Amb aquesta entrevista a Guillem Frontera (1945-2024) publicada el 1987 a la revista Ariany encetam una secció d’entrevistes on el que farem serà trescar pel gran tresor que és l’hemeroteca de la Premsa Forana de Mallorca. Podrem rellegir les entrevistes que fa anys es publicaren a les pàgines de les revistes de Premsa Forana del Pla de Mallorca. Aquesta primera entrevista està signada per Biel Tovell i diu així:
Desgraciadament per Ariany, no podem presumir molt de tenir intel·lectuals entre els nostres paisans, i menys encara d’intel·lectuals de vàlua reconeguda més enllà de les nostres illes. Un dels pocs, tal volta el que més, és en Guillem Frontera, Premi Ciutat de Palma de novel·la, amb 15 llibres publicats, a part de les incursions al camp de l’assaig, en col·laboracions als diaris i guions per obres de ràdio o televisió.
És una entrevista que fa molt de temps tenia pensada, però, que difícil és enfrontar-se a un personatge de les seves característiques! És una exposició constant de pensaments, idees, projectes…, podries estar hores escoltant i aprenent visions diferents de conceptes que creies assimilats i penses, què estic encara d’enfora!
L’espai queda petit per poder desenvolupar tot el que parlàrem al llarg de l’entrevista, però aquí teniu més o manco, el que pensa en Guillem, no cercant aquí declaracions de principis, sinó uns punts de vista damunt el món cultural pel qual ell es desenvolupa.
— Com t’aficares a aquest món?
— La meva afició ve des d’al·lot. Quan estudiava, el professor que més va connectar amb mi va ser el de literatura, que era molt aficionat a la lectura, i va ser així que em recomanava i deixava llibres i jo vaig anar agafant-li el gust. Segurament si en lloc de connectar amb un professor aficionat a llegir, ho hagués fet amb un enamorat de les matemàtiques que m’ho hagués sabut transmetre, avui seria matemàtic. No sé si tenia predisposició o no, però ja t’he dit que aquest professor em va saber iniciar a això i em va inclinar cap a la literatura.
— Recordes el teu primer escrit?
— No exactament, sé que eren poesies i segurament devien ser de caràcter religiós, ja que estudiava a La Porciúncula i l’ambient devia influir als meus primers escrits, però en realitat el primer escrit no el record.
— Quants de llibres has escrit?
— Quinze i devers una dotzena de guions per ràdio o televisió.
— Quin apartat de la literatura t’agrada més: Poesia, novel·la, assaig o teatre?
— En literatura, no crec en especialitzacions; totes les coses es poden expressar en tots els mitjans, tant en guions, com en articles per revistes, ràdio, etc. Depèn del moment o l’enfocament que vulguis donar-li, de la situació que tens, que fa que vegis la idea per un apartat o per l’altre. Cada gènere té la seva tècnica especial i requereix uns termes específics; no és el mateix fer un assaig que un guió o una novel·la, que una obra de teatre. S’ha de conèixer la tècnica de cada apartat per poder, segons la idea que tenguis, poder desenvolupar-la dins el camp que vegis que la puguis dur millor a terme, però mai m’he sentit més novel·lista que articulista o guionista. Tancar-se, és absurd. Crec que l’escriptura, és un mitjà. Estàs davant un món i vols aclarir-te davant aquest món. Vols expressar-te i donar a conèixer els teus pensaments, sia per premsa, ràdio o restants mitjans.
— Et consideres deixeble d’algun escriptor determinat?
— Un dels poetes que més m’agraden, és Jorge Guillen, hi ha un poema seu que diu “Yo soy mi suma” que m’agrada molt. Tots són la suma de les nostres pròpies experiències. Així i tot, marcar un escriptor és difícil; crec que tots m’han influït, fins i tot per dir “jo això no ho hauria fet mai”. Però si he de destacar alguns, diria Leopoldo Alas, Flaubert, Scott Fitzgerald, Llorenç Villalonga…, però això, no vol dir que el meu món tengui res a veure amb ells, només que em sent a gust amb ells. No passa any, que no llegeixi Madame Bovary o l’Educació Sentimental de Flaubert; igualment, El Gatopardo, el Gran Gatsby… però d’aquí a cercar una influència directa, no ho sé, pot ser, però, no t’ho podria dir.
— Quin és el teu autor preferit?
— Flaubert, Fitzgerald, Pla, Villalonga, Espriu…, grans escriptors, n’hi ha molts. També m’agraden molt, dins el món de la novel·la policíaca, Chandler i Dashiell Hammett.
