Pedro José González Mas (Sa Vileta, Palma, 1986) es convertí el passat mes de desembre en el primer oficial de la policia de Porreres. El seu nomenament culminà el procés de constitució del Cos de Policia Local del municipi del Pla. Parlam amb el que els darrers anys ha estat el Policia Tutor, sobre el seu nou càrrec, la responsabilitat que comporta i els grans reptes de la seguretat al municipi que al cap i a la fi són comuns a la majoria de pobles de Mallorca tot i que no n’hi ha cap d’igual. Viu a Pina, un dels tranquils nuclis urbans del Pla de Mallorca.
– D’on vos ve la vocació de Policia?
– La veritat que jo volia ser o mestre o Policia Local, perquè mon pare era policia de Palma. Per això jo tenia una visió molt idealitzada i pot ser molt infantil del que és ser Policia Local que és ajudar a la gent. Quan era petit ho veia així i no veia la feina que podem considerar “lletja” que hi ha al darrere, la més punitiva. Ho enfocava a ajudar a la gent, a la vocació de servei que sempre he tengut. Vaig fer el batxillerat artístic i a casa volien que estudiés una carrera perquè en aquella època la Formació Professional estava mal vista i, en tot cas, mon pare el que tenia clar és que no volia que fos Policia Local, com a molt Policia Nacional. I clar, com a tot adolescent vaig fer el que no volia mon pare.
– A quins municipis heu estat?
– Vaig començar a fer de Policia Turístic que era una feina d’entre sis i nou mesos. He estat a Artà, Alaró on volien que tornés. A l’hivern hi va haver un borsí per no estar a l’atur vaig entrar a Porreres d’auxiliar i en principi era d’estiu i vaig venir i he quedat perquè als dos turístics ens varen passar a tot l’any i fins ara. Fa quatre anys que som fixe.
– Viviu al Pla, a Pina?
– Sí, vaig conèixer la meva dona en el batxillerat i ella és d’allà. L’any que vaig venir a Porreres va coincidir que vàrem tenir una casa de la família de la dona a Pina i allà que vàrem anar a viure i des d’aleshores hi som.
– Sou el primer cap de la Policia Local de Porreres, què suposa pel municipi i per vós?
– Fins ara com que no hi havia el cos format el que hi havia era una coordinació policial que és el que es fa en els pobles quan no hi ha oficial. Aquesta passa suposa professionalitzar la coordinació cap a una figura de comandament. Com a coordinador tu tens la mateixa categoria que els teus companys i tens una mica més de responsabilitat, però no ets cap, només ajudes a fer que funcioni. En canvi, amb aquest bot a oficial tens moltes més responsabilitats. Faig un curs de dues-centes hores necessari per exercir on t’ensenyen gestió de grup, lideratge, personal, econòmica i inclou unes coses que com a coordinador no se’m podien exigir i ara ja sí. És a dir, comporta un estrès afegit, però també em dona una capacitat de gestió més gran que quan era coordinador. Ara ja faig de filtre entre l’Ajuntament i els policies i jo gestion ascendentment i descendentment, estic enmig.
– Qui és el principal repte del cos de policia?
– És estabilitzar la plantilla. A les Balears hi ha un problema endèmic a les policies que són els interinatges. Jo el vaig patir molts d’anys i aquí a Porreres per exemple s’ha donat la circumstància que tenim companys amb baixes mèdiques molt llargues o que han agafat places a altres pobles i han deixat la plaça de Porreres i funcionam amb molts d’interins. De fet, contant-me a mi som nou en plantilla, però en tenim més d’interins que de fixes. El primer repte és aconseguir que els interins puguin estabilitzar perquè tenim un equip molt bo. Tant de bo puguin ser els que tenim ara perquè són els que estam formant equip i funcionen. El problema és que un interí no té cap dret sobre la plaça on fa feina quan es tregui la fixa i ha de competir amb la resta de candidats que compleixin els requisits. Però bé, són bons policies i tenen coneixements i la nostra esperança és que ells puguin agafar les places.
