Tot apuntava que aquell 24 de setembre del 1940 seria un dia normal. Quan deim normal ho hem d’agafar amb pinces, perquè recordem que just feia un any que s’havia instaurat la dictadura de Francisco Franco a l’Estat espanyol i que la comunitat internacional estava immersa en la Segona Guerra Mundial. Si deixam aquest context de repressió i bel·licisme de banda, el Pla de Mallorca despertava com cada dia: amb tranquil·litat. Una tranquil·litat, però, que duraria poc a Petra. Això és perquè al matí, un accident aeri va trasbalsar tot el poble. Un avió Polikàrpov I-16 dels denominats com a “Rata” es va estavellar contra les Escoles Velles —on anaven a classe els infants del municipi— i es va saldar amb la mort del pilot i de dos alumnes d’uns set anys. Eren en Sebastià Batle Barceló i en Gabriel Maimó Ensenyat.
Se’n parlava per tot i els mitjans de comunicació se’n feren ressò. De fet, el mateix 24 de setembre, a La Última Hora ja explicaven que hi havia hagut un “dolorós accident d’aviació que ha costat la vida al tinent pilot don Jaume Real Rullán i a dos alumnes de l’Escola Graduada de Petra sobre l’edifici de la qual s’ha desplomat l’aparell que pilotava el tinent Real”. També indicava que tres ambulàncies es varen traslladar fins al lloc dels fets.
Això és el que ens diu un diari, però com ho varen viure les persones que hi eren? Idò d’això n’hem parlat amb en Pep Bauzà Buñol, més conegut com a Pep Terrola, que en aquell moment tenia 7 anys. En el seu cas, podríem dir que la sort va estar del seu costat perquè en realitat l’hi tocava anar a la classe de primer, que és on va caure l’avió, però l’havien pujat de curs.
“Record que vaig sentir una cosa i pensàvem que era una bomba i volíem sortir. Però, justament, aquell dia una dona havia anat a xerrar amb el mestre i va tancar la porta en fort per por que els al·lots sortíssim a veure l’avió que venia de tant en tant a fer piruetes per Petra i vàrem haver de sortir per la finestra. L’escola estava plena de pols, no hi veiem”. Així comença a relatar com va viure aquell accident. Explica que quan va sortir, es va topar primer amb sa mare perquè vivien just davant l’escola i ella ho havia vist tot. Sempre li contava que era al terrat, a l’ombra del fumeral, i va veure com “l’avió que venia de la part de Manacor venia de costat i quan va ser devers Ca ses Monges es va posar de pla i ens pensam si era amb la idea d’aterrar a la part del Cos, a fora vila, però li varen faltar 4 o 5 metres i va travelar amb l’escola”. Dins la desgràcia, diu que varen dur “molta de sort perquè el motor va pegar damunt la cadira del mestre i el mestre era a defora amb la dona que havia anat a xerrar amb ell; si hagués estat en el moment en què fèiem una tertúlia amb el mestre hauria fet una matança”.
Amb tot, reitera que va ser un caos. En especial, quan varen trobar els cossos sense vida dels dos nins. Però el trasbals es va allargar durant els dies següents. Pep Terrola afirma que va ser “una distracció, quasi no sabíem que havia passat i tot el poble estava fora de lloc”. L’avió va caure damunt una de les quatre naus que hi havia a l’escola i no va afectar les altres, per la qual cosa varen poder continuar anant a classe. Els varen recol·locar. L’ambient a Petra era de confusió i els mitjans en continuaven parlant.
L’endemà de l’accident, dia 25 de setembre, és quan més articles referents al sinistre del Rata trobam. La Última Hora titulava “Dia de dol a Petra” amb l’enterrament de les víctimes. També La Almudaina i el Correo de Mallorca escrivien sobre l’incident. En els seus texts, aquests dos contemplen la possibilitat que l’avió caigués per una errada al motor. Pep Terrola, en canvi, explica que es comentava si havia acabat la benzina perquè no es va encendre, no es va pegar foc. També recorda que deien que “en Real —el pilot— era una figura dins els pilots joves i fins i tot varen dir si havia estat un sabotatge que li havien fet”. I precisament sobre el pilot, sobre Jaume Real Rullán, és sobre qui més es va parlar. Els diaris es varen omplir d’esqueles. Tenia 20 anys, era de Petra.
Els infants ferits en l’accident, segons explica La Almudaina foren: Miquel Mestre Bauçà, Pedro Rexach Rosselló, Jaume Sbert Jaume, Rafel Soler Bauçà i Rafel Bestard Monroig. Un d’ells resultà ferit de gravetat i fou traslladat a Ciutat on es recuperà.
