A Sineu el galliner està esvalotat. No són les gallines que aixequen pols. Són les persones a causa de les gallines. El projecte d’una macrogranja d’aviram a la possessió sineuera de Son Venrell ha posat en peu de guerra el poble que té la prima per bandera i altres viles confrontants.
Els tres quarts de milió de volateria que una empresa confia de ficar entre Sineu i Llubí ha tornat a obrir la caixa dels trons d’una comarca que té fama de ser el cor tranquil de Mallorca. La concentració d’animals de ploma, els residus que generaran i les malalties que pugui comportar aquest amuntegament són les principals preocupacions.
Els contraris al projecte han tret tota la panòplia de les mobilitzacions per protegir-se de l’atac gallinaci. Sineu s’ha omplit de pancartes que reclamen mantenir ben lluny la macrogranja, les camisetes groguenques han esdevingut el nou uniforme, s’ha constituït una plataforma i ja han fet banyar-se a ajuntaments i Consell perquè els crits de rebuig no només siguin als carrers sinó que també resplendesquin a les sales de plens.
En certa manera, i encara a una escala molt menor, tot aquest trull de Sineu recorda la mobilització que s’alçà a la mateixa part de la comarca del Pla entre els anys 2003-2007 amb el crit d’Autovia no! («autovie» en la parla sineuera ara ja en recessió). El projecte d’eixamplar considerablement la carretera entre Inca i Manacor va marcar un dels episodis de més tensió als pobles de Sineu, Costitx, Llubí i Petra amb posicionaments contradictoris entre els partits que defensaven el projecte d’autovia a Palma i les seves delegacions als pobles afectats. Només el canvi de govern a l’estat pel tomb electoral del març de 2004 i també el canvi en les majories al parlament balear als comicis de 2007 va arraconar el projecte.
No és estrany que coincideixin llocs, maneres de fer i, fins i tot, persones en les dues protestes perquè la cultura de la mobilització ciutadana té la seva litúrgia, pot perdurar en el temps, es pot aprendre i també es pot transmetre com un compromís cívic a les generacions més joves. Aquest «know-how» dels sineuers en conflictes anteriors com el de l’autovia ha facilitat que, pocs mesos després de conèixer la notícia que la macrogranja de gallines podia ser una realitat, s’hagi fet un desplegament de mitjans de tal magnitud per deixar palès el rebuig a projecte de la part dels ciutadans de Sineu més mobilitzats.
Si obrim el pla de càmera i miram cap a aquesta banda de la serra del Fonoll és legítim demanar-nos quina seria la reacció dels montuïrers si una amenaça semblant sobrevolàs el nostre terme municipal. Estaríem disposats a penjar cadascú a casa seva una pancarta que ens definís a favor o en contra? Ens enfundaríem camisetes llampants en les ocasions especials per demostrar el nostre parer? Seríem capaços d’omplir la Casa de la Vila o els bancs del públic del Consell de Mallorca per expressar el que pensam? O, en canvi, un projecte semblant al de Sineu no passaria d’un comentari sense resposta a un cafè de la vila per acte seguit donar de menjar les restes de berenar a un moix de carrer o comentar el cotxe nou que s’ha comprat el veïnat?
Potser no importa fer tantes preguntes al vent i, si ho anam a cercar, tenim una situació homologable més a prop del que ens pensam. Darrerament, tot i que ha tengut una difusió limitada, ha sortit a la llum un grup de ciutadans que s’han manifestat en contra de la possibilitat que d’una vegada es faci realitat el polígon de serveis dels Creuers. Resulta curiós, tanmateix, que les veus contràries s’hagin deixat sentir més fort quan, després d’una llarguíssima tramitació de trenta anys, el Consell de Mallorca ha desclassificat els terrenys com a sòl industrial al Pla Territorial i els grups polítics amb representació municipal — amb la boca més gran o més petita— donen per fer que aquest tren ja ha passat de llarg per la vila.
Fent una síntesi en els dos casos, és una bona demostració que la cultura de la protesta té el seu «momentum», la seva dinàmica i la necessitat que existeixi una xarxa de persones disposades a donar la cara per una causa que consideren justa. Si no es reuneixen aquestes condicions, difícilment es podran veure pancartes al vent enlloc.
* Article publicat a la revista Bona Pau de Montuïri.