– I els reptes pel municipi? Seguretat ciutadana, drogues, excessos de velocitat de vehicles…
– Amb el tema de les drogues el problema és que som competents amb coses molt concretes i no estam habilitats per fer una investigació per venda de drogues. L’única cosa que podem fer és agafar aquesta informació i derivar-la en el cos estatal que en el nostre cas és la Guàrdia Civil de Campos. També som conscients que la Guàrdia Civil també té manca d’efectius i no podem demanar miracles. Feim una feina molt coordinada i molt bona, però noltros som conscients que hi ha venda de drogues al poble com a tots els pobles del Pla i de Mallorca i es fa molta feina. Hi ha moltes coses que estan en marxa que no són de domini públic perquè no interessa i sempre hi ha una feina constant. El tema de la droga està bastant controlat dins les nostres possibilitats. Tenim coneixement més o manco del que passa i de les coses que ens assabentam les anam derivant cap a Policia Judicial.
Porreres té un problema de trànsit molt greu i n’hem de ser conscients i que té molt difícil solució
– I pel que fa al trànsit?
– Porreres té un problema molt greu i n’hem de ser conscients i que té molt difícil solució. La mateixa fisonomia del poble ho dificulta perquè és un poble antic, carrers estrets i tres turismes per domicili i no té capacitat d’absorbir aquest volum de vehicles. Això deriva en problemes d’estacionament evidents que no tenen ara mateix una solució. Els carrers no donen per aparcar tants de cotxes. Hi ha cotxes que aparquen malament i noltros hem d’intentar trobar la mesura entre la sanció, el control i la comprensió de la situació, això és quasi la cosa més difícil en l’àmbit de trànsit. Trobar el punt entre denunciar i no anar en contra del control de trànsit perquè si denunciéssim tot el que veim i som conscients com ara voravies, línies grogues etc, estaríem parlant d’un volum de multes inassumible per cap poble. I entenem que la gent en gran part no aparca malament per gust, ho fa per necessitat perquè no hi ha una alternativa. Noltros augmentam aquest control amb molta comprensió cap al ciutadà i anam primer al que és més evident i el més grosser i així com l’Ajuntament vaig aportant noves zones d’aparcament, vagi modificant el traçat vial idò anirem augmentant aquesta severitat quant a les multes. Intentam que sigui raonable perquè seria molt fàcil denunciar tot el que veim.
– Això dona peu a queixes veïnals sobre el fet que a segons on es posen multes i segons a on no…
– Exacte. Està rumiat perquè estam “atacant” les zones més problemàtiques perquè si volem anar a tot no anirem a res. Intentam solucionar la zona centre, les zones més delicades i en tenir pacificada una zona ampliar aquest control. Al final feim controls per tot. Tema guals, entrades a habitatges i zones problemàtiques actuam a tot el poble, però d’ofici a aparcaments incorrectes ho feim per zones per pacificar-les i després anar ampliant perquè no sigui un caos circulatori d’un dia per l’altre.
– Com ha canviat la vostra feina des que estau baix la jurisprudència de la Guàrdia Civil de Campos?
– El canvi té coses molt positives i coses dolentes que, per sort, segur que seran temporals. Amb Vilafranca duiem molts d’anys i unit al fet que ells són pocs feia que tots ens coneguessem bé i això crea sinergies que fan que la feina surti tota sola perquè era com si fossen companys nostres. Això passant a Campos ho hem perdut, però per altra banda hi hem guanyat perquè hem quadruplicat la quantitat de guàrdies. Abans érem un i ara com que són més feim feina paral·lela quan abans era conjunta. La seva presència és superior, venen més, tenen més capacitats, però ara encara ens falta aconseguir aquesta sinergia que teníem amb els de Vilafranca que l’aconseguirem. La seva presència ha augmentat molt, la seguretat també ha augmentat i els robatoris han descendit jo entenc que per la presència seva i la nostra. El balanç és completament positiu.
– Una de les demandes del poble és tenir policies les 24 hores, com ho veis?
– Mai diré que no és necessari que hi hagi policies les 24 hores perquè a qualsevol municipi pot haver-hi un de nou a les tres de la matinada. Sempre apostaré per augmentar la quantitat de policies, però no per repressiu sinó preventiu, per poder estar al lloc quan se’ns necessita. Però també entenc que les possibilitats econòmiques i humanes d’un ajuntament són les que són. Per exemple Porreres és dels grans del Pla i a nivell plantilla dels grans seguim sent el que menys dotació de personal té. Per exemple Lloseta no és del Pla, però és un poble similar en habitants i són onze, a Algaida són deu i noltros som nou i, així i tot, som els que més horari cobrim dels tres perquè feim de dilluns a diumenge de set del matí a deu del vespre. A més som mínim dos policies per torn i no podem baixar d’aquí perquè la idiosincràsia actual no permet com abans que un policia era tot sol fent el torn. Jo com a cap és una cosa que sempre que estigui a la meva mà ho evitaré perquè jo he estat policia tot sol de torn i t’adones que amb el pas del temps la cosa es complica de cada vegada més.
