Xisca Armero Adrover (Felanitx, 1991) du als seus llinatges el nom d’un celler de call vermell i de reconegut prestigi. Va estudiar la llicenciatura de Química, primer i l’enginyeria agrònoma després. En l’actualitat a més de treballar pel celler familiar també ho fa a la bodega Es Fangar. Ara, aquests dies, ha estat elegida presidenta de la D.O. Pla i Llevant, un càrrec que li ha suposat descobrir que, més enllà del tragí diari de les vinyes i el vi, hi ha un entorn de feina que va molt més enllà.
– El pes familiar, i el fet de tenir un celler a ca vostra va ser decisiu a l’hora d’estudiar aquestes carreres?
– Sí, sempre ho havia tengut clar, sempre. Així mateix, tant jo com el meu germà, vam tenir la sort que els pares ens van dir: nosaltres hem decidit el que volíem fer a l’hora d’apostar pel celler, per tant, vosaltres sou lliures de fer també el que vos faci contents. Però tant el germà com jo hem decidit seguir aquest camí. Jo he apostat més per la part tècnica. En un principi no sabia si fer enologia, però al final vaig optar per química. I després, ja fent feina, va ser quan vaig veure que la part d’agrònomes m’agradava molt. Volia entendre el perquè, però des de la vinculació, des de la planta. I per això vaig començar amb l’agronomia.
– Tenim entès que heu crescut a la par que el celler familiar. Com ho heu viscut?
– Clar, els meus pares van iniciar-se en el celler quan jo tan sols tenia un any. Mon pare va venir de València per fer feina al Sindicat, i després ja va decidir posar-se pel seu compte. I fou com a partir de les vinyes, bastant antigues, que tenia el padrí es va engrescar en la idea de recuperar-les i, sobretot, amb les varietats locals. Així que van començar amb ma mare a dins una portassa amb un treball molt artesanal. Per tant, d’ençà que tenc ús de raó he crescut dins aquest món. Record com li deia a mon pare “les meves amigues se’n van de vacances o a la platja i nosaltres hem de fer la verema”. Però la implicació amb el celler ha estat una cosa natural, no he hagut de fer un bot molt gros. A poc a poc vaig anar agafant responsabilitats, i vas coneixent els clients, els proveïdors… ha estat un flux natural. Com dic hi ha hagut moments, de més jove o quan estudiava a Palma que no venia tant pel celler o que m’estiraven altres coses, però han estat etapes puntuals.
– Ara vos ha arribat el moment d’agafar responsabilitats. En aquest cas parlam de la presidència de la D.O.P. Pla i Llevant, com hi heu arribat?
– En el Consell Regulador de la D.O. Pla i Llevant es volia fer un poquet de canvi. Podríem dir que volien rejovenir l’entitat. Això sí mantenint l’estructura, ja que la base de tots aquests anys de feina és importantíssima. En Toni Bennàssar, el president sortint, mai se li podrà agrair prou la feina que ha fet, no només pels vins de la D.O. sinó pels vins de Mallorca. Per tant, hem de continuar aquesta base que tenim, però donant-li una volta més. Per això al Consell Regulador hem mantingut persones que hi han estat sempre, però hem entrat alguns més joves. Al final, el que tenim tots molt clar és que tenim un objectiu comú, i crec que si totes aquestes persones sumam i seguim aquest objectiu comú, establir un full de ruta és més fàcil. En el meu cas el que m’interessa és fer feina per aquestes persones que són la D.O., escoltar les inquietuds, escoltar el que els agradaria fer i així després fer de fil conductor entre tots.
– Quants cellers formau la D.O. Pla i Llevant ara mateix?
– Ara som 12 cellers i 85 viticultors, amb un total de 513 hectàrees de vinya. Hi ha cellers de diferents indrets de les comarques. Ara mateix la meva prioritat és parlar amb aquestes 12 bodegues, conèixer la situació actual del món del vi que diria que estam en un moment de transició i, per tant, ara més que mai hem de fer feina tots plegats. Així, entre les seves idees i propostes particulars i la seva idea conjunta serà més fàcil perquè és una època que hem de fer molta feina.
No és el mateix ser deu cellers que ser 137, amb aquest xifra has d’anar a prioritzar sí o sí la qualitat.
