Guillem Mut Llabrés (Sencelles, 1971) és una d’aquelles persones que de petit ja corria entre les caixes i comandes d’espècies del negoci familiar. Cursà els estudis primaris al poble i després al BUP i COU a Sant Francesc d’Inca. Una vegada acabats els estudis ho tenia clar i ja li va dir al seu pare que el que volia estudiar ho havia de cursar a una universitat de fora Mallorca, en Guillem volia fer periodisme. Al final, i ginyat pel pare i el pes de l’empresa començà a fer cursos puntuals de comptabilitat, càlcul, alguns cursos d’idiomes i ja s’implicà en l’empresa de la família, Mut Llabrés.
— L’empresa la fundaren els vostres pares…
— Així és, la van fundar mon pare i ma mare. Va ser l’any 1975, per tant, aquest 2025 complirem el nostre 50 aniversari i a partir del gener celebrarem diferents actes per a commemorar aquesta fita. Però sí, la fundaren ells amb quan els tres fills érem petits. La història s’inicia quan els meus pares, com mig poble de Sencelles, treballava a l’empresa de soles de sabates Alza Española, ubicada a Cascanar. Així els horabaixes el meu pare es dedicava a vendre coses. De fet, ha venut coses tan diverses com babutxes, capses de música, taps de coca-cola… moltes coses i diverses. I així, va ser com va conèixer un senyor de Selva que era el representant de Ceylan, una empresa valenciana. Però es veu que no acabava de funcionar i no sé exactament per quines circumstàncies aquella empresa va contactar amb el meu pare, segons explica ell, en tres mesos, va aconseguir vendre el que aquell home havia venut en un any.
— Els valencians van dir aquest és el nostre home a Mallorca…
— Exacte (riu). I de llavors ençà ja hem treballat amb aquesta empresa valenciana i ens engrescarem amb moltes coses. L’empresa diguem que té dues vies. Una que seria l’alimentació, en aquest cas les espècies i condiments i l’altra que seria l’embalatge. Per exemple nosaltres tenim clients tan diversos com són carnisseries, fàbriques d’embotits… i després tenim el que són fàbriques de rajoles, fàbriques de blocs, materials de construcció, el ventall és extens. I per exemple a les carnisseries o una fàbrica d’embotits els hi podem servir des de les espècies, budells, etiquetes, capses de cartó, el precinte… L’essència de l’empresa són les espècies i condiments. Això dels condiments són els preparats per fer una salsitxa, un pinxo, una hamburguesa… després també tenim el plastiquet que duu l’hamburguesa, el pal del pinxo… són moltes coses.
— En el moment d’estudiar ja notàveu el pes de l’empresa a sobre o no va ser així?
— No, realment va ser curiós. Quan estudiava COU, ens van dir que aniriem a la universitat a veure les instal·lacions i conèixer els estudis que allà s’hi feien. Així que el dia abans li vaig dir a mon pare, demà no aniré a escola! Van a la universitat i la carrera que jo vull estudiar no la fan aquí. Jo amb aquelles curolles de desset o devuit anys volia ser periodista, imagina’t. I el que deien en aquells temps els pares, deixeu anar i comença a posar-te al dia amb l’empresa. Així vaig començar a poc a poc, fent visites amb mon pare per conèixer els clients i vaig anar entrant a l’empresa. Fèiem Mallorca i la resta d’illes i anava allà amb mon pare, li feia de xofer i quan em va tenir ensenyat ja m’amollà. Ara, en l’actualitat l’empresa i des del 2001 vam fer un canvi i vam constituir Comercial Mut Llabrés, som tres socis, el meu germà, un cosí i jo. Abans hi havia la meva germana, però en aquell moment va decidir no continuar. Ara, som unes set persones. Aquí a Mallorca tenim dos comercials, dos administratius, el gerent, un operari del magatzem i jo. I seguim amb aquell tracte molt familiar com a empresa petita que som. També aquest any l’acabam amb la jubilació de ma mare.
Com diu ma mare, fent broma, ho tenim tot menys el porc!
— L’evolució de l’empresa ha anat creixent amb la demanda dels clients?
— Sí. Què ha passat? Érem petits i a poc a poc anàvem agafant més opcions i sí, hem crescut exponencialment amb els clients. Ara al tenir més treballadors també tenim més oportunitats de veure clients i ampliar el mercat. Tenim fàbriques d’embotits, que en queden poques, tenim carnisseries i no és que copem el mercat, ni molt manco. El que feim és cercar altres mercats. Per exemple, a una fàbrica d’embotits que els venem? Budells, espècies i etiquetes. Per exemple aquest mercat de les etiquetes que ens fa? Arribar a altres sectors com puguin ser jardineries o al sector dels cellers per les etiquetes de vi. Cercam nous mercats, no volem quedar estancats, ja que també la carnisseria tradicional no és morta, però en queden poques.