— Quin és el camp on et trobes més segur?
— No ho sé, però quan faig una cosa estic bastant segur. Les inseguretats venen quan he acabat la feina. No em trob segur a cap camp, a més, en lloc de cercar seguretat el que jo cerc és plaer, i això sí que ho trob.
— Quina és l’obra que més t’ha impressionat dins la teva vida?
— Són moltes, però sobretot, L’Educació Sentimental d’En Flaubert. És un dels llibres que més estim.
— Quina obra t’hauria agradat escriure?
— N’hi ha tantes! M’hauria agradat molt, molt, molt, Mort a Venècia, de Mann; Anna Karènina de Tolstoi; Quatre quartets de n’Eliot, El Quijote també hauria estat bé, qualque sonet d’Ausiàs March, qualsevol pàgina de Quevedo i també m’hauria agradat qualsevol pàgina de n’Anselm Turmeda.
— De quina de les teves obres et sents més satisfet?
— De fragments de cada una d’elles.
— És molt freqüent sentir dir als intel·lectuals que a Mallorca no hi ha vida, que si vols triomfar has d’anar a Barcelona o a Madrid. Què penses d’això? Com veus el món cultural a escala de Mallorca?
— Si et planteges l’escriptura en termes de triomfar no emporta anar a fora, avui en dia la gent viatja molt. El fet de viure a Catalunya pot ajudar; però si no et planteges escriure per triomfar, sinó per plaer, Palma és perfecte. El que passa a Catalunya és que hi ha un moviment cultural que ve de molt de temps enrere i que aquí a Mallorca no hi és. Però que hem de fer? Paciència!
— Què em dius d’aquest moviment pictòric que actualment tenim a Mallorca i que sembla té expectant al món de la pintura?
— No seria triomfalista. Sí que és veritat que mai fins ara havíem estat tan incorporats als moviments d’art com avui. Sempre havíem anat darrere a part que hi hagués bons pintors. Ara n’hi ha una sèrie en pintures molt presentables en l’àmbit mundial. El que si és cert, és que Mallorca està incorporada al moviment d’art contemporani en l’àmbit pictòric, però no en altres nivells.
— Quin consell donaries a la gent per iniciar-se a la lectura?
— No sé donar consells. Més que donar consells a la gent, els donaria als ensenyants, de què no converteixin la lectura en una tasca àrida i obligatòria, sinó que siguin capaços de contagiar l’apassionament davant un llibre que no et donen altres coses tals com televisió, cine, etc. El problema és que els qui ensenyen generalment no tenen aquest apassionament i difícilment ho poden contagiar. El que s’hauria d’ensenyar, és l’emoció de descobrir-se a si mateix a través del llibre, viure les emocions dels personatges…, sols així s’agafa aquest gust difícil d’explicar en paraules.
— Diaris, revistes o llibres?
— Les tres coses i a més televisió, ràdio, vídeo, cinema, i tot el que faci falta.
— Destaca un fet històric que t’hagi impressionat favorablement.
— Ho reduesc a escala de Mallorca, ja que mundialment seria molt difícil. Per mi a Mallorca un fet cabdal dins la seva trajectòria històrica va ser la consolidació de l’establit, és a dir, tot el procés de parcel·lat de grans finques pel que té d’equivalència amb una regulació agrària.
— I negativament?
— També pel que fa a Mallorca i en història molt recent, la incapacitat demostrada per part de l’aristocràcia i la burgesia mallorquina per erigir-se en classe dirigent.
— Diguem un personatge històric?
— Lenin.
— Un país?
— Algèria
— Una ciutat?
— Barcelona
— Un monument?
— El monument a Narcís Monturiol de Figueres.
— A quina època t’hauria agradat viure?
— Probablement, al segle XIX, però essent un viatger francès romàntic, no com a fill de conradors que segurament ho devien passar bastant malament.
— A quin personatge t’hauria agradat conèixer?
— A Maquiavel.
— Si tu poguessis, canviaries alguna cosa del món actual?
— Moltes, són tantes que no cabrien a l’Espasa. Canviaria el sistema de valors actuals que fan que els doblers estiguin per damunt tot i ens fa parèixer el poble que seguia a en Moisès quan va davallar de la muntanya del Sinaí, el va trobar adorant a un bou que havien fabricat en or.
Accés a l’entrevista feta per Biel Tovell, aquí.