– Moltes vegades s’ha parlat de fer una D.O. Mallorca. Per una persona de fora o per a vosaltres mateixos no és un poc contraproduent haver-hi diferents D.O. o I.G.P. (Indicació Geogràfica Protegida)?
– Hem de pensar que hem viscut un canvi que ha estat brutal. En els darrers anys hem crescut exponencialment, però una barbaritat, l’altre dia me comentaven que hi ha 137 cellers i projectes nous que estan en marxa. Això, en principi, te pot assustar un poc, perquè dius, tants de cellers, tant de vi… el mercat és el que és. Però crec que també el fet que hi hagi més gent, particularment a tu també et dona un poc de motor. Si tots féssim el mateix i fóssim els de sempre… Aquí hi ha gent jove que hi entra, idees més noves i crec que tot té una part positiva i una part negativa.
– El món del vi ha anat cap a la qualitat per damunt la quantitat capgirant velles idees…
– Antigament, veníem del Sindicat mateix, on es feien grans vins, però no deixava de ser el Sindicat com una cooperativa. L’altre dia m’ho demanaven: Com és que fa 30 anys el vi no era bevedor i ara sí? I jo els deia: Com és que tu fa 30 anys no podies xerrar i veure la cara al teu parent d’Argentina? Tot evoluciona, la tecnologia ens està ajudant moltíssim, i la gent de cada vegada té més clar un objectiu de qualitat. També per això, perquè no és el mateix ser deu cellers que ser 137, amb aquest xifra has d’anar a prioritzar sí o sí la qualitat.
– Des del vostre punt de vista, com a bodeguera, com veieu aquesta arribada d’inversors estrangers que fan grans cellers a Mallorca?
– Jo crec que Mallorca ara mateix està molt dividit en aquest sentit, que no dic que una cosa sigui millor que l’altra, simplement que unes persones tenen un recurs i les altres tenen els altres. I, per tant, tenim un xoc molt gros. Perquè pots anar a un celler que està fet literalment dins una portassa d’una casa i pots anar la bodega més tecnològica i puntera. Per tant, és una pregunta difícil de contestar. Per exemple, jo tenc la sort que ara, dins la meva vida laboral, veig els dos caires, i clar, el contrast és molt gros. Entres a dins segons quines bodegues i no saps on has de mirar i a ca nostra que la tenim dins un antic galliner… clar els recursos són totalment diferents.
Tenim un xoc molt gros, pots anar a un celler que està literalment dins una portassa i pots anar la bodega més tecnològica i puntera
– Aquest fet, els grans cellers afavoreix el vi fet a Mallorca?
– Jo crec que sí. D’una certa manera, sí. Hi ha molt de celler d’inversió estrangera i el que fan és exportar molt al seu país. Per tant, hi ha molta gent del seu país que quan ve a Mallorca, ja coneix la qualitat del vi mallorquí. Aquí tenim la gran sort que una part molt grossa del turisme que tenim està molt compromès quan ve aquí a consumir producte local i això és una roda.
– Heu parlat d’una base sòlida a la D.O., a partir d’ara, la vostra feina cap a on anirà? Quins objectius teniu? S’ampliaran les varietats de raïm?
– Ara estem davant de modificacions del plec de condicions per certs factors. Un d’ells és la situació de canvi climàtic on s’està canviant molt la producció. Ja no només en quantitat, sinó també en certs paràmetres. S’està fent feina per adaptar aquest plec a les condicions que tenim. També s’està parlant d’inclusió de varietats. Apostam molt per varietats locals, i hem apostat des de sempre. I després crec que s’ha de fer molta feina per donar visibilitat als nostres productes. Aquí ja tenim diverses vies obertes i que volem continuar. Són els cursos de formació, crec que quan vas a comprar un producte, si coneixes realment aquell producte,
com s’ha elaborat tot el que implica, el valores de manera totalment diferent. La persona que elabora és una persona, la que distribueix una altra i la que compra una tercera persona. Per tant, el que hem de fer és entendre’ns molt entre nosaltres. Apostar molt per cursos, i apostar molt per esdeveniments, allà on la gent, el client, pugui conèixer el nostre producte, pugui conèixer la persona que hi ha darrere, com es fa, què pugui demanar, què pugui tastar.
– D’aquestes varietats locals que deis que per ventura teniu pensades per apostar en podeu avançar alguna?