— Les matances tradicionals dels particulars també eren clients d’aquí. Encara es manté aquest mercat?
— L’increment de particulars també va ser per casualitat. Molts recordaran aquell any en què la sobrassada va tornar blanca. I vas ser a partir d’aquell moment en què notarem un increment. Tenim un client que en aquell moment va tenir mil quilos de sobrassada blanca. Així molta gent va deixar de confiar en el principal distribuïdor i referent en la venda d’espècies i van acudir, van confiar en nosaltres. Així quan van venir aquests nous clients nosaltres els ho dèiem ben clar, nosaltres tenim aquest pebre, que no és el mateix que el de l’altra empresa i tenim a més aquest producte, la mestrança o antioxidant. I així, i el boca-orella va anar fent que de cada any a pesar que les matances casolanes van a la minva sempre en surten de noves i nous clients.
L’any que la sobrassada va tornar blanca incrementarem els clients
— Veneu tant a l’engròs com a la menuda?
— Sí, per exemple que feim ara en temps de matances? Tu vens i ens dius, tenc un porc que fa 150 quilos, quants de quilos de sobrassada puc fer?
Farem com una regla de tres i amb aquests 50 quilos de sobrassada que et puguin sortir t’enduràs mesurat el que has de menester. Si has de menester 300 grams de pebre bo no hi ha perquè haver-ne de comprar un quilo. Començarem així i després el mateix client, ens deia i budells no en teniu? I els dèiem no, no en podem tenir han d’estar refrigerats… però després vam saber que podíem tenir budells nets i envasats al buit i d’aquesta manera no havíem de menester la refrigeració. Així que ara venem budells nets i cosits. I ara els hi dones quasi tot, tant a aquell que té un porc de 200 quilos com a aquell que et diu he comprat 50 quilos de carn per fer sobrassada. Com diu ma mare, fent broma, ho tenim tot menys el porc!
— La gent de tota la comarca ja sap de la proximitat i el tracte familiar de l’empresa…
— Sí, jo crec que és una de les coses que des de l’inici els pares ja van prioritzar. L’atenció al particular tant com al professional, això què fa? Que tenguem disponibilitat per obrir, per exemple els dissabtes, dia en què es fan moltes de les matances casolanes i saben que si els falta una cosa trobaran obert. Els pares sempre han estat aquí, i que un diumenge a migdia venguin a tocar per demanar una cosa o altra sempre hi ha estat, ens ho han inculcat. Està pendent dels altres va amb nosaltres.
— Ha evolucionat el món de les matances, pel que fa a infraestructura o es manté el seu caràcter tradicional?
— Mira, per posar un exemple amb els budells mateixos. Tot va començar, com he dit per la gent que ens reclamava budells. Ens deien, jo he de fer els budells nets i és una molèstia… I ara ja tiren els budells del porc abans de fer-los nets i utilitzen els que els venem nets i cosits. I ara, encara anam més enllà i el darrer de tot que tenim és un budell natural però deshidratat. Així pots omplir la sobrassada molt més plena i no s’espenya. Per tant, hi ha hagut una evolució.
— El futur d’aquesta cultura del porc i de la matança com la veis a Mallorca?
— És complicat. Però encara li veig un recorregut. És ver que quan morien aquelles dones, les cosidores, la gent que sabia com havia de fer les coses, però crec que hi ha una continuïtat. Una altra cosa és que no faci fred per fer matances…
— És un fet gastronòmic i, per tant…
— Sí, sí. És el mateix que aquell que té gallines i sap que com aquells ous no en podrà comprar mai i amb el porc passa el mateix, si tens un porc aquella sobrassada és boníssima.
— Parlaves d’una curolla de joventut, el periodisme… mates el cuquet amb Sa Sella, la revista local de Sencelles?
— Ja fa més de vint anys, quan el grup fundador va necessitar un relleu generacional es va posar sobre la taula la seva continuïtat o la desaparició. Amb el meu tarannà veia que no podia permetre que s’acabàs el llegat, aquella iniciativa que poble a poble fa la seva feina com és la Premsa Forana. Així que amb un grupet assumirem la continuïtat i seguim explicant el que passa a la vila des de les pàgines de Sa Sella.