Magdalena Andreu Capellà (Vilafranca de Bonany, 1986) és llicenciàda en Ciències de l’Acitvitat Física i l’Esport (CAFE) per la Universitat de Lleida. Té parat per bona part de la comarca. Viu a Pina i té família també a Porreres on va fer feina deu anys a la piscina municipal. “Hi entrava a les 8.00 i sortida a les 22.00”, diu. Amb tanta dedicació, ha tengut temps de fer classes dirigides a molta gent de la contrada i abans també a Palma. A banda de mantenir una bona condició física, ha ajudat a moltes persones a recuperar l’alegria de poder viure sense dolor o fins i tot a poder tornar a gaudir de fer esport.
– Quan vàreu triar fer CAFE, ja tenieu clara la sortida laboral que desitjaveu fer?
– Sempre m’ha agradat fer esport i quan feiem educació física a l’institut passava molt de gust i a mida que me vaig anar fent gran més esports feia, més ganes tenia de coneixer coses noves. Per això supòs que en general penses a fer feina en el món de l’educació com gairebé tothom. En el meu cas quan vaig tornar a Mallorca després d’acabar la carrera com que ja havia fet feina allà i tenia experiència en el món de la natació, els gimnasos i les activitats dirigides i entrenaments, me varen agafar a l’Aigua Blava a Palma i a l’Escola Balear de l’Esquena i allà vaig estar uns anys i me vaig acabar de formar. Em va agradar molt aquest àmbit que m’hi he dedicat i al final també he pogut arribar al món de l’educació.
– Com va ser que vos vareu especialitzar en l’esquena?
– L’Escola Balear de l’Esquena me va agradar molt i me vaig formar i centrar en aquest àmbit fins al punt que vaig crear la meva marca que es diu Salut Activa i ho vaig posar en marxa a la piscina de Porreres en l’aigua i a Algaida en sec per ajudar a la gent que té afeccions i patologies a l’esquena.
– L’escola Balear és la de la Fundació Kovacs?
– Si, noltros a Mallorca teniem en Mario Gestoso que era el director metge de la Fundació Kovacs. Feiem formacions cada divendres perquè ens anàvem actualitzant amb patologies i dolors a l’esquena que anaven sortint d’investigacions i articles científics. El doctor Kovacs el vaig coneixer perquè vàrem coincidr dues vegades.
– Què fa diferent la seva metologia?
– El sistema de fer feina. El més important és fer feina amb grups reduïts, personalitzats i que cada persona faci la seva feina individualitzada per la seva dolència en sí. Amb molts exercicis isomètrics sobretot i remarcant molt la zona on té el dolor.
– Quines patologies tenen les persones que venen?
– Lumbàlgies, ciàtiques, operacions d’hèrnies discals…
– Aquestes patologies han anat a més els darrers anys? Per quins motius pensau que passa?
– La nostra forma de viure, el ritme de vida de la societat actual no ajuda. El dolor d’esquena va asociat a la nostra ment. Moltes de les lesions per les quals la gent acud a mi per ventura al principi no ho puc detectar però a mida que vas coneguent a la persona hi ha moltes dolències o fins i tot patologies que han sortit a través de traumes o de qualque experiència vital que els ha afectat. Està clar que no són totes perquè n’hi ha que són problemes biomecànics que a mida que passen els anys empitjoren si no es tracten degudament amb exercici.
– I la persona que ho pateix és conscient que el seu mal és psicosomàtic o li heu de fer veure?
– Li he de fer veure i això només es pot aconseguir coneguent a la persona i per aconseguir-ho s’ha de deixar, ha de permetre que mentre fas exercici pugis parlar de segons quines coses. A vegades he tengut clients que tenen tant de dolor que no s’adonen que no han de pensar tant amb aquest dolor i han de pensar amb altres coses que per ventura són les que li provoquen aquest dolor i que no tenen a veure en l’activitat física que fan. Quan fas feina amb grups reduïts el que intentes és conèixer la persona i quan ho aconsegueixes veus que moltes patologies i moltes que pot tenir estan vinculades a experiències que li han passat. Aquesta és una tasca que molts entrenadors personals tenen en compte. Quan vens a un grup reduït que cadascú fa la seva feina al final el que intentes és conèixes la persona i al final quan conèixer la persona veus que per ventura moltes patologies i mals tenen a veure amb experiències vitals.
– Tant la part física com la mental quina importància té l’estil de vida?
– Tot està vinculat a l’estil de vida i jo el que sempre recoman és activitat física, no hi ha millor medicina. De cada vegada els estudis científics ho recomanen més i recomanen sobretot fer força.
– I per prevenir?
– Fer activitat física i fer força, quan més activat estigui el cos manco dolor tendràs. No dic que et fiquis dins un gimnàs i et possis a fer màquines sinó una activitat física controlada i, insistesc, fer feina de força. Anar a caminar, fer bicicleta… el més important és estar sempre actiu.
– També estau especialitzada amb embarassades?
– Sí. A Porreres vaig començar el 2013 amb natacions normals i també en readaptacions d’esquena amb aquest sistema que utilitzava a Palma a l’EBE, és a dir, grups reduïts de màxim cinc persones on cadascú treballava segons la seva patologia o dolor. Després vaig començar a fer feina amb embarassades perquè se va posar de moda el fet que les embarassades podien fer activitat física. Sempre s’havia sabut però varen començar a sortir corrents científiques que evidenciàven que era molt millor que fessen activitat física i s’animaren a venir a nedar i els feia fer exercicis dins l’aigua. Me’n vaig anar a fora a fer les formacions oficials perque de tot d’una ja me va fascinar i encara m’atreu molt perquè a més és un món en el qual encara queda molt per estudiar. I vaig començar a fer prepart i postpart fora de l’aigua.