– Heu estat Policia Tutor, és important fer prevenció, s’ha de reforçar?
– És el pilar on es basa la feina del policia tutor i està demostrat amb diferents estudis és que la gran tasca del policia tutor és aquesta prevenció, aquest apropament de la figura del policia cap a uns nins adolescents que acabaran sent adults. Quan el Policia Tutor està establit a un poble els té des dels tres anys que comencen a infantil fins als setze en els pobles que tenim institut. És un contacte setmanal amb els alumnes ja sia en el pati, a les entrades, les xerrades que els feim i es crea un vincle. Fins i tot aquests adolescents infractors que al final acaben sent adults infractors, perquè som conscients que no arreglarem el món tot i posar-ho tot d ela nostra part, i el tracte amb aquest menor canvia perquè et cerca quan necessita ajuda i tu saps a qui has d’anar a cercar per resoldre un cas i aquesta prevenció i aquest vincle que es crea amb els alumnes que acaben essent adults és la fortalesa del programa de Policia Tutor.
Sempre que estigui a la meva mà evitaré torns d’un policia tot sol perquè la cosa es complica de cada vegada més
– Com ho heu viscut?
– El Policia Tutor se va iniciar a Pollença per Rafel Coves i Porreres va ser un dels primers pobles en tenir-ne amb Miquel Santmartí i Sebastià Mora. La veritat que jo l’assignatura de Policia Tutor la vaig passar molt per damunt. Quan tu entres a l’acadèmia i tens 23 anys el que veus i vols és intervenció i robatoris, etc. Però amb el pas del temps t’adones que és molt gratificant fer feina amb al·lots, no ho tens amb els adults, et tornen el que els dones, quan tenen problemes t’ho fan a saber, és un tracte superagraït que em va començar a enganxar. De mica en mica em vaig adonar que jo em pensava que el que més gaudiria de la feina era perseguir lladres, però resulta que m’agrada més anar a una escola i fer una xerrada d’assetjament o de senyals de trànsit i va ser una cosa molt natural. També he de dir, però que és una feina molt frustrant perquè tu tractes amb menors infractors i per ventura tens un menor de vuit anys que veus venir que du mal camí i que per molt que tu hi facis feina arribarà a 18 anys i no haurà canviat res i això penses que has tirat 10 anys de feina.
– També hi deu haver satisfaccions?
– Clar, després hi ha el cas contrari. Un al·lot que no tenia futur absolut que veus que si tu has posat una mica de la teva part perquè acabi l’institut això et dona una força brutal, però per desgràcia el que sol quedar són els fracassos i al final això és el que t’afecta i a vegades penses que no serveix per a res sobretot si t’ho endús a casa teva. Jo a moments no m’ho enduia tant, però ara que som pare m’afecta més i hi ha moments que m’he de plantejar aturar un poc perquè són dies en què només penses en què no has fet perquè vagi bé en lloc de veure el que has fet bé i ha donat resultat. Ho has de saber relativitzar molt perquè sinó desgasta. Jo ara he arribat a un punt que he arribat a un equilibri correcte pel meu caràcter. Per una altra banda, jo he decidit perdre un poc l’autoritat cap als menors a favor del vincle. No hi ha una ciència escrita. Hi ha policies tutors que et diran que per davant de tot tu ets policia i mai t’han de perdre el respecte i han de tenir clar que tu ets policia. Però n’hi ha d’altres que van amb un perfil baix que a mi és el que per ara m’ha funcionat perquè l’uniforme sempre el dus i per molt que agafis vincle i baixis un poc al nivell al final no deixes de dur un uniforme de policia i aixecant un moment la veu ho recorden tot d’una.
