La sacsejada (agitació forta) de Rodrigo Cuevas, introduïda per Mar Grimalt i colofonada per Sor Estiercol, ahir a la nit, a Consolació deixà consol. És a dir, va deixar amb bones sensacions les més de mil persones que s’acostaren al turó santjoaner, ara convertit en referent del folklore, sense naftalina, per part de la casa del Pare Ginard (Fundació Mallorca Literària).
A la memòria de molts dels que s’acostaren ahir a Consolació hi havia el millor concert de l’estiu del 2020 durant la pandèmia. Aquell concert d’un asturià que amb la gent asseguda i mascareta posada els feu ballar l’ànima.
Així, l’esplanada del puig s’anà omplint, uns predisposats a repetir-ho sense restriccions i altres a sentir-lo per primer cop. Exvicepresidents del Govern, del Consell, exdiputats… semblava que pujaven a purgar les penes de les darreres eleccions. Músics, escriptors, pagesos, arquitectes, cantants, actrius, professors, periodistes… Consolació aglutinà un món tan variat com la mateixa Mallorca. L’organització impecable.
Qui primer pujà dalt de l’escenari fou Mar Grimalt, la felanitxera, dugué dins la maleta un el seu primer disc, Espurnes i Coralls. Un disc que poua en les arrels familiars de la fàbrica de materials de construcció. Grimalt, novella, dalt dels escenaris no feu falló al públic. Per a molts fou tot un descobriment, altres, els que la coneixien reafirmaren que el futur de la música folklòrica passa per a veus com la seva. Hereva de l’escola de la manacorina Joana Gomila, Grimalt, inconformista de mena, encaixà com anell al dit dins la Nit d’Agitació que havia preparat la Fundació Mallorca Literària.
Les cançons de Grimalt, combinant poemes d’autors reconeguts i altres lletres seves, passaren aviat. El públic quedà amb ganes de més Mar Grimalt i això sempre és positiu.
L’estrella de la nit era l’asturià més irreverent del moment, Rodrigo Cuevas. La seva Romería fou una festa. Les animetes de baix de l’escenari no hi cabien dins elles de veure el cantant que començà l’actuació als mateixos vestidors amb un micròfon sense fils. Així, travessà pel mig del públic fins a l’escenari donant un aire de proximitat que repetí a mitjan concert tornant a baixar per cantar entre els espectadors aleshores ja entregats.
Cançó darrera cançó i amb uns parlaments enmig que servien per posar-se el públic dins la butxaca, Cuevas, demostrà que l’escenari li queda petit i que el pot omplir de màgia, força, humor i, continues aclucades d’ulls al públic mallorquí. El fet de ser asturià i viure, també, en una llengua minoritària i minoritzada, es va veure ben clar en la manera d’entendre i expressar en català i en constants referències a la parla dialectal de l’illa.
Amb les seves cançons, tant de Manual de Romería com en algunes del seu proper disc, té la potència per parlar-nos, com ha explicat durant el concert, de la importància de microtoponímia, però també ‘agitar’ el pensament dels que l’escoltaven amb l’assetjament escolar on la situació viscuda durant anys per la comunitat LGTBI+. Tot plegat conferí un aire rodó a la nit.
Cuevas abandonà l’escenari amb el públic entregat. Havia valgut la pena pujar a Consolació. Ben segur que les més de mil persones arreplegades a Sant Joan no serà la darrera vegada que el vegin damunt l’escenari i ja no diguem l’escoltin a l’spotify.
Si havia obert la nit una felanitxera, la tancà Sor Estiercol, alter ego del felanitxer Albert Iglesias. Aquest, entrat a l’escenari sota pal·li, com és costum, sí que va fer moure els que volgueren quedar a Consolació. Hit darrere hit, demostrà que la seva tasca de punxa discos també vol agitar. Música, posada en escena, Sor Estiercol tampoc deixà indiferent a ningú.