– Ara teniu més feina que fa uns anys tant per gent amb lesions com per gent que fa esport, que ha agafat l’hàbit, està de moda fer esport?
– Sí, hi ha molta feina. Des del Covid la gent es cuida molt més i crec que és conscient que per a tenir una bona salut mental has de fer activitat física. Arrel de la pandèmia ha augmentat tot i que abans la gent ja es cuidava molt.
– Tornant a l’esquena, quin és el perfil de client?
– Tenc gent que ha tengut un moment de crisi o dolor bastant fort i li amb la feina que feim aquí personalitzada ha vist que li ha anat bé i en lloc de dir si tenc mal ja tornaré, s’ha avesat a fer aquesta activitat física i ja no ho deixa. Després hi ha gent que no torna perquè s’ha recuperat bé i torna als seus entrenaments. És a dir, tenc gent esportista que corr o va amb bicicleta que en un moment se carreguen d’esquena i venen perquè volen millorar la seva qualitat de vida. A mi el que m’agrada és que ajudes a la gent a millorar la seva qualitat de vida i això és una recompensa enorme perquè crec que no hi ha res millor que ajudar a que una persona no tengui mal i que millori del seu dolor. Per exemple, la tasca amb les embarasades m’agrada molt perquè són moments molt dolços i especials on puc ajudar a preparar el cos i el postpart perquè és una recuperació bastant dura del cos. Les ajud a aguantar el pes extra que duen, que en el part tenguin més força. També feim feina de cadera i gluti per tenir més força d’empenyer i que el cos no perdi en comparació amb el cos d’abans de quedar embarassada, ja que perden molta massa muscular. També ajuda a no engreixar. En el post part a banda de la recuperació física l’activitat també les ajuda a desconnectar un poc de tot. Les hormones ho alteren tot i l’activitat física fa que tot es compensi un poc i que les hormones no vagin tant descontrolades.
– Algún cas especial que recordeu d’algun client?
– Una dona a Palma que anava amb cadira de rodes a qui li havien dit que no tornaria a caminar a causa d’un accident de cotxe. Vàrem haver de fer molta feina durant dos anys. Primer començàrem en aigua i després en sec. Tenia una lesió medul·lar i era molt poc optimista i en dos anys va tornar a caminar i ara encara assisteix a activitats dirigides. Després he tengut gent acabada d’operar d’hèrnies i altres lesions que venien a la piscina.
– L’operació o no de les hèrnies és un debat, què en pensau?
– És que és molt subjectiu. Això t’ho ha de dir el metge, però si a mi una persona em demana opinió jo sempre recoman que si amb activitat física no millora, t’has d’operar però primer provar-ho amb activitat física.
– Consells en alimentació o hàbits per dur una vida més saludable, en donau?
– Jo si algú vol fer dieta que vagin a una nutricionista, cadascú a la seva especialitat. Clar, jo puc donar consells d’hàbits saludables els puc dir sobretot pel que fa a activitat física. Per exemple, fer feina amb l’aigua. Sempre diré que fer feina dins la piscina va molt bé. Ara només faig activitat en sec però en aigua es nota molt la diferència en la millora de les dolències.
– I hi ha com un boom de gimnàsos, preparadors, gent que fa curses, bicicleta…
– Sí. Ara la gent es gasta els doblers en cuidar-se el cos. És positiu perquè al final inverteixes en la teva salut física i mental i no et gastes els doblers en altres coses que per ventura no només no t’ajuden sinó que t’afecten negativament. Ara hi ha molta gent que fa curses, gent que fa bicicleta, ara torna a estar molt en auge l’esport col·lectiu. Gent de trenta o quaranta anys torna a anar als esports col·lectius perquè necessiten estar amb gent, necessiten tenir vida social entre setmana i que no sigui només anar a fer feina.
– Tant a xarxes socials com en presencial han sortit gent que s’autodenomina preparadora o que dona consells en matèria de preparació física i que per ventura no tenen formació, com ho veis?
– La veritat que no està regularitzat i això és molt perillós. Sempre s’ha de fer feina amb professionals competents i formats que tenguin uns títols oficials, que sapi de què està parlant i què fa fer i que no només amb un petit títol ja obris un portal. Hi ha molta gent que s’ha ficat en aquest món i que no en té ni idea. Això no ens ajuda a noltros i molt manco als seus clients pels quals pot arribar a ser perillós. Quan més formació i quan més t’actualitzis millor perquè cada any surten estudis i novetats sobre exercici físic i el treball de força de la feina específica i com t’has d’anar formant com a qualsevol feina.
– On fas feis feina a banda dels entrenaments a Salut Activa?
– Faig feina a la Cooperativa d’ensenyament es Lledoner de Felanitx en els cicles formatius en Grau Mitjà de Tècnic en Medi Natural, el Grau Superior d’Animació Fisicoesportiva i el de Condicionament Físic.
– L’alumnat ve motivada? Tenen clar que volen fer feina en aquest camp?
– Sí, volen fer feina dins aquest àmbit i fer feina a gimnasos o animació, altres que després es volen especialitzar més fent el grau de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport), fisioteràpia, algú que vol optar a opositar a Policia Nacional, forestals, bombers… Tenim ben ple. L’activitat física està de moda i això és una bona notícia. La gent jove en general es cuida i fa esport perquè se troben millor. Per mi dedicar-me a la docència a banda del que ensenyam també m’és molt gratificant perquè des de fa quatre anys puc formar a gent també ensenyant tot el que jo he anat fent en la meva feina i és molt agradable formar gent que té ganes d’aprendre i fer feina dins aquest món que és el món que a mi m’agrada.