Aquesta és la història d’un psicòleg i un mestre artesà. La d’un home de 51 anys instal·lat en zona de confort i un altre, padrí de 80, que troba que ja n’hi ha prou. Un ha decidit complicar-se la vida -no són paraules seves, però és el que pensa fins i tot qui no el coneix. L’altre ho celebra. Podrà llegar tot el que sap a algú de la família perquè el seu ofici, el seu saber, la seva marca, el seu segell, tot el que és, quedi dins la nissaga i s’hi perpetuï. Són Miquel Toledo Veny i Biel Cortès Lliteres, gendre i sogre. En Biel el coneix gairebé tothom més enllà de les fronteres porrerenques. És en Biel, el mestre artesà llauner de Motlles i fanals Bàrbara-Art de Porreres. En Miquel s’haurà de començar a acostumar als focus. No debades ben aviat començarà a aprendre un ofici artesanal admirat per clients i també pels mitjans de comunicació, una feina ancestral com altres que malauradament són notícia perquè semblen condemnades a desaparèixer. Això sempre que, al contrari del que contam avui, no hi hagi relleu generacional.
En Miquel, casat amb Bàrbara Cortès, fa feina des de fa més de 20 anys a l’equip tècnic del centre de persones amb diversitat de capacitats d’Intress en el Molí d’en Gaspar de Llucmajor. És una feina que té per mà. Un lloc de treball que dia 31 de desembre abandona per posar-se a fer feina amb les mans, literal, a partir de l’1 de gener. El 2025, allò d’any nou vida nova no serà un tòpic per ell: “Havia de triar una data i mira, vaig posar el primer dia de l’any per començar a fer feina a Bàrbara Art i a aprendre l’ofici de llauner”, explica.
– Com ha anat tot, com va ser que decidireu fer la passa i fer aquest canvi de psicòleg a llauner?
– Miquel Toledo Veny: En Biel ens havia parlat del traspàs i en parlàvem i no és una cosa fàcil. Semblava que ell pensava que el podria traspassar i quedar fins que volgués. Noltros li fèiem veure que un cop traspassat el negoci ja no seria seu perquè per ventura els nous agafen i el duen a alguna altra banda.
L’escolta el seu sogre, l’únic mestre artesà llauner de les Illes Balears, que intervé sovint en una conversa de la qual es desprèn molta admiració i respecte mutu. El més jove parla dubtós i convençut. El major segur que tot anirà bé.
– Gabriel Cortès Lliteres: Jo trob que ja és hora d’aplegar perquè ja vaig fer 80 anys. Maldament, estigui bé i no vol dir que m’aturi de fer feina perquè en Miquel em llogarà segurament, però vaig trobar que ja basta. Havíem parlat de traspassar-lo i ells no estaven massa animats, però en veure que la meva idea de traspassar el negoci anava de veres idò es varen animar. Jo m’estim més que quedi a casa perquè aixecar-me els matins i no sentir gens de renou i trobar-me tot sol aquí no em fa gaire pla tampoc.
Pensar que podem conservar aquest coneixement i traspassar-lo als nostres fills i que no es perdi també ens ha empès a prendre la decisió.
La sala d’estar de la casa d’en Biel té unes grans vidrieres que donen a un pati interior. Un televisor, sofàs, fotografies que són el mapa d’una vida on hi apareix la seva dona Bàrbara, les filles Margalida i Bàrbara i els nets. També a tots els racons hi ha vestigis d’un ofici, mostres de diferents etapes i moments d’inspiració d’una feina que ha fet amb passió des dels 15 anys en què en va començar a aprendre del seu pare, Pep Cortès. A prop de la sala hi ha una porta que pega a un pati interior des d’on s’accedeix a la factoria dels somnis del mestre artesà. El lloc d’on han sortit grans peces i grans idees i també, tot s’ha de dir, “grans fracassos” diu ell i recorda, per exemple, un molinet de betlem que encara no s’explica com és que no va triomfar. El taller serà el nou lloc de feina del seu gendre.
– MTV: A noltros ja ens havia passat pel cap, ja ho havíem pensat alguna vegada amb na Bàrbara (Cortès, filla d’en Biel) però com que els nins eren un poc petits (ara tenen 12 i 7 anys), mai ens decidíem. Sempre ho tens al cap i li vàrem començar a donar voltes i de cada vegada la cosa agafava forma i de forma més seriosa fins que vàrem decidir que si s’havia d’agafar era ara o mai. La conclusió és que personalment no ens volem quedar amb l’endarrer i un dia d’aquí a uns anys dir allò de “i si ho haguéssem provat”. En part també ens sabia greu que es pogués perdre l’ofici en si perquè una vegada que ell no hi sigui l’ofici ja s’haurà perdut i veient que teníem una oportunitat que no té tothom idò vàrem dir endavant.
– I com vàreu rebre la notícia Biel?