– Un dels eixos fou la Comicteca que posareu en marxa…
– Exacte. Quan vaig passar a ser el Policia Tutor i a fer un poc la meva vaig començar a anar per on es movien els al·lots. Anava pel pati de l’institut per tal que s’acostumessin. Havia d’anar on es movien els al·lots. Anava pel parc de n’Hereveta i també a la biblioteca on en aquella època hi havia ordinadors per aquells que no en tenien a casa i venien aquí. I un dia parlant amb na Margalida, la bibliotecària, va sortir el tema dels còmics i hi havia una col·lecció de tapa dura de El Capitan Trueno, espectacular, de col·leccionista. Em va interessar i xerrant amb ella va sortir la idea d’ajuntar els còmics, posar-ne més i fer una zona reservada als còmics perquè els al·lots el tema del manga i els superherois els estira i és una manera d’entrar-lo en la lectura en paper i que deixin un poc de costat les pantalles. Ho vàrem proposar en el regidor de Cultura d’aquell temps que era en Gaspar Mora i li va semblar bé i vàrem decidir muntar la Comicteca en un traster de l’edifici de la biblioteca. Em vaig moure i per exemple Deixalles cada tres mesos m’enviava el que separava, Gotham Còmics va col·laborar amb donacions molt també. A poc a poc vàrem arribar a tenir una Comicteca molt ben dotada on els joves venien molt. Va ser un èxit rotund. Ara mateix tenim més de cinc mil exemplars i cada mes ampliam amb una vintena de números.
– Tornant un poc a la voluntat de servei que dèieu al principi hi ha pobles on els policies fan feines que podríem titllar d’antigues, d’un temps com per exemple donar corda a un rellotge… Pensau que s’han de seguir fent o la figura als pobles petits s’ha de professionalitzar?
– És un debat molt interessant. Depèn molt a qui li demanis. És molt cert que la figura de Policia Local s’ha professionalitzat molt d’un temps a ara, és cert que no s’ha de descuidar la figura d’autoritat que s’ha aconseguit amb el temps, però hi ha feines que per ventura s’han de fer. Per exemple, noltros obrim i tancam l’Ajuntament cada dia. És una feina que podríem deixar de fer perquè no és una tasca policial. Donar corda al rellotge. Aquí en Joan Mayol (policia jubilat) era l’encarregat de donar l’hora a l’Ajuntament…. S’ha de trobar un equilibri entre aquesta vocació de servei i que no suposi menystenir la figura del policia. Per exemple, a l’acadèmia ja ens parlaven de la figura del policia agranant els vidres a un accident i jo pensava “què m’estàs contant?”… però amb el temps madures aquesta figura policial i surt de tu fer coses que no són policials. Per exemple, vas a una persona major que ha caigut i la s’endú l’ambulància i tenia el plat damunt la taula, és feina de la policia agafar aquest plat, netejar-lo i deixar-lo en el seu lloc? Per descomptat que no, però si tens aquesta vocació de servei et surt i no ho veus estrany. Ara bé, si un policia et diu això no és feina meva i no ho faré, no se’l pot culpar. Són formes d’enfocar la feina i cap de les dues és correcte o incorrecte.
Als futurs policies els diria que ser policia de poble no és menys que ser-ho de Palma
– Anant un poc a la comarca del Pla, ja feis feines conjuntes alguns municipis, quines necessitats comunes pensau que hi ha i, en aquest sentit, com veuríeu la Policia Mancomunada?
– De fet, l’associació de les policies de Porreres, Montuïri i Vilafranca va ser la primera associació policial d’Espanya un poc amb aquesta idea. Però la Policia Mancomunada amb aquest terme no pot existir perquè la Mancomunitat de serveis no pot agafar mai la policia. El que sí que es pot fer és associar el servei que és que cada policia depèn del seu municipi però treballen conjuntament. La idea damunt el paper és boníssim i per jo l’únic futur que hi ha per a la Policia Local de Mallorca és associar municipis i donar serveis conjunts.
– I en el Pla?