– El problema és que no és tan fàcil fer una modificació d’un plec de la D.O.. Hem de cercar varietats que, primer, siguin legals. Llavors, entre noltros, si coneixem persones que se’n facin,
hi ha un estudi molt exhaustiu darrere, d’analítiques, organolèptiques… ens hem d’ajuntar tots tastar, analitzar demanar-nos si és una veritat amb potencial o no? Es tracta d’establir també un equilibri i que cada celler se senti molt còmode amb el que fa.
– Aquests anys, com dèiem hi ha hagut la construcció de nous cellers, però això també ha implicat la sembra de molta més vinya. S’ha arribat a un punt que hi ha més raïm que demanada. És positiu?
– Jo crec que al final a un pagès que ha fet tantíssima feina durant un any, li sobri el raïm i no el pugui vendre… positiu no és. Ho dic des de la feina que du tot un any de treballar aquella planta, perquè fer vi no és només fer el vi, comença molt abans i sabem que el camp no és fàcil. Crec que és una suma també de factors estam en un moment que a escala global el consum de vi ha anat baixant, aleshores sempre vas més alerta i et contens un poc més i entres menys raïm. Jo crec que en aquesta situació haurem de mirar un poc entre tots, però això ja és a nivell més general de Mallorca, com ho poden gestionar.
Anam a petites collites, o a collites més controlades, la qualitat versus quantitat i fer valdre aquesta terra nostra.
– Aquest excedent també efecte al preu?
– Abans, quan faltava raïm, podies demanar el que volies, ara sí que ja ho tens ajustat a la baixa.
– I amb aquest fet, el del fet que pugui sobrar raïm pot ser que a Mallorca també anem cap a allò del terroir francès?
– Això ja s’està fent. Jo crec que tots també apostam molt per allò nostre, per treure profit
no només a la planta en si, sinó de la nostra terra. Anam a petites collites, o a collites més controlades, la qualitat versus quantitat i fer valdre aquesta terra nostra. Això ja està en marxa.
– A escala d’administració, tant la D.O. com els cellers vós sentiu recolzats?
– Jo crec que en l’administració autonòmica està fent molta feina per afavorir els productes locals, molta feina. I sí que hi ha molta comunicació, això és així. Que sempre els productors tiren “merda” per dir que l’administració podria ajudar més? Sí. Jo crec que també nosaltres les D.O. estam per dir a l’administració: som aquí i tenim aquesta inquietud, tenim aquesta preocupació. A escala autonòmica s’està fent molta feina pel nostre producte local.
– I amb aquesta promoció del producte local com així encara hi ha tants d’establiments de restauració on és difícil trobar vi de Mallorca si tenim 137 cellers i molts més vins?
– Això són unes coses que també que et demanes a escala personal. Parles amb gent i et diuen: el vi mallorquí és car. Aquí jo sempre els convid al celler i a veremar. Sí, sempre s’ha dit, no només amb el vi, amb l’agricultura passa el mateix les tomàtigues d’aquí em costen més que si me’n vaig a un supermercat. Però tornam al mateix, és fer valdre el nostre producte i conèixer aquesta cadena de producció.
– Després aquests vins vostres als restaurants els podem trobar fins a tres vegades més cars…
– O quatre! Són petites coses. Si globalment hi ha hagut una baixada, aquí a Mallorca però principalment a la península que elaboren milions de litres. Aquest preu de cost sempre és molt més econòmic. Quan t’arriba aquí… És clar, no pot competir. Si aquest preu baix el te’n multipliquen per tres, el tens a 20 euros, però si a un vi d’aquí el multipliquen per tres, llavors un consumidor que sap de vi i sap el que costa fer-lo apostarà per aquell vi. Si el preu no està ajustat per ventura es frenarà a l’hora de comprar-lo, però aquell que no coneix el producte segur que no el comprarà. Al final crec que és una feina de tots, és una feina global.
– Les varietats locals són les que millor s’adapten al canvi climàtic que vivim?
– Les que hem anat fent feina, per exemple el callet fa més de 30 anys que hi feien feina, són varietats que són locals, que tenen una millor resistència. Una varietat forana, acostumada a un clima francès, aquí amb un clima mediterrani, potser en pateix més, però és molt important apostar per això nostre. A part que d’aquest terroir que parlàvem abans, és molt més fàcil que l’aportin.