– GCLL: La primera cosa que els vaig dir és que amb la situació laboral seva i com està tot avui, es compliquen més la vida, però ho volen provar idò endavant. La veritat que estic content perquè si ho agafa un de fora ves a saber si en dos anys ho hagués llevat. Però aquí en Miquel sempre tendrà el meu suport.
– MTV: En Biel ja feia anys que ho havia provat, sempre ens donava com a caramel·lets a veure si ho agafàvem i mira, al final ens hi posam.
Lògicament, després de tan extensa trajectòria en Biel guarda secrets que ben aviat començarà a ensenyar al seu gendre. Però d’entrada, n’hi surt un que té relació amb els reptes i les comandes dels clients: “Jo sempre he tengut una cosa i és que em duguin el que em duguin no he despreciat res mai. Tot ho agaf, som persistent i hi perd les hores que faci falta fins que surt i així m’ha anat bé perquè he fet molta feina”.
ELS NETS
En tota la conversa tot i que no es citin constantment hi ha els nets. Perquè no és el mateix traspassar el negoci i els coneixements a un gendre que per ventura els podrà ensenyar als teus nets que a un extern.
– MTV: El fet de pensar amb els nostres fills, per exemple, idò pensar que jo ja tenc una certa edat per ventura la meva trajectòria no serà com la d’en Biel evidentment però si podem guardar aquest coneixement per poder-lo traspassar a nen Marc o a na Júlia i que no es perdi també és una part que ens ha empès a prendre la decisió.
– Sortiu de la zona de confort, com ho afrontau?
– MTV: Ho afront amb il·lusió evidentment i amb molt de coratge i sé que enyoraré coses de la meva feina perquè realment estic bé, però també tendré altres coses, tendré moltes satisfaccions. Realment em suposa sortir de la zona de confort. És el que em diu en Biel, vulguis o no em complic la vida, però no n’hi ha d’altre. Em fa moltes ganes evidentment però a l’hora de donar la passa realment em sabia greu per la gent de la feina. Som dels més antics i vulguis o no som el que coneix més el funcionament.
– I quin consell els donau Biel?
– GCLL: Jo els dic que només han de fer feina els matins i que els dissabtes han de tenir tancat i anar-se’n pel món amb els al·lots i els clients venen entre setmana. Els temps han canviat. Per aquí molta gent ja té tancat els horabaixes. El del garatge, el del forn… tothom tanca els horabaixes. Quan noltros vàrem tenir na Bàrbara li vàrem posar una teta i sa mare i jo fèiem feina al taller però ara els pares es dediquen més als al·lots.
– MTV: Ens anirem adaptant i anirem veient. Per ventura quan els nins sigui més grans obrirem de dilluns a diumenge. La qüestió és començar aquesta nova etapa i després ens adaptarem.
– Dia 1 de gener en entrar per la porta, què serà la primera cosa que ha de fer?
– GCLL: Va venir una temporada per aquí i sabia fer feina, és manyós. Per exemple hi ha una confraria que va comanar dos fanals de llautó i ja li vaig dir que els estotjava per ell. (rialles). Però bé, ha d’aprendre a tallar vidres… sobretot ha d’aprendre a fer fanals i també una cosa complicada que són els motlles de Menorca. Fa devers 15 anys a Menorca hi havia un homenet molt vell i noltros teníem problemes per fer el motlle dels pastissets típics de Menorca i vaig anar a ca seva a Menorca i em va ensenyar. Tenim un comercial que ens fa tot Menorca i noltros feim la feina. És una molderia molt diferent de la de Mallorca i és de molta qualitat.
–MTV: Una de les coses que tenim ganes de fer és anar recollint i documentant totes les peces que fa encara que n’hi hagi alguna que no es vengui molt. Em faria ganes aprendre a fer o almanco saber el procés de com es fan segons quines peces que per ventura ell té dins el cap. Fer un catàleg de les peces que en Biel té dins el cap
–GCLL: Aquest catàleg podria tenir prop de 500 peces. Jo me’n record de peces que feia quan tenia 15 anys. Per exemple, de pitxers de lavabo, aquell ribell de l’aigua bruta que fa 50 anys que no n’he fet cap, demà te’n faria un. El que és important és també innovar, fer coses noves. Per exemple per la Fira vàrem fer un motlle de púding nou que va tenir molt d’èxit i ara el comercialitzarem. Hem fet moltes coses noves com ara el motlle de les panades que són tot un èxit… amb els fanals ni et cont. N’hem fet més de 25.000″.
Serà un canvi per a tothom. En Miquel agafarà les regnes de Motlles i Fanals Bàrbara Art i ho farà amb la mirada, els consells i el suport d’en Biel. El relleu ha començat. L’ofici queda a casa. La barrera no baixa. En Biel no ha de témer el silenci: el taller continuarà emetent renou els matins quan s’aixequi. Brams d’eines que perduraran en el temps.