Tornam amb una nova entrevista de la secció “Referents dels IES” i ho feim amb una llubinera que estudià a l’institut de Sineu. Miquela Alomar Oliver (Llubí, 1999), guarda molt bon record dels seus anys per l’IES sobretot i estudis a banda pel fet d’haver pogut coincidir amb altres estudiants dels diferents municipis del Pla que hi van. Aquesta entrevista es publica justament el dia abans que Miquela s’estreni en el seu nou lloc de feina.
– Quins anys vàreu estar a l’IES Sineu?
– Vaig estar a l’IES Sineu des de 2011 a 2017 fent ESO i batxillerat científic.
– Quin record teniu del teu pas per l’IES, anècdotes, professorat, companys?
– Tenc un molt bon record de l’IES Sineu, tant dels professors com dels companys. Començar a l’IES Sineu va suposar un gran canvi per jo, especialment venint d’una escola i poble tan petit. Allà vaig poder conèixer molta gent i persones de llocs diferents. Els moments que més record de l’IES Sineu són els viatges que vàrem fer. En vaig fer un a Londres d’una setmana per fer intercanvi lingüístic, i també en vàrem fer dos a final de curs, un a València i un a Viena.
– Quin camí vàreu seguir en acabar l’IES?
– Quan vaig acabar a l’IES Sineu vaig estudiar Enginyeria Agroambiental i del Paisatge a Barcelona, i després de fer feina un any a un centre de recerca d’Economia Agroalimentària, he fet un doble màster d’Economia Agroalimentària i Bio-Indústries a Itàlia i Bèlgica.
– Sabíeu què fer o ser en començar o vos van orientar en els anys de l’IES?
– Quan vaig començar a l’IES Sineu no tenia massa clar el que volia fer, i de fet, crec que fins i tot quan vaig començar la carrera tampoc ho tenia massa clar. Pensant-t’ho bé, si fos ara potser triaria una altra carrera. Al final, haver de triar quan tens 17 anys a què et vols dedicar tota la teva vida és un poc precipitat, però sempre pots canviar una mica el camí i dedicar-te a una altra cosa. Jo per exemple, he fet un màster que està un poc relacionat amb la carrera, però que em permet fer feina de coses que no són les mateixes que em permetria la carrera.
– Què és l’enginyeria agroambiental i del paisatge? I el Màster d’Economia Agroalimentària Bio-Indústries?
– L’Enginyeria Agroambiental i del Paisatge és una carrera que té com a objectiu formar professionals capacitats per planificar, dirigir i gestionar la preservació i la millora del medi ambient i el paisatge i la producció hortofructícola. També toca temes bàsics relacionats amb enginyeria.
El màster d’Economia Agroalimentària i Bio-Indústries ofereix una formació avançada per comprendre i analitzar les dinàmiques econòmiques que afecten el sector agroalimentari i les bioindústries en l’àmbit global. Permet aprofundir en aspectes com la producció i distribució d’aliments, les cadenes de valor agroalimentàries, el comerç internacional de productes agrícoles, i les polítiques que influeixen en aquests àmbits.
– Quines sortides professionals teniu? On vos agradaria fer feina? Ho heu aconseguit?
– La setmana que ve començaré a fer feia a UPL, una empresa global d’agroquímics i estaré al departament de Marketing Intelligence d’Espanya i Portugal. Estic molt contenta de començar aquesta nova feina, ja que em permet estar a una de les empreses més grans del meu sector i també tenir informació sobre les últimes novetats i tendències del món agroalimentari. Pel que fa a les sortides professionals de la carrera hi ha la direcció tècnica d’explotacions hortofructícoles i vivers de plantes, així com exercir com a professionals independents en projectes de disseny i manteniment de jardins i espais verds. També poden oferir serveis de consultoria i assessoria en el sector, participar en peritatges, direcció d’obres, estudis ambientals i aplicacions topogràfiques. En l’àmbit públic, es pot treballar en la planificació, gestió i manteniment d’espais verds, parcs i zones esportives, així com en la restauració d’espais naturals i la gestió de residus en zones urbanes i rurals. També poden col·laborar amb empreses de serveis mediambientals i paisatgístics, treballant en disseny i manteniment de jardins o en estudis d’impacte ambiental. A més, tenen oportunitats en la investigació i desenvolupament relacionats amb la biotecnologia agrària i la gestió del medi ambient, entre altres. El màster ofereix diverses sortides professionals en sectors relacionats amb l’economia agroalimentària, les polítiques públiques i la sostenibilitat ambiental. Algunes de les principals sortides són a empreses agroalimentàries i bioindústries, en àrees com la gestió de la producció, el desenvolupament de productes innovadors, el comerç internacional, o l’anàlisi de mercats.
– Quins són els principals reptes que teniu a la vostra feina?
– Un dels principals reptes que sempre ens hem trobat en el sector agroalimentari és l’heterogeneïtat d’aquest. El clima té un paper determinant en la producció i el rendiment dels cultius, fet que provoca que els cultius que prosperen en una zona no es puguin produir en una altra. Això fa que els sistemes de producció hagin d’estar adaptats a les condicions climàtiques específiques de cada regió. Aquesta necessitat d’ajustar les solucions fa que no es pugui generalitzar tant com en altres sectors, augmentant la complexitat del treball i requerint un alt grau de personalització.
– Tocau aspectes de sostenibilitat? Com hi podeu incidir?
– A la meva feina actual no toc directament temes de sostenibilitat, però molts dels productes amb què faig feina, oferts als agricultors, ajuden a una gestió més sostenible dels cultius i a reduir l’impacte ambiental. Per tant, es podria dir que contribuesc indirectament a fomentar una agricultura més sostenible. A la meva feina anterior, em vaig dedicar a analitzar la diferència de costos entre mesures agrícoles convencionals i més sostenibles, per determinar el sobrecost per als agricultors i calcular les ajudes econòmiques necessàries per implementar aquestes pràctiques. En aquest cas sí que tocava directament aspectes de sostenibilitat. Crec que, en general, hi ha una tendència, sobretot en l’agricultura, a avançar cap a la sostenibilitat, i al final sempre acabem treballant en projectes que contribueixen a un sector més sostenible.