vegada tenim més problemes per viure. Si no tenim un accés a l’habitatge no podem tenir un projecte de vida aquí. I, a més, veure com també gent que feia molts anys que vivia aquí a Sencelles i se n’ha d’anar. Tenim una família que sempre l’anomenam, a na Patrícia, el seu home i les seves filles, han començat el curs aquí a Sencelles, però ja tenen una casa a Astúries i se’n van en breu. I com na Patrícia n’hi ha moltes més i molta desesperació sobretot. Si entres a Idealista, per exemple, el lloguer més barat a Sencelles són 1.200 euros. És un absurd. Hi ha molta gent que cobra això, 1.200 o 1.300 o 1.400 el sou no et dona. I el vídeo, per tant, va sortir de la indignació. Va ser molt espontani. Ens vam veure aquí a la plaça, vàrem ser unes 10 persones i ens vam posar a fer voltes pel poble i a gravar. Però va ser una activitat com n’hem fet d’altres, per exemple pel 25 de novembre o el que sigui. No ens pensàvem que tendria tanta… aquesta repercussió que va tenir. De fet, no ho havíem pensat, vam dir anem a fer això i ja veurem. Sí, com un vídeo més que havíem fet. I després, ens vàrem encalentir, en veure que aquest vídeo havia arribat tan enfora… perquè en qüestió de dies tothom ens telefonava i tothom ens animava molt. Així que vàrem dir, anem a convocar manifestació i va anar bé.
— Va ser a partir del vídeo, i els ànims que vós va donar, que vàreu continuar amb la reivindicació?
— Vàrem dir, ara no podem quedar aquí, no? És com, ara hem fet alguna cosa un poc grossa, anem a acabar de fer renou. I va ser en el moment oportú, després va venir la reunió de Sineu… O haguéssim volgut fer a posta i no ens hagués sortit, estic segura. Va ser com tot un conjunt de casualitats, sí.
Va sortir així.
El Banc de Temps el cream com una mica entre tots i totes. Qualsevol idea, sempre que no surti de l’ètica i la filosofia del que és l’essència del Banc de Temps, mentre no hi hagi racisme, no hi hagi exclusió, coses així, sempre són benvingudes.
— Ja teniu algunes propostes pensades per seguir en aquesta línia?
— Ens costa. Perquè aquest nivell que van dur aquests mesos és molt mal de sostenir. Però sí que varen fer una reunió fa poquet i el que mos fa gana és fer com més actuacions en l’àmbit local. Perquè en realitat nosaltres som una entitat que fa feina a Sencelles, i sí que mos fa gana fer coses a escala local i tenim plantejat per dia 16 de novembre, que feim una festa de grup de consum, per donar-lo conèixer un poc i també perquè entre els membres es coneguin, fer alguna cosa. No sé si farem un vídeo més, i no en aquest sentit, sinó per ventura demanant a la gent com és viure a Sencelles ara, a diferència de fa deu anys. I també volíem fer com aquesta actuació que es va fer a Menorca, on se van donar les mans a Ciutadella. Fer això. Tornar a donar un poquet de visibilitat. Però com en l’àmbit local. Ara mateix crec que no tenim energia per sostenir una cosa tan potent com va ser allò.
— Però vull pensar que estareu al costat de les entitats que puguin impulsar de nou propostes en el mateix sentit?
— Sí, nosaltres ens hi sumarem. Evidentment, no estam com per dur el lideratge, però sí que donam suport i ens afegirem amb totes les actuacions que faci el GOB o qualsevol entitat. Crec que l’habitatge és un problema de tots i totes. Si no ens hi veiem ara, tots estam a una passa a dues de veurer-mos en aquesta situació, si no som noltros, seran els nostres fills. Perquè, clar, s’acabaran les cases quan s’acabin les herències. N’hi ha que en tenen i n’hi ha que no, però pot ser amb una o dues generacions no hi ha més herències. Si ho hem venut tot, no hi haurà herències.
— Amb la perspectiva dels anys que duis amb el Banc del Temps a Sencelles, n’estau satisfeta de com ha evolucionat el projecte i de la repercussió social sobre Sencelles?
— Posaré un exemple, vam anar a fer una xerrada a la Universitat per una assignatura de Treball Social Comunitari i en sortir d’allà li vaig dir a la meva companya: flip de tot el que hem fet! I quan ho contes a la gent et fa com un feed back, et diu: ostres!, feis coses molt guais i molt interessants. Noltros no en som conscients, perquè tu vas fent el teu dia a dia, està bé, però no te’n dones tant de compte fins que no m’ho expliques a algú. Sempre m’ho sorprenen de dir quantes coses i que xules també.