– Fa estona que defens que el Pla s’hauria de dividir en dues zones i associar les policies perquè per ventura dir “tot el Pla” és anar massa enfora. Perquè què pot fer un policia tot sol a Ariany si passa res o com pot dur un servei normal de policia tot i que fa el que pot i més. Què pot fer un policia de servei a Montuïri al torn de matí, un d’horabaixa, dos a Vilafranca el matí i un horabaixa… i, en canvi, a Porreres per ventura en tens tres, però si hi ha un de nou a Ariany i no els pots anar a ajudar normativament perquè la teva demarcació acaba a Porreres. En canvi, l’associació el que fa és tomar aquestes barreres. És a dir, tu continues essent policia de Porreres, però pots anar a actuar als pobles on estàs associat. L’evolució d’aquest sistema és fer patrulles conjuntes. Tots passam a ser una única plantilla encara que cadascú depengui del seu ajuntament. Hi ha l’inconvenient que cada poble té els seus sous i els seus horaris i perquè això sigui viable hi ha d’haver una voluntat dels components de les policies, hi ha d’haver una voluntat política d’amollar un poc aquest control sobre les seves policies i és complex. A noltros l’associació ens funciona a mig gas. Va molt bé per casos puntuals però no estem fent patrulles conjuntes però sobretot per temes de diferenciació d’horaris. Noltros som els que feim més torns i no ens serveix fer una patrulla conjunta si el de devora acaba a les 20 i noltros hem de quedar dues hores tot sols.
– Ara que heu xerrat de la part política, com és la relació i com hauria de ser la relació entre un cap de policia i els seus responsables polítics?
– Jo he passat per quatre municipis diferents. He estat a Menorca, Alaró Artà i Porreres, però sí que he de dir que des del principi Porreres és el lloc on més m’ha agradat la tipologia de relació amb la part política tant amb l’oposició com amb l’equip de govern perquè és molt propera. Als altres llocs es marcaven moltes distàncies. Per ventura mai havies creuat una paraula amb el batle i et feia com a por i tot. Aquí és una relació molt propera que té més coses bones que dolentes. A vegades que el batle et toqui la porta i encomani feines et pot comportar un problema pel que fa a organització més que res si ho diu a un policia que fa una feina de la qual l’oficial no n’està assabentat. Això se soluciona creant hàbits i marcant línies a seguir. A mi m’agrada aquest tracte cordial i proper.
– Teniu una trajectòria ascendent, començàreu de policia, després agent tutor, ara cap de Policia d’un poble de gairebé 6.000 habitants… teniu algun repte futur o no hi pensau?
– Quan vaig començar la meva idea era ser fix en els dos anys, al cap de dos anys ser oficial d’un poble petit i als quatre ser oficial a Palma… però la veritat aquestes càbales fa estona que vaig deixar-les de fer i vaig al dia a dia. Què em propòs? Sempre he tengut la il·lusió d’ençà que vaig entrar d’estar a l’acadèmia de policia com a instructor en alguna etapa de la meva vida. No sé ni si passarà ni quan, però sí que és una cosa que tenc guardada. I per ara continuar fent i no amollar el Policia Tutor que és la meva passió. És cert que des que som oficial ha minvat molt la meva atenció com a Policia Tutor perquè m’estic adaptant al lloc i és difícil compaginar, però la meva il·lusió és arribar a poder fer les dues coses bé perquè em sabria molt de greu haver d’abandonar-ne una a favor de l’altra.
– Per acabar, què diríeu a la gent que es planteja anar a l’acadèmia a fer-se policia sobre com ha de ser un policia de poble?
– Sobretot que siguin pacients, educats i que tenguin capacitat d’adaptació perquè no només és que hi hagi diferències entre un poble i una ciutat, és que entre un poble i un altre hi ha un món. És cert que l’acadèmia de policia ara per ara està molt enfocada a la policia de ciutat, tu surts d’allà per ser policia de Palma, de Marratxí o de Manacor i aquells que no estan preparats per adaptar-se els costa molt passar a un poble. També és cert que per ventura la gent dels pobles s’han d’avesar a la figura del policia més seriós i menys proper. Aquí també com sempre dic s’ha de trobar el terme mitjà. En definitiva, sobretot els diria que no es frustrin i que no pensin que ser policia de poble és menys que ser policia de Palma perquè el que faran a un poble a una ciutat no ho faran mai. A una ciutat seràs especialista en una cosa, però als pobles ets “maestro de nada aprediz de todo“, és a dir, fas de tot i gaudeixes la feina i has d’aprendre a no frustrar-te quan no pots fer aquesta feina d’intervenció que imagines quan ets jove i surts de l’acadèmia i saber-te adaptar a la manera d’estar